[noticiadiari]2/255106[/noticiadiari]
Ara mateix no n'hi ha cap de tan transcendent com la sequera, que amenaça d'haver de restringir encara més el consum d'aigua a les portes d'una campanya turística destinada a trencar amb tots els rècords, superada definitivament la pandèmia. La roda de premsa d'aquest dimarts estava dissenyada per detallar el rumb de l'acord de claredat, però en la intervenció inicial la manca de pluges i l'amenaça sobre l'abastiment van centrar l'atenció d'Aragonès. A Palau volien transmetre la sensació que el president es posava al capdavant de la gestió de la sequera -carpeta que li ha valgut crítiques de l'oposició, no només per les mesures adoptades sinó també per la manera d'aplicar-les a l'hora de portar-les al Parlament-, perquè a les portes de les municipals una qüestió com aquesta pot enverinar-se encara més. La cimera de fa dues setmanes, amb el PSC capitanejant les discrepàncies, n'és l'exemple més diàfan.
El principal problema de l'acord de claredat, en tot cas, és que no depèn d'Aragonès. En primer lloc, perquè el consens intern ja serà especialment difícil de travar: la CUP descarta la via pactada amb l'Estat, i Junts té activada tota la maquinària per desgastar ERC amb l'argument que, per ara, els rendiments del diàleg amb l'Estat han estat -segons la formació fundada per Carles Puigdemont- escassos. El president sempre va projectar la negociació en dues fases -final de la repressió amb els indults i la reforma del codi penal, i després l'autodeterminació-, però el 2023 electoral ho capgira tot. I, a banda, Aragonès sap perfectament -així se li ha comunicat en públic i en privat- que el PSOE no acceptarà cap tipus de referèndum d'independència, però té intenció de deixar un llegat palpable en la resolució del conflicte enquistat amb l'Estat.
"Totes les negociacions arrenquen amb un no", sostenen sovint a Palau, on recorden que també semblava impossible que es posés en marxa la taula de diàleg. La mesa s'ha mantingut viva, a empentes i rodolons, fins que es va aprovar la derogació de la sedició i la reforma de la malversació, però des d'aquell moment Sánchez la va donar per morta. De contactes entre el PSOE i ERC n'hi ha, i de fluids en determinades qüestions -la llei d'habitatge n'és l'exemple més recent-, però es pot donar per fet que de trobades del plenari del diàleg no n'hi haurà. No només per les municipals i autonòmiques del mes de maig, sinó perquè hi ha espanyoles a finals d'any. "A Sánchez sempre l'hem hagut d'anar arrossegant", remarquen els republicans. Aquesta vegada, en tot cas, entre la presidència de torn de la Unió Europea (UE) i la concatenació d'eleccions, al president del govern espanyol se li acumulen altres prioritats a l'agenda.
Tanmateix, la proposta de l'acord de claredat està pensada, també, per què pot passar al Congrés després de les estatals. Si el 2020 els republicans van posar la mesa de diàleg com a condició per investir Sánchez, aquesta vegada la demanda serà com desenvolupar la proposta catalana d'acord de claredat. ERC hi ha posat xifres concretes -50% de participació i 55% de vots favorables per desplegar la independència-, però a Palau insisteixen que s'escoltarà primer els experts, després els partits i en última instància la ciutadania. Del debat global en sortirà un document definitiu que validaran els experts i que aprovarà oficialment el Govern. En les properes setmanes, el consell acadèmic definirà les línies mestres del plantejament. L'arquitectura del procediment mescla elements coneguts de l'etapa àlgida del procés, com ara la presència d'experts, la calendarització de les etapes o bé les taules de partits. Aquesta vegada, això sí, no hi ha un termini límit per culminar res: és un dels canvis respecte del 2017.
Els partits, en tot cas, no debatran la qüestió fins després de les municipals, en les quals Aragonès passarà el seu particular test d'estrès de mig mandat després d'haver perdut Junts pel camí -els exsocis encara digereixen el pas voluntari a l'oposició i calibren l'impacte de la condemna per corrupció contra Laura Borràs- i de constatar la situació de minoria parlamentària, derivada també de l'allunyament -primer progressiu, després abrupte- de la CUP. "Ara s'hauran de posicionar", insisteixen a Palau, en referència al nou full de ruta que planteja Aragonès. Un full de ruta pensat per deixar petjada en la resolució del conflicte, per bé que cap de les etapes concretades depèn d'ell. Obtenir progressos el pot acostar a la reelecció; quedar-se a mitges, en el segon tram de mandat, acabarà beneficiant els adversaris.
