El Partit Popular va celebrar aquest diumenge la seva setena manifestació contra Pedro Sánchez a Madrid. Com cada mobilització convocada per Alberto Núñez Feijóo, aquesta ha vingut acompanyada d’una major crispació política. El lema era impropi de la protesta de l’oposició contra un govern en una democràcia europea: Màfia o democràcia, i les referències a la il·legitimitat de Pedro Sánchez ja no són dissimulades. La dreta espanyola està excitada.
El panorama que ofereix el paisatge conservador a Espanya és invers al dels anys de la Transició. Aleshores, un segment majoritari, en bona part provinent del franquisme, es va adaptar ràpidament i es va transformar en un centre d’ideologia difusa, que fou la UCD. Els franquistes que no van poder córrer tant es van aplegar a AP, liderats per un Manuel Fraga que es va trobar amb l’espai moderat liderat per Adolfo Suárez. I els sectors ultres van quedar arraconats a la minoritària Fuerza Nueva.
En canvi, l’Aliança Popular refundada com a PP en el congrés del 1989 va anar endurint el seu missatge amb José María Aznar. Primer amb la definició aparentment suau de centre reformista, fins a anar dretanitzant-se. L’aparició de Vox i el seu creixement ha obert una dura pugna pel relat entre una dreta extremada i una extrema dreta. On són avui els moderats de la dreta espanyola?
Berlusconi transforma la dreta
Manuel Milián Mestre és un dels qui guarda la memòria del fraguisme i l’intent de constituir una dreta homologable a Europa. Diputat del PP fins que va topar amb Aznar per la seva política a Catalunya, Milián també és una analista que coneix força la política internacional. Assenyala que per entendre les mutacions en la dreta s’ha de tenir present el cas italià, quan els anys 90, el moviment Mans Netes i el procés contra la corrupció de la classe política va provocar l’ensorrament dels vells partits, entre ells la Democràcia Cristiana. Allò va suposar la irrupció de l’empresari mediàtic Silvio Berlusconi al capdavant d’un moviment populista de dreta.
Per Milián, “una de les claus de la dreta actual és la pèrdua del component democristià, que el cas italià exemplifica. Tota una cultura política, amb figures de molt de pes, va ser arraconada per un nou tipus de lideratge. Cal recordar aquí que l’aliança Aznar-Berlusconi va bandejar en bona part el que havia estat la Internacional Demòcrata Cristiana. En Berlusconi hi trobaríem molts precedents del que ha estat el moviment MAGA de Trump”.
Milián: “Quan falla l’ètica, cau la democràcia”
Per a l’exdiputat del Partit Popular, el que denota l’actual PP té una dimensió ètica. Molt crític amb el PSOE de Pedro Sánchez, que veu dominat per una visió “antiètica” de la política, Milián considera que “el PP està governat per un grup de mediocres sense talla moral que fan tota mena de giragonses i que només saben cridar i mossegar”. L’exdirigent considera que les anàlisis sobre la polarització i la crisi de les elits ha de tenir en compte el vessant ètic: “La ciutadania no es refia de líders que canvien d’opinió cada dia, la paraula dels quals no té valor moral. No oblidem que quan falla l’ètica, cau la democràcia”.
“La pèrdua del contingut democristià en la dreta espanyola ha estat un element cabdal. El cardenal Tarancón va lamentar més tard haver vetat la creació d’un gran partit democristià durant la Transició. I els qui defensàvem postures moderades i conciliadores vam ser aparts per un oportunista com Aznar”, assegura Milián Mestre.
També hi ha qui defensa la suposada moderació de Feijóo. És el cas de Pere Lluís Huguet, diputat del PP al Parlament per Tarragona. Expresident del Consell de l’Advocacia de Catalunya, Huguet explica el que va veure a la manifestació de Madrid: “Van ser 80.000 persones sense ni un sol incident. Després n’hi va haver una altra que no era del PP i es van produir incidents i detencions. A la convocada pel PP, no vaig veure cap radical”. Huguet justifica el to i el llenguatge de Feijóo: “Estem en una situació greu. El partit al govern està implicat en casos de corrupció. El fiscal general de l’Estat ha estat condemnat. Dir que és un delinqüent no és ser radical, és plasmar un fet”.
El projecte liberal de Miriam González: una esperança
Alguns conservadors moderats veuen ara amb esperança el projecte polític que està projectant l’advocada Miriam González, dona de l’exlíder liberal del Regne Unit Nick Clegg. Un d’ells és Santiago Fisas, un exponent de la dreta liberal i europeista. Ha exercit nombrosos càrrecs pel PP: regidor a l’Ajuntament de Barcelona, eurodiputat, conseller en els governs del PP a la Comunitat de Madrid… Quan va acabar el seu mandat al Parlament Europeu, el 2019, va abandonar el partit. No va ser amb un cop de porta. En desacord amb la línia de duresa ideològica imposada per l’aleshores líder del PP Pablo Casado, Fisas va optar per un perfil suau a la seva jubilació com a eurodiputat.
Aleshores li van oferir entrar a Lliga Democràtica, partit creat per aplegar catalanistes i conservadors moderats i que presidia Astrid Barrio. Després, Fisas va prendre el relleu i ara és el president de la Lliga. L’exdirigent del PP explica a Nació: “Estem en contacte amb Miriam González i el seu projecte, que ens sembla molt interessant i que no té res a veure amb Ciutadans. Ella coneix Catalunya. No serà fàcil, però creiem que hi ha un espai de centre, liberal, europeista i anticorrupció”.
Per Santiago Fisas, “el problema d’un projecte així és que en aquests moments de malestar social, la moderació sembla no engrescar la gent”. I dona un consell a Feijóo: “Hauria de reprendre la moderació de la seva etapa a Galícia. El PP ha de saber què vol ser i no tenir tanta por de Vox”.
