Quan les organitzacions se senten atacades, tanquen files i s'abonen al nacionalisme intern. La norma s'ha complert —amb l'única excepció d'Emiliano García-Page— al 41è congrés del PSOE que se celebra a Sevilla. Tancar files, però, significa deixar de banda debats interns, siguin orgànics o polítics, i comprar el marc que, amb la seva potència mediàtica i judicial, dibuixa la dreta a Espanya. Ho fa des del particular ecosistema de l'interior de l'M-30, que circumval·la l'anomenada almendra de Madrid.
El PSOE ha enterrat aquest cap de setmana George Lakoff a la ribera del Guadalquivir. El lingüista americà va escriure el 2004 el fenomen editorial No pensis en un elefant, un assaig on advertia del risc que es corria en validar l'agenda i els relats de la dreta radical americana. Els socialistes no són capaços d'escapolir-se de la pressió i fan tot el contrari amb l'únic avantatge de que la direcció s'estalvia debats incòmodes.
Els errors propis comesos (alguns d'ells en defensa pròpia) pel PSOE i que han esquitxat el líder socialista de Madrid o el germà i l'esposa de Pedro Sánchez han envalentit jutges i mitjans ("el que pugui fer, que faci", va reclamar José María Aznar ara fa un any a les portes de l'aprovació de la llei d'amnistia, i s'està complint amb escreix) i aquests dies es contempla a Sevilla un partit a la defensiva que evita concessions a la improvisació i al debat ric. La hipèrbole del PP serveix per rebaixar alguns estàndards.
Enunciats grans, propostes petites
Una ponència ambigua i sense arestes en assumptes espinosos com ara el finançament i una tria plàcida de l'executiva per part de Sánchez són els titulars que sortiran d'un conclave on no hi ha grans propostes tot i la grandiloqüència dels enunciats sobre habitatge, jornada laboral, crisi climàtica o aportació a la pau mundial. La delegació del PSC exhibia comoditat i calma i, a alguns, els preocupava més què votarien els militants d'ERC que no pas el que s'hagués de decidir a Sevilla. Salvador Illa, molt aplaudit al plenari, gaudeix del moment.
Els discursos han emanat un tuf victimista. El secretari d'Organització, Santos Cerdán, negociador amb Junts i que es proposa per seguir, denunciava la "cacera humana" dels mitjans i els jutges contra el PSOE i Sánchez, i la vicesecretària general i també vicepresidenta del govern espanyol, María Jesús Montero, acusava el PP de polititzar la justícia i fomentar el debat entorn una "corrupció basada en mentides".
El cert, però, és que els socialistes, entregats en el tancament de files, fins i tot han reivindicat públicament els seus condemnats per la corrupció dels ERO després que el Constitucional revisés a la baixa les condemnes. José Antonio Griñán i Manuel Chaves van ser aplaudits (Andalusia envia una quarta part del miler de delegats) i aquest últim, de 79 anys, va recordar que segueix a disposició del partit. Va assegurar, de fet, que ha recorregut a ell diverses vegades en els deu anys de calvari judicial.
Més assentiment que no pas debat
Tal és el clima a Sevilla que la mesa del congrés, presidida pel líder provisional del PSOE andalús i exalcalde de la ciutat, Juan Espadas, s'ha atrevit a reclamar en dues ocasions -i davant la perplexitat d'alguns delegats acostumats a la brega de les agrupacions locals- que l'informe de gestió de la direcció s'acatés per assentiment i sense debat. Ho ha reclamat tan sols una compromissària del corrent Esquerra Socialista.
S'ha fet constar en acta perquè, en plena ofensiva judicial i mediàtica de la dreta, no toca discrepar encara que sigui a costa de jugar a l'enfangat i perillós terreny de joc del PP, que batalla des de tots els fronts perquè s'instal·li l'imaginari d'un govern corrupte que té els dies comptats. Illa ha guanyat aquest dissabte, Sánchez ho farà diumenge però Lakoff perd mentre el PSOE xuta endavant la pilota dels problemes.
Enviat al congrés del PSOE a Sevilla