"El Congrés aprova la iniciativa per a l'embargament de compravenda d’armes amb Israel" ."EL PSOE se suma a la petició per a un embargament total d'armes a Israel". Són alguns dels titulars que s'han publicat aquesta setmana sobre el primer pas que ha fet la cambra baixa per tramitar un canvi en la llei de comerç exterior per acabar amb la transacció d'armes amb Israel. Una iniciativa política que els impulsors -Sumar, ERC, Podem i BNG- han aplaudit i que han demanat que s'acceleri, amb una tramitació per la via d'urgència. "Si pel matí es crida genocidi però per la tarda es continua comercialitzant amb les empreses que el propicien, el que semblava denuncia es converteix en complicitat", clamava Gerardo Pisarello, dels Comuns) des de la tribuna. Però una cosa és la política i una altra, la realitat. La fraseés de la ministra de Defensa, Margarita Robles, que s'ha encarregat de posar aigua al vi i vaticinar que aquest acord és més simbòlic que real i, de poder-se aplicar, només serà a mitges. O ni això.

La titular de Defensa coneix bé com funciona la indústria armamentística espanyola. Aquesta setmana rebia a la Moncloa els representants de les 18 empreses principals del sector de la defensa. Per això, ha estat la veu més clara i ha sortit a posar cometes als titulars que auguren la fi del comerç d'armes amb Israel. Per diversos motius.

Per una banda, Robles reconeix que la indústria de defensa d’Israel és pionera i que la seva tecnologia "està per tot arreu". A més, apunta que no tot són armes i que a l'estat hebreu també es compren "llicències tecnològiques" o programes informàtics -com el Pegasus, que va servir per espiar dirigents independentistes-, que creu que han de quedar al marge. Des dels passadissos del Congrés, en posava un exemple: una tecnologia que afina la precisió dels radars que porten els avions de combat espanyols. La ministra assegura que això no és "armament" i que, per tant, hauria de quedar fora.

D’altra banda, també destaca que hi ha elements que es compren a Israel perquè només els tenen ells. I que, si deixar-los de comprar compromet la seguretat dels militars, que no comptin amb ella. "Si les llanternes que porten els casc dels militars per operar de nit la ven només Israel, què haig de fer? Deixar que surtin a les fosques?", es preguntava en conversa informal amb periodistes, posant aquest exemple hipotètic. El seu posicionament és clar: sempre al costat dels militars. Per alguna cosa al xat entre Pedro Sánchez i José Luís Ábalos parlaven d'ella com una "pájara" que "se'n va a dormir amb l'uniforme de les forces armades".

A més, hi ha un altre argument que Defensa posa sobre la taula. Moltes compres són a escala global. Hi ha material que usen els militars espanyols que prové d'adquisicions conjuntes, per exemple, de l'OTAN. "Si no entra per aquí, entrarà per una altra banda. Feta la llei, feta la trampa", apunten fonts properes a Robles. Des de la Moncloa van demanar als diferents ministeris afectats per aquesta iniciativa que elaboressin un informe. Economia va informar en contra, perquè perjudicava contractes ja en vigor i, de fet, Defensa ni en va fer. La ministra va dir que era tal l'abast de la tecnologia i l'armament d’Israel que no es podien concretar les afectacions en un informe valoratiu de caràcter previ.

La travessa del desert de Sánchez

Tanmateix, aquest pas fet pel Congrés té un pes polític rellevant. I així ho reconeix el PSOE, que -tot i els dubtes de si es podrà complir- li ha donat suport. I arriba en una setmana de moviments també a escala internacional per augmentar la pressió contra el govern de Benjamin Netanyahu, que continua asfixiant la població de Gaza.

Espanya, amb Irlanda, va ser el primer govern europeu en demanar que es revisi si Israel estava atemptant contra els drets humans a Gaza. Ho van fer fa 15 mesos i la Comissió Europea ni va respondre a la seva petició. Ara, són 17 els països que demanen que es revisi l’acord d’associació. Ha calgut que a la llista negra de morts se’n sumin pràcticament 30.000 més en aquests 15 mesos. I que l'ONU advertís que, si no entra menjar urgentment, poden morir 14.000 nens en 48 hores.

