11
de juliol
del
2023
Actualitzat
a les
14:23h
Un dels primers moviments que ha aprovat el nou govern de Junts i ERC ha estat apujar-se els salaris. I és que el flamant executiu ha portat aquest dimarts al ple extraordinari del cartipàs municipal una proposta d'augment de sous transversals que defineix 5.500 euros anuals més per a l'alcalde Josep Maria Vallès; 8.550 euros extra per als tinents d'alcaldia i 11.550 euros més per als regidors delegats en comparació a les retribucions del final del mandat del tripartit (ERC-PSC-CUP).
Així doncs, tal com han explicat diversos partits de l'oposició i ha pogut confirmar amb dades oficials NacióSantCugat, el batlle passarà a cobrar 79.500 euros anuals (+7,3%), els tinents d'alcalde 72.000 euros (+13,5%) i els regidors delegats fins a 64.000 (+22%); afegint-se a un increment de 37.000 euros total per a les figures d'assessors. Una decisió que implica que, de cara al nou mandat 2023-27, un tinent d'alcalde acabi cobrant pràcticament el mateix que el sou de l'exalcaldessa Mireia Ingla o que un regidor delegat ara cobri més que les prèvies tinències d'alcaldia.
Amb tot, aquesta pujada generalitzada -malgrat la rebaixa total del nombre de càrrecs de confiança de 23 a 17- comporta un increment de 266.000 euros anuals respecte al cartipàs final del tripartit; disparant-se dels 1.290.000 euros als 1.550.000 euros anuals després del canvi d'executiu (+20,6%). No obstant això, des del govern asseveren que s'ha dotat provisionalment com a càrrecs eventuals la retribució de la figura de la gerència i de la direcció de l'àmbit de Drets Socials mentre es posa en marxa un procediment de contractació obert perquè d'aquí a uns tres mesos passin a formar part dels costos retributius globals de l'estructura administrativa del consistori. Un moviment que permetria aviat rebaixar el cost de l'equip de govern i dels càrrecs de confiança als 1.370.000 euros; l'equivalent a un 6,2% més respecte al final del mandat passat; una dada que des de l'oposició rebutgen emprar perquè, de facto, "camufla" l'absorció de dues persones de confiança en la despesa global de l'administració.
Tenint en compte l'augment de l'Índex de Preus del Consumidor (IPC) del 2022, el càlcul de pujada percentual equilibrada s'hauria d'haver situat a tot estirar al voltant del 5,7%. Un paràmetre que, val a dir, acostuma a servir per revaloritzar les retribucions dels sous més baixos -no de sous ja significatius- perquè es pugui fer front als serveis bàsics en un context amb un Salari Mínim Interprofessional (SMI) fixat en 15.120 euros anuals i un salari mitjà a nivell de Catalunya de 28.145 euros.
Tanmateix, també es recull que tots els regidors tindran una dedicació exclusiva menys per part de quatre, tres de Junts i un d'ERC: un 95% per al regidor d'Empresa, Innovació, Internacionalització i Energia, Albert Salarich; un 80% per la regidora d'Educació, Universitats, Multiculturalitat i Benestar Animal, Carme Ardid; un 80% per la regidora de Salut, Voluntariat i de Política Lingüística, Núria Fernández; i un 90% pel regidor republicà d'Habitatge i Participació, Francesc Duch.
Finalment, cal destacar que la proposta, que s'ha acordat amb el PP, contempla que un membre de cada grup polític municipal de l'oposició -que passaran de ser 2 a 5- pugui sol·licitar una retribució anual de 41.000 euros amb dedicació exclusiva (+8%) que s'apujarà als 43.000 de cara al pròxim any. A banda, la resta de regidors podran cobrar en concepte d'"assistència efectiva" les mateixes dietes que al mandat anterior, malgrat que ja s'ha anunciat un augment d'un 5% també de cara a l'any vinent: 550 euros per ple ordinari; 600 per ple extraordinari; 500 per comissió informativa; 330 per comissió especial de comptes; i 400 per Junta de portaveus.
"Hem corregit certes disfuncions", ha encetat el regidor d'Economia i Hisenda, Carles Brugarolas. Així, ha exposat que la voluntat d'aquests canvis giren al voltant de "reforçar i fer més competitiva l'estructura professional directiva en detriment dels càrrecs de confiança". "Tirem endavant actualitzacions retributives naturals i lògiques per fer molt més amb molt menys", ha justificat respecte a l'augment de salaris que, en contraposició, el tripartit va decidir rebaixar-se a l'inici del mandat 2019-23. "Recuperem sous previs perquè no volem devaluar la tasca dels càrrecs electes", ha remarcat Brugarolas tenint present també l'augment de la inflació durant els darrers anys.
