Però l'estrambòtic muntatge del Franco del Born i l'estàtua de la Victòria dels "nacionals" a la Guerra Civil necessita massa explicacions com perquè algú entengui una acció que és dinamita pura. Pisarello pot estalviar-se el seu complicat argumentari de "denunciar" el franquisme o "recuperar" la memòria històrica. L'impacte visual de la imatge serà massa demolidor. Qui es pararà a escoltar-ne les raons, per benintencionades que siguin?
De cap manera: Catalunya no pot ser portada als diaris i les cadenes internacionals de tot el món el dia que els serveis municipals plantin el "Franco del Born". Si s'intenta, una multitud de catalans seran a l'esplanada en peu de guerra, disposats a impedir el que consideraran un ultratge a la dignitat de la nació vençuda. Pisarello trobarà altres formes més tranquil·les i menys irritants per recuperar la memòria històrica, honorar les víctimes i salvaguardar el prestigi internacional de la ciutat i del país.
............................
UN LLIBRE
Lo Catalanisme
Amb la publicació de Lo Catalanisme, el 1885, el naixent moviment de reivindicació dels drets nacionals de Catalunya es va dotar del que seria el seu primer llibre de capçalera. El seu autor, Valentí Almirall (1841-1904) el va subtitular Motius que el legitimen, fonaments científics i solucions pràctiques. I així era, perquè l'obra constitueix la formulació política bàsica del que hauria de ser un moviment català -revolucionari per l'època- protagonitzat per les classes ppopulars i que propugnés un projecte federal o confederal per a l'Estat espanyol, partint de la sobirania dels territoris que en formarien part. Lo Catalanisme no va ser una obra teòrica escrita en fred, sinó que era el resultat d'una vida de militància que Almirall va iniciar amb la Revolució de 1868 i que el va portar a menar una activitat constant de periodisme i militància. Malgrat haver de fugir a l'exili al caure la Primera República, Almirall va retornar aviat per intervenir en l'històric Memorial de Greuges de 1885, al temps que fundava partits i presidia esdeveniments com el Segon Congrés Catalanista. El resultat d'aquesta experiència de lluita va ser, doncs, el seu llibre Lo Catalanisme. Enrere quedava el catalanisme jocfloralesc i folklòric i s'obria el camí cap a noves opcions polítiques que es desenvoluparien durant el segle XX, tot impregnant amb diferent intensitat un ampli espai del ventall polític català fins als nostres dies.
-------------------------
EL TUIT DEL DIA
Que t'esbudellin i et facin menjar les teves entranyes és una carícia, si ho compares amb agafar la línia groga del metro a l'agost.
— Dolors Boatella (@DolorsBoatella) 3 de agosto de 2016
