- La participació que prediu resultat
- El combat per l'últim escó, en directe
- Històric electoral per municipis i comarques: tots els resultats, del 1980 al 2024
- A qui vota el teu veí? El resultat de les eleccions, carrer a carrer
El suport als diferents partits no és homogeni arreu del país i, en funció d'on es concentri el seu electorat, cadascun obté millors resultats en uns o altres barris. Per analitzar on té més èxit cada candidatura, pots consultar dades sobre el seu grau de suport, en funció de deu característiques amb què s'han classificat els municipis. Aquestes es poden comparar amb les de les anteriors eleccions, visualitzant així també a quin tipus de municipis ha crescut o caigut cada partit (més informació, aquí). Si es pretén analitzar amb més detall quin és el nínxol d'un partit en concret, se'l pot clicar a la llegenda i la resta de formacions desapareixeran.
Els municipis i seccions censals s'han agrupat, per a cada variable, en sis categories, amb la mateixa quantitat d'unitats a cadascuna. No s'han ponderat les dades en funció de la mida, així que cada categoria inclou el mateix nombre de municipis o seccions censals, però no de població (per aquest motiu, el percentatge de vot a cada partit difereix del percentatge global a Catalunya). Les dades de lloc de naixement de la població, d'aturats, d'universitaris i de pisos de lloguer s'han extret de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) i les de mida, edat mitjana i renda s'han obtingut de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
Per interpretar bé aquestes dades, cal tenir en compte dues qüestions. En primer lloc, no sempre es pot inferir que la correlació entre un nivell de suport elevat en uns territoris amb una determinada característica impliqui que aquells que responen a aquesta característica votin més a aquest partit. Un cas clar podria ser el percentatge d'immigrants, ja que molts d'aquests no poden votar i, per tant, una determinada preferència electoral on n'hi ha molts podria deure's a una reacció precisament de la població autòctona vers la població nouvinguda.
En segon lloc, encara que hi hagi correlació entre un elevat suport a determinats partits i unes característiques sociodemogràfiques, no es pot afirmar que aquestes característiques provoquin el citat comportament electoral, sinó que pot deure's a un tercer element comú. Així, en el cas que alguns barris amb molts universitaris votin un determinat partit no implica que el triïn pel fet de tractar-se de gent formada, sinó que pot ser a causa d'un factor de renda (la gent rica va més a la universitat). Igualment, que els barris de més renda votin determinades formacions no implica necessàriament que ho facin per una qüestió econòmica o de classe, sinó que es pot deure a l'arrelament nacional (els descendents d'autòctons acostumen a tenir més renda que molts descendents de migrants provinents de territoris més pobres).