Amb la majoria absoluta de juntaries i republicans, la resta de forces d'esquerres de l'oposició ja s'han posat les mans al cap respecte a un punt de l'ordre del dia que s'ha aprovat amb els vots del govern i del Partit Popular. Totes elles, carregant alhora contra el "paper decebedor" i "silenci" d'ERC.
Pel que fa als seus excompanys de govern, des del PSC han qualificat la proposta de "gran error estratègic". "Com a socialistes sempre hem defensat que cal dignificar la política, però aquest augment en les retribucions és abusiu, desequilibrat i insostenible", ha reblat amb contundència la portaveu Elena Vila. "A quin treballador se li apuja el sou més d'un 30% -respecte a les xifres del 2019- en uns mesos? És completament injustificable", ha qüestionat retòricament Vila preocupada per saber d'on sortiran aquests diners que, ha recordat, topa amb el "forat econòmic" que Junts havia denunciat amb ímpetu durant els darrers anys. "Quin criteri objectiu s'ha seguit per justificar aquests augments?", ha carregat davant d'aquest pacte de "mala praxi política" que ha rebut el vistiplau d'ERC i el PP.
Per la seva banda, la CUP també ha carregat contra un moviment "exagerat i arbitrari" que correspon, asseguren, al "retorn de la vella política convergent gràcies a la complicitat indispensable d'ERC". A més, els anticapitalistes han mostrat la seva sorpresa en relació amb el fet que el primer moviment de l'executiu sigui augmentar la despesa en càrrecs de govern i del personal eventual després de mesos alertant del desequilibri pressupostari al consistori que han defensat amb una "bateria d'eufemismes". "Què passa, que no eren prou alts els sous que teníem abans? No podem brandar el monstre de la inflació amb salaris que van a partir de 70.000 euros", ha carregat el portaveu Marco Simarro davant d'un moviment "poc estètic i ètic" que respon a una "simple lògica meritocràtica". "Abaixar-nos els sous, quan vam fer només entrar, no implica devaluar que estiguem devaluant la nostra tasca", ha rematat davant d'un moviment "insultant" davant dels ulls de la població en contraposició a la limitació de sous públics que ostenten els cuparies.
Una lectura compartida pels comuns que també han carregat contra l'aprovació d'aquesta pujada "exagerada i desmesurada" de les retribucions que respon a "interessos de partit i no de ciutat". Uns increments "desequilibrats" i amb "duplicitats funcionals estructurals" fonamentats a través d'un "ús demagògic" de les xifres que tan sols fan créixer la "desafecció política", ha lamentat el portaveu Ramon Gutiérrez.
A més a més, tots tres han carregat contra el presumpte nomenament "antidemocràtic" de Susana Herrada com a Comissionada per les Relacions amb Valldoreix mentre continua ostentant la vocalia com a cap de l'oposició a l'EMD. "S'està donant un càrrec de 50.000 euros a la persona que va perdre les eleccions a Valldoreix perquè es relacioni amb el seu principal rival polític", han denunciat com a "atrocitat democràtica".
Des de la dreta, el portaveu del PP, Álvaro Benejam -amb qui s'ha acordat la proposta presentada pel govern de Junts i ERC- ha justificat els canvis perquè permetran "dignificar la política i construir ciutat", davant de la gestió "castigada a les urnes" per part de l'anterior equip de govern progressista.
Per la seva banda, Vox ha defensat que votaria en contra davant d'un augment "massa elevat" de la despesa política que recaurà sobre la ciutadania.
Just abans del torn de votació, ERC ha agafat la paraula per primera vegada en la sessió per al·lusions davant de la crítica constant per part de tot l'arc de forces progressistes. "Que ningú malinterpreti el nostre silenci. El senyor Brugarolas ha explicat el que defensa aquest govern. Nosaltres hi som per treballar pels santcugatencs, ser útils i protegir la ciutadania. Per mantenir les polítiques d'Habitatge, de Promoció Econòmica i de Drets Socials i garantir que tothom que vulgui viure a Sant Cugat ho pugui fer", ha declarat el portaveu Bernat Picornell. "No reneguem del govern anterior. Ni som millors ni pitjors", ha sentenciat concisament.
