Quant ha de cobrar el meu alcalde?

Amb la constitució dels nous ajuntaments després de les eleccions municipals del 28-M s'ha reobert el debat, sempre present de manera intermitent i controvertida, sobre quines han de ser les retribucions dels càrrecs públics. Mentre que alguns sectors defensen sous elevats per la responsabilitat que suposa el càrrec, d'altres reivindiquen una baixada general per acostar-se a la realitat de la població que representen. Sigui quina sigui la postura, indigna sovint socialment que arribi un nou govern, diferent de l'anterior, i que una de les primeres accions que faci sigui un augment de sou, tant de l'alcalde com de la resta de membres del govern municipal. És el que ha passat a Barcelona, on Jaume Collboni s'ha apujat el sou un 4%; a Sant Cugat, amb un increment global d'un 20%; o a Vic, amb un increment també global d'un 34%. 

Però qui marca com es regulen els sous i els seus increments? Com aborden els ajuntaments aquests debats? S'aposta per l'autonomia de cada territori i la regulació és molt àmplia, i és això que provoca que de vegades es produeixin situacions que no deixen de sorprendre quan un alcalde d'un municipi petit té un sou més elevat que un alcalde d'un municipi més gran, o quan les diferències són abismals malgrat les funcions i característiques siguin similars. També es produeixen situacions que criden l'atenció, com el fet que els alcaldes de Madrid i Barcelona, José Luís Martínez-Almeida i Jaume Collboni, tinguin un sou més elevat que el del president del govern espanyol: més de 100.000 els alcaldes, 90.000 en el cas de Pedro Sánchez. 

Sigui com sigui, la regulació és estatal, es recull en la llei LRSAL creada l'any 2013, i s'actualitza any rere any en una disposició addicional de la llei dels pressupostos generals de l'Estat. El que es recull exactament en aquesta normativa són els límits segons la població. En l'actualització dels comptes del 2023, s'estableix que en municipis de més de 500.000 habitants el sou màxim pot ser de 116.160,05€ anuals; de 300.001 a 500.000 habitants, un topall de 104.544,03€. Quan les ciutats tenen entre 150.001 a 300.000 veïns, l'alcalde podrà percebre un sou màxim de 92.928,03€, i així progressivament fins a arribar a ciutats entre 1.000 i 5.000 habitants on es poden percebre com a molt 46.464,02€. En el cas de corporacions locals de menys de 1.000 habitants, el salari es decideix segons la dedicació, ja que pot ser del 75%, del 50% o del 25%. En l'últim cas, el màxim que es podrà percebre per dedicar un quart de la jornada a ser alcalde del municipi són 17.424,64€ anuals. 
 

Més enllà del que marca la llei estatal, a Catalunya hi ha entitats que també han emès una taula de règim retributiu, de caràcter no vinculant, però si orientatiu, com és el cas de l'Associació Catalana de Municipis. De fet, el va difondre abans que existís l'LRSAL, l'any 2011, precisament per omplir el buit que suposava que no existís cap normativa que fixés un salari orientatiu. L'objectiu de l'ACM era establir criteris homogeneïtzadors i posar al servei una eina de referència. Aquesta taula la mantè vigent l'entitat municipalista, però actualitzada.
  

Falta de transparència

Més enllà dels marcs normatius i orientatius, anualment es publiquen les xifres per poder comparar els salaris dels alcaldes. A hores d'ara les últimes dades que es tenen són les de l'any 2021, i previsiblement a la tardor es publiquin les del 2022. Com es pot comprovar, els municipis amb més població tendeixen a ser els que tenen els salaris més elevats. Ara bé, no tots els consistoris han complert l'obligació de remetre la informació sobre els salaris al Ministeri de Política Territorial. Tot i això, amb les dades que es tenen es poden detectar diferències notables en les retribucions d'ajuntaments de municipis de magnituds similars. Cal destacar també que en el rànquing dels municipis amb sou més alts del 2021 no s'hi troben ciutats com l'Hospitalet de Llobregat, atès que la seva alcaldessa, Núria Marín, cobrava el sou de la Diputació de Barcelona, que presidia llavors. Les retribucions dels alcaldes no es poden acumular a altres sous.

Mirant les diferències, només en els casos de dedicació exclusiva, l'alcaldessa de la Nou de Gaià (616 habitants) percep 13.219,2 euros i la de Maçanet de Cabrenys (729 habitants) en rep 22.271,3. També contrasten els 8.558,4 euros per a l'alcalde d'Horta de Sant Joan (1.138 habitants) amb els 43,800,3 del de Naut Aran (1.941 habitants), els 16.966,7 euros per a l'alcalde de Navàs (5.973 habitants) amb els 63.718,6 euros del d'Almacelles (6.875 euros), o els 34.562,8 euros de l'alcalde de Cambrils (35.064 habitants) amb els 60.222,5 euros del d'Igualada (40.875 habitants). 
 

Falta regulació?

