Els magistrats Andrés Martínez Arrieta i Ana Ferrer són els dos candidats que opten a prendre el relleu de Manuel Marchena a la presidència de la sala penal del Tribunal Suprem. El mandat de Marchena acaba 5 de desembre després de deu anys al capdavant de la sala segona, una de les més importants de l'estructura judicial espanyola, i també una de les més polititzades. Arrieta, el jutge més veterà del Suprem i ubicat en un sector més aviat conservador, si més no respecte a la seva rival, Ferrer, candidata dels progressistes i distanciada amb Marchena per la no aplicació de l'amnistia. Qui guanyarà? Els equilibris al poder judicial tornen a estar en joc.
Martínez Arrieta té a favor seu la veterania. Serà l'encarregat de succeir de manera interina Marchena quan expiri el seu mandat i fins que elegeixi un nou president. Ferrer és la favorita del nou bloc progressista del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), renovat fa pocs mesos, que ja la va proposar per presidir el poder judicial. Els últims posicionaments contra el criteri de la majoria de la sala penal van activar el bloc conservador, que la va vetar. Ferrer va ser una de les membres del tribunal que va jutjar el procés, però amb el temps s'ha anat distanciant dels seus companys.
Malgrat acceptar la condemna per sedició, la magistrada va fer un vot particular en què defensava que s'havia d'amnistiar la malversació de l'1-O, en contra del criteri de Marchena i de la resta de la sala. També va emetre un vot discrepant contra la sentència que confirmava les condemnes dels ERO d'Andalusia, en què defensava que calia absoldre de la malversació l'expresident José Antonio Griñan. Tot això no va agradar als conservadors del CGPJ i és previsible que els 10 vocals mantinguin el "no" a la seva candidatura per presidir la sala penal.
Pel que fa a Arrieta, que va entrar al Suprem el 1998, forma part de l'Associació Judicial Francisco de Vitoria, ubicada en posicions de centre dins de la judicatura, però el sector conservador el veu amb més bons ulls que no pas a Ferrer, que forma part de Jutges i Jutgesses per a la Democràcia, associació progressista. La candidata va entrar al Suprem el 2014 i va ser la primera dona que forma part de la sala penal. La seva candidatura permet avançar cap a una representació més paritària dins de l'alt tribunal. En les pròximes setmanes, tant Arrieta com Ferrer compareixeran a la comissió de qualificació.
Lucas i Teso, l'altre cara a cara a la sala contenciosa
La sala penal és especialment rellevant, perquè és l'encarregada de jutjar les persones aforades, com ara el president del govern espanyol o diputats al Congrés, però no és l'única que ha d'elegir un nou president. La sala tercera, la contenciosa-administrativa, també és important i també haurà d'elegir nou president. S'enfronten dues candidatures: el magistrat Pablo Lucas, que ja ostenta el càrrec en funcions, i Pilar Teso, progressista. Ja es van enfrontar a la presidència del CGPJ, però els dos blocs no van sortir del bloqueig. Ara opten a presidir la sala tercera.
En els darrers mesos, Lucas ha estat al punt de mira, perquè va ser el jutge del Suprem que va autoritzar l'espionatge amb Pegasusa dirigents independentistes. És, des de fa 15 anys, el jutge encarregat de controlar el CNI. Se l'ubica al sector progressista, però també ha tingut darrerament l'aval dels conservadors. Va ser l'encarregat de la resolució que va anul·lar la designació de l'exministra Dolores Delgado com a fiscal de Drets Humans i també va rebutjar apartar-se del tribunal que havia de pronunciar-se sobre un recurs contra el nomenament d'Álvaro García Ortiz com a fiscal general de l'Estat. Com Arrieta, és a les portes de la jubilació.
Pel que fa a Teso, ubicada al sector progressista, ja va ser vetada pel bloc conservador quan s'havia d'elegir el president del CGPJ. Se la considera propera al PSOE, perquè va ser assessora del Ministeri de Justícia durant l'etapa de José Luis Rodríguez Zapatero. A diferència del seu rival Lucas, era partidària d'avalar Delgado com a fiscal de Drets Humans. Alhora, la qüestió de la paritat també li pot jugar a favor. El CGPJ ha acordat que els nomenaments han de respectar aquest criteri, de tal manera que les persones de cada sexe no superin el 60% ni siguin menys del 40%. Els equilibris al CGPJ tornen a entrar en joc.