Finalment, en el torn de rèplica, Brugarolas ha lamentat que la resta de forces polítiques hagin apostat per "llençar merda amb informació incorrecta per motius electoralistes". D'altra banda, ha reconegut que continua havent-hi un "cràter" econòmic al consistori i que, per corregir-lo, caldrà emprendre "polítiques serioses amb professionals de primer nivell".
Així doncs, tal com han explicat diversos partits de l'oposició i ha pogut confirmar amb dades oficials NacióSantCugat, el batlle passarà a cobrar 79.500 euros anuals (+7,3%), els tinents d'alcalde 72.000 euros (+13,5%) i els regidors delegats fins a 64.000 (+22%); afegint-se a un increment de 37.000 euros total per a les figures d'assessors. Una decisió que implica que, de cara al nou mandat 2023-27, un tinent d'alcalde acabi cobrant pràcticament el mateix que el sou de l'exalcaldessa Mireia Ingla o que un regidor delegat ara cobri més que les prèvies tinències d'alcaldia.
Amb tot, aquesta pujada generalitzada -malgrat la rebaixa total del nombre de càrrecs de confiança de 23 a 17- comporta un increment de 266.000 euros anuals respecte al cartipàs final del tripartit; disparant-se dels 1.290.000 euros als 1.550.000 euros anuals després del canvi d'executiu (+20,6%). No obstant això, des del govern asseveren que s'ha dotat provisionalment com a càrrecs eventuals la retribució de la figura de la gerència i de la direcció de l'àmbit de Drets Socials mentre es posa en marxa un procediment de contractació obert perquè d'aquí a uns tres mesos passin a formar part dels costos retributius globals de l'estructura administrativa del consistori. Un moviment que permetria aviat rebaixar el cost de l'equip de govern i dels càrrecs de confiança als 1.370.000 euros; l'equivalent a un 6,2% més respecte al final del mandat passat; una dada que des de l'oposició rebutgen emprar perquè, de facto, "camufla" l'absorció de dues persones de confiança en la despesa global de l'administració.
Tenint en compte l'augment de l'Índex de Preus del Consumidor (IPC) del 2022, el càlcul de pujada percentual equilibrada s'hauria d'haver situat a tot estirar al voltant del 5,7%. Un paràmetre que, val a dir, acostuma a servir per revaloritzar les retribucions dels sous més baixos -no de sous ja significatius- perquè es pugui fer front als serveis bàsics en un context amb un Salari Mínim Interprofessional (SMI) fixat en 15.120 euros anuals i un salari mitjà a nivell de Catalunya de 28.145 euros.
Tanmateix, també es recull que tots els regidors tindran una dedicació exclusiva menys per part de quatre, tres de Junts i un d'ERC: un 95% per al regidor d'Empresa, Innovació, Internacionalització i Energia, Albert Salarich; un 80% per la regidora d'Educació, Universitats, Multiculturalitat i Benestar Animal, Carme Ardid; un 80% per la regidora de Salut, Voluntariat i de Política Lingüística, Núria Fernández; i un 90% pel regidor republicà d'Habitatge i Participació, Francesc Duch.
Finalment, cal destacar que la proposta, que s'ha acordat amb el PP, contempla que un membre de cada grup polític municipal de l'oposició -que passaran de ser 2 a 5- pugui sol·licitar una retribució anual de 41.000 euros amb dedicació exclusiva (+8%) que s'apujarà als 43.000 de cara al pròxim any. A banda, la resta de regidors podran cobrar en concepte d'"assistència efectiva" les mateixes dietes que al mandat anterior, malgrat que ja s'ha anunciat un augment d'un 5% també de cara a l'any vinent: 550 euros per ple ordinari; 600 per ple extraordinari; 500 per comissió informativa; 330 per comissió especial de comptes; i 400 per Junta de portaveus.
"Hem corregit certes disfuncions", ha encetat el regidor d'Economia i Hisenda, Carles Brugarolas. Així, ha exposat que la voluntat d'aquests canvis giren al voltant de "reforçar i fer més competitiva l'estructura professional directiva en detriment dels càrrecs de confiança". "Tirem endavant actualitzacions retributives naturals i lògiques per fer molt més amb molt menys", ha justificat respecte a l'augment de salaris que, en contraposició, el tripartit va decidir rebaixar-se a l'inici del mandat 2019-23. "Recuperem sous previs perquè no volem devaluar la tasca dels càrrecs electes", ha remarcat Brugarolas tenint present també l'augment de la inflació durant els darrers anys.