La posició de Sánchez li ha portat el retret d’Israel, que fa un any va retirar l’ambaixadora a Madrid quan la Moncloa va reconèixer l'estat de Palestina. L’executiu del PSOE ha apostat per la solució dels dos estats i ha desplegat una agenda internacional per defensar-la. Aquest divendres, per exemple, s’ha reunit amb el president turc Tayyip Erdoğan per parlar, entre d’altres, de la situació a Gaza. I diumenge, la Moncloa acull una nova reunió de l’anomenat Grup de Madrid (països àrabs i europeus), que defensa la solució dels dos estats.

Una aposta que Sánchez va començar pràcticament predicant al desert i que, a un ritme molt més lent del desitjat, sembla que va trobant forat i aliats a la resta de potències europees. Espanya té a les seves mans tallar l’aixeta comercial a Israel o trencar tota relació diplomàtica. Però el que tindria força és una acció conjunta per part d’Europa amb una bateria de sancions econòmiques que fessin mal a Israel. I això requereix d’unanimitat. I ni es preveu ni se l'espera.

A més, tot i que Espanya deixés de comprar o vendre material de defensa a Israel (ni que fos en part) caldria un pas similar a la resta de països perquè l’efecte es notés. Aquesta setmana, Josep Borrell, excap de la diplomàcia europea era clar. "Quan plorem els morts de Gaza, molts els maten armes que Europa dona a Israel", deia a El Matí de Catalunya Ràdio, afegint que la UE ha perdut "tot el crèdit moral" per la inacció davant l’actuació "d’intenció genocida" d’Israel.  

Les "activitats militars" del PP

I mentrestant, el PP continua arrossegant els peus per parlar de la guerra de Gaza. Alberto Núñez Feijóo ho fa només si se li pregunta i amb una condemna a l'actuació d'Israel però sempre amb un però. "El govern d’Israel està essent absolutament desproporcionat en les seves activitats militars contra la població civil, això ha de cessar però hem de tenir clar que ho ha començat Hamás, que usa el poble palestí d’escut permanent", manifestava aquest dijous a preguntes dels periodistes. 

En menys de 24 hores, Feijóo es veia obligat a pronunciar-se sobre l’assumpte i en les dues ocasions escollia parlar "d'activitats militars" i no "d'atacs indiscriminats sobre població civil innocent", com ha dit en diverses ocasions Sánchez. El llenguatge sempre és una eina política important -més en diplomàcia-, i Feijóo és ben conscient de les paraules mesurades que fa servir per referir-se a Israel, també per les tensions que aquest assumpte genera dins del seu partit. Dijous, mentre ell condemnava amb matisos aquestes "operacions militars", la líder del PP madrileny, Isabel Díaz Ayuso, es posava al costat de les tesis de Netanyahu a l’Assemblea de Madrid dient que qui bombardeja "sistemàticament" Israel és Palestina. I acusant d’antisemites les forces d'esquerres madrilenyes.

Ayuso torna a situar-se en les tesis més escorades a la dreta i obliga Feijóo a fer equilibris, que el porten a frivolitzar en excés. Aquesta setmana feia befa de l’auditoria encarregada per Televisió Espanyola per analitzar el funcionament del televot durant el festival d'Eurovisió, que va donar la màxima puntuació del públic espanyol a Israel, tot i que el jurat professional no li'n va donar ni un. "El televot s’ha convertit en el nou Franco del govern", deia, desafortunadament. 

Per al PP, tot son "cortines de fum" perquè, mentre centra la crítica en Sánchez, s'expulsa el focus i no s’ha de mullar sobre temes en què l'expresident gallec, com a líder del PP, no té un posicionament rotund. Li preguntaven si Europa havia de tallar relacions amb Israel i revisar l'acord d’associació per la vulneració dels drets humans. "La Unió Europea que faci el que cregui oportú, jo no estic assegut al consell europeu", va respondre. El PP, que lidera les institucions europees, a Espanya se'n renta les mans.