Falta regulació o control? Rosa Nonell, professora d'Economia a la Universitat de Barcelona i investigadora de governs i polítiques públiques, considera que seria positiu que la Generalitat fixés les regles del joc i decidís si hi ha augments anuals o no dels sous com passa amb els salaris dels funcionaris. Però això ho descarten des de la Generalitat. David Rodríguez, exalcalde de Solsona i actual secretari de governs locals del Govern, assegura que la seva funció en cap cas és vigilar el què cobren els alcaldes i defensa l'autonomia de cada municipi. Des d'aquest espai governamental, tot el que es fa en matèria d'intervenció és ajudar els pobles de menys de 2.0000 habitants perquè tinguin fons per pagar les retribucions i assegurar-se que compleixen la iniciativa. 

Rodríguez, davant les polèmiques socials que es generen quan hi ha un increment de sou, apunta que és necessari entendre el context de l'actualització, com passa a la resta d'administracions. Per a Nonell, en canvi, són negatius els augments de salari quan arriba un govern nou al capdavant de l'Ajuntament, i considera s'haurien de fer quan l'equip ja porti un temps liderant la institució i no "el primer dia". "És un problema ètic que guanyis les eleccions i et pugis el sou", argumenta. En canvi, considera que té "molt sentit" que s'apugin retribucions un cop s'ha fet una bona gestió de la feina o fins i tot si una persona torna a guanyar les eleccions i rep la revalidació la confiança de la ciutadania. "S'hauria de fer com en una empresa. Si t'has guanyat un augment per haver fet bona feina, està justificat. Si assoleixes els objectius, et pots apujar el sou", afegeix la professora. 

Per a Nonell també falta transparència de les administracions cap a la ciutadania, i per això creu que es genera rebuig social quan surten notícies com els augments, perquè no hi ha "retiment de comptes". Sobre la justificació dels nous governs que guanyen més per l'augment de la inflació, considera que són "excuses" perquè si l'economia del país està aguantant, assegura, és per la "moderació salarial". "Hi ha hagut contenció salarial a les empreses. Els alcaldes s'han d'aplicar el mateix", afegeix. Sobre la regulació, més enllà de defensar que la Generalitat hauria de marcar uns barems per assegurar que no existeixen diferències incomprensibles, considera que les franges marcades per la llei estatal són massa amples.
 

Debat polític inexistent

Més enllà de l'amplitud de la regulació, el debat polític sobre aquesta qüestió no és una prioritat de les formacions més majoritàries de l'espectre català. Ni als ajuntaments ni al Parlament, on els diputats continuen any rere any sense regular les dietes. No hi ha manera d'arribar a un consens. Nació s'ha posat en contacte amb la majoria dels partits de la cambra. Per part del PSC, no ha rebut resposta. Ara bé, va existir un petit debat arran de l'apujada de sou de Collboni ara fa unes setmanes. La tinent socialista Laia Bonet va defensar que l'augment d'un 4% és "raonable, proporcionat i responsable" argumentant que els sous de tot l'equip municipal estaven congelats des del 2011. 

Colau, durant els seus dos mandats -de la mà del PSC la majoria del temps- no va practicar cap pujada de salaris. Al contrari, l'any 2015 va intentar abaixar el seu sou un 27%, i també un 15% el dels regidoris, però la iniciativa va ser tombada per l'oposició. En la votació sobre l'augment de sous a Barcelona, els comuns van votar en contra i cap dels regidors del seu espai percebrà l'increment, ja que continuaran aplicant el codi ètic de la formació, que limita el sou voluntàriament. "Creiem que els sous dels càrrecs públics ja són prou dignes a l'Ajuntament de Barcelona i que, en el context actual, la ciutadania té altres necessitats més apremiants a tractar des de la política municipal", argumenten a Nació. El sou de Colau quan era alcaldessa era de prop de 100.0000 euros anuals, però el codi intern del seu espai fixa el seu sou en 3.191 euros nets al mes i la diferència es dona a projectes socials.

També la CUP es regeix per un codi ètic que regula els sous dels seus càrrecs electes. Els anticapitalistes entenen que la responsabilitat d'aquests ha d'estar "justament retribuïda", sense cap finalitat de lucre més enllà de la retribució públicament acordada. La retribució neta que fixen, depenent de la situació familiar dels electes, és de 1.671, 94€, de 1.794,40€ o de 1.894,27€. Ara fa unes setmanes, amb l'arribada de Lluc Salellas, de Guanyem -formació vinculada a la CUP- a l'alcaldia de Girona es va viralitzar un tuit que afirmava que el nou batlle s'havia augmentat el sou saltant-se el codi ètic de la CUP. El cert és que el sou de Salellas serà de 60.000 euros bruts anuals, 14.000 menys que els 74.000 que tenia assignats l'Ajuntament durant l'anterior legislatura, amb Marta Madrenas, de Junts, com a alcaldessa. I donarà una part a Guanyem, com marca el codi ètic de la formació.
 
Ni ERC ni Junts s'apliquen aquestes reduccions que sí practiquen els comuns i la CUP. Preguntats pel debat sobre els salaris públics, el partit de Laura Borràs i Jordi Turull assegura que no han "tractat" aquest tema i que per tant no tenen un posicionament al respecte. Des d'ERC, en canvi, reivindiquen la necessitat de ser "curosos" amb el context global però defensen que els representants de la ciutadania han de percebre "un sou d'acord amb la tasca que duen a terme". "Si no fos així, només aquelles persones amb la vida resolta podrien dedicar temps a la política i aquests -representants només d'una classe social- en molts casos, vetllarien només pels seus privilegis", remarquen fonts dels republicans.