L’opa hostil del BBVA al Banc Sabadell s’està acostant a l’hora de la veritat. La fase II de l’operació és a punt d’esgotar-se, segons ha avançat avui La Vanguardia, que assenyala que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) està enllestint la seva anàlisi i que aquesta no contempla afegits substancials als apuntats en la fase I. És a dir, que l’opa dependria ja tan sols del veredicte del govern espanyol.
Des de l’inici de l’opa hostil, l’executiu de Pedro Sánchez ha mostrat les seves reserves sobre l’adquisició, reserves molt explícites tant en boca del president espanyol com del seu ministre d’Economia i Competència, Carlos Cuerpo, peça clau en aquest moment del procés. Sobretot pel nivell de concentració bancària i l’afectació en el crèdit de les pimes i la cohesió territorial. En realitat, el govern espanyol disposa de prou recursos per fer inviable l’operació del BBVA. Vegem quins i les derivades polítiques i econòmiques de l’opa.
Quines decisions pot adoptar el govern espanyol?
El marge de maniobra de l’executiu és ampli. Els articles 58 i 60 de la Llei de defensa de la competència són molt clars. El ministre d’Economia pot elevar el tema al consell de ministres per “raons d’interès general” si Competència rebutja la concentració dels bancs o hi posa condicions. Aleshores, el consell de ministres podrà acceptar la decisió de Competència o afegir-hi més condicions, que en aquest cas hauran de ser diferents a la defensa de la competència.
Hi ha una circumstància que deixaria l’executiu espanyol sense capacitat de reacció al que decideixi Competència: en el cas que la Comissió Nacional aprovés l’opa sense establir cap condició. Però aquest supòsit sembla ara mateix improbable.
Opa versus fusió
En tot cas, la Moncloa no pot impedir formalment l’opa, però sí condicionar-la seriosament. Això seria el més coherent en relació a les declaracions fetes per Sánchez i Cuerpo des del moment inicial de l’operació del BBVA. Val a dir que en un tema com aquest, no s’ha manifestat la més mínima contradicció interna dins de l’executiu de coalició. On sí que la Moncloa té la paraula definitiva és davant de la hipotètica fusió de les dues entitats. Que és, al capdavall, l’objectiu final de l’opa.
Per impedir la fusió, el ministeri d’Economia ha de demanar informe previ al Banc d’Espanya, al Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals, a la Comissió Nacional del Mercat de Valors i a la direcció general d'Assegurances i Fons de Pensions. Però en darrera instància, l'executiu pot, a través del ministeri d'Economia, autoritzar o no la fusió (disposició addicional 12 de la Llei d'ordenacióde les entitats de crèdit).
Quines derivades polítiques té l'operació?
L'operació del BBVA s'ha convertit en una gran batalla econòmica amb fortes implicacions de tot ordre i ha generat una pugna intensa en el terreny de la propaganda. Aquí en parlàvem. Però les derivades polítiques de l'opa són molt clares. Si l'opa triomfa finalment, hi haurà un seguit de damnificats polítics. D'una banda, quedarà en entredit la paraula del president del govern espanyol, que s'hi va mostrar reticent. I no han canviat tant les condicions de l'operació per part del BBVA com per justificar un brusc cop de volant.
La victòria de l'opa implicaria una derrota de la societat civil catalana en ple. Amb l'empresariat en primer lloc. Això explica que Foment del Treball hagi recorregut davant l'Audiència Nacional la decisió de Competència de no admetre les seves al·legacions a l'operació. Un rebuig que es va fer extensiu a un total de 79 entitats. També Pimec va presentar el seu recurs.
Però a ningú escapa que el primer damnificat seria el Govern de Salvador Illa. El president ha fet del retorn a la normalitat institucional la seva bandera i el retorn a Catalunya de les empreses que van marxar el 2017 s'ha convertit en símbol del nou cicle polític. El gener passat, va ser precisament el Sabadell el que va anunciar el retorn de la seu. Fa uns dies, la Fundació la Caixa feia el mateix. La pèrdua ara del banc vallesà seria demolidor per la imatge de represa del poder econòmic que illa vol impulsar.
Quines implicacions tindria pel teixit productiu?
Hi ha consens entre el món econòmic i el polític sobre l'impacte negatiu en el teixit productiu d'una major concentració bancària. A més, el Sabadell és una entitat molt arrelada en el territori i que és crucial en el finançament de les pimes, especialment. Precisament, la defensa de les petites i mitjanes empreses s'ha convertit probablement en l'argument més sòlid enfront l'opa, que ha visualitzat també en el pla intern del Sabadell un xoc entre grans fons i petits accionistes. Ho explicàvem en aquest article.
L'adquisició del Sabadell tindria d'immediat una afectació en l'ocupació. La duplicitat de serveis financers obligaria -com succeeix en totes aquestes operacions- a un pla de reducció de plantilla. Ni el mateix Carlos Torres, president del BBVA, ha negat aquesta evidència.
En el pla de la concentració, el mapa bancari també experimentaria canvis rellevants. Caixabank, amb un model de negoci diferent, tindria menys competència a Catalunya. Però segurament serien els petits emprenedors els qui es trobarien amb un mercat més reduït i, per tant, amb unes condicions menys avantatjoses per poder accedir a recursos financers. Tot el teixit econòmic català se'n ressentiria.