L'oposició d'esquerres, bocabadada
Amb la majoria absoluta de juntaries i republicans, la resta de forces d'esquerres de l'oposició ja s'han posat les mans al cap respecte a un punt de l'ordre del dia que s'ha aprovat amb els vots del govern i del Partit Popular. Totes elles, carregant alhora contra el "paper decebedor" i "silenci" d'ERC.
Pel que fa als seus excompanys de govern, des del PSC han qualificat la proposta de "gran error estratègic". "Com a socialistes sempre hem defensat que cal dignificar la política, però aquest augment en les retribucions és abusiu, desequilibrat i insostenible", ha reblat amb contundència la portaveu Elena Vila. "A quin treballador se li apuja el sou més d'un 30% -respecte a les xifres del 2019- en uns mesos? És completament injustificable", ha qüestionat retòricament Vila preocupada per saber d'on sortiran aquests diners que, ha recordat, topa amb el "forat econòmic" que Junts havia denunciat amb ímpetu durant els darrers anys. "Quin criteri objectiu s'ha seguit per justificar aquests augments?", ha carregat davant d'aquest pacte de "mala praxi política" que ha rebut el vistiplau d'ERC i el PP.
Per la seva banda, la CUP també ha carregat contra un moviment "exagerat i arbitrari" que correspon, asseguren, al "retorn de la vella política convergent gràcies a la complicitat indispensable d'ERC". A més, els anticapitalistes han mostrat la seva sorpresa en relació amb el fet que el primer moviment de l'executiu sigui augmentar la despesa en càrrecs de govern i del personal eventual després de mesos alertant del desequilibri pressupostari al consistori que han defensat amb una "bateria d'eufemismes". "Què passa, que no eren prou alts els sous que teníem abans? No podem brandar el monstre de la inflació amb salaris que van a partir de 70.000 euros", ha carregat el portaveu Marco Simarro davant d'un moviment "poc estètic i ètic" que respon a una "simple lògica meritocràtica". "Abaixar-nos els sous, quan vam fer només entrar, no implica devaluar que estiguem devaluant la nostra tasca", ha rematat davant d'un moviment "insultant" davant dels ulls de la població en contraposició a la limitació de sous públics que ostenten els cuparies.
Una lectura compartida pels comuns que també han carregat contra l'aprovació d'aquesta pujada "exagerada i desmesurada" de les retribucions que respon a "interessos de partit i no de ciutat". Uns increments "desequilibrats" i amb "duplicitats funcionals estructurals" fonamentats a través d'un "ús demagògic" de les xifres que tan sols fan créixer la "desafecció política", ha lamentat el portaveu Ramon Gutiérrez.
A més a més, tots tres han carregat contra el presumpte nomenament "antidemocràtic" de Susana Herrada com a Comissionada per les Relacions amb Valldoreix mentre continua ostentant la vocalia com a cap de l'oposició a l'EMD. "S'està donant un càrrec de 50.000 euros a la persona que va perdre les eleccions a Valldoreix perquè es relacioni amb el seu principal rival polític", han denunciat com a "atrocitat democràtica".
Des de la dreta, el portaveu del PP, Álvaro Benejam -amb qui s'ha acordat la proposta presentada pel govern de Junts i ERC- ha justificat els canvis perquè permetran "dignificar la política i construir ciutat", davant de la gestió "castigada a les urnes" per part de l'anterior equip de govern progressista.
Per la seva banda, Vox ha defensat que votaria en contra davant d'un augment "massa elevat" de la despesa política que recaurà sobre la ciutadania.
El silenci d'ERC
Just abans del torn de votació, ERC ha agafat la paraula per primera vegada en la sessió per al·lusions davant de la crítica constant per part de tot l'arc de forces progressistes. "Que ningú malinterpreti el nostre silenci. El senyor Brugarolas ha explicat el que defensa aquest govern. Nosaltres hi som per treballar pels santcugatencs, ser útils i protegir la ciutadania. Per mantenir les polítiques d'Habitatge, de Promoció Econòmica i de Drets Socials i garantir que tothom que vulgui viure a Sant Cugat ho pugui fer", ha declarat el portaveu Bernat Picornell. "No reneguem del govern anterior. Ni som millors ni pitjors", ha sentenciat concisament.
Finalment, en el torn de rèplica, Brugarolas ha lamentat que la resta de forces polítiques hagin apostat per "llençar merda amb informació incorrecta per motius electoralistes". D'altra banda, ha reconegut que continua havent-hi un "cràter" econòmic al consistori i que, per corregir-lo, caldrà emprendre "polítiques serioses amb professionals de primer nivell".