El Departament de Justícia ha presentat aquest dimecres els actes de commemoració dels 50 anys la recuperació de les llibertats després de la mort de Franco. El conseller de Justícia, Ramon Espadaler, ha destacat la transversalitat de la celebració -hi han participat tots els departaments i es vol que hi participi tot el territori-. En total, hi haurà una seixantena d'activitats, entre els quals destacarà un acte de reparació de la figura del president Lluís Companys.
Espadaler s'ha referit a la doble voluntat de la commemoració, que vol fer un balanç històric i de reconeixement de la lluita antifranquista, però també incidir en la idea de “la democràcia en construcció permanent, que ningú va regalar”, i que ara mateix afronta el repte de l'auge de l'autoritarisme i els discursos d'odi. El conseller ha subratllat la importància de fer pedagogia dels valors democràtics entre els més joves.
La reparació al president Companys -que es farà l'octubre, en l'aniversari de la seva execució pel règim franquista el 15 d'octubre de 1940-, tindrà com a punt central el reconeixement oficial de la nul·litat del consell de guerra que el va condemnar. És molt probable la participació de figures destacades del govern espanyol, ja que la nul·litat dels judicis són una atribució de l'Estat.
Entre els actes principals hi ha la inauguració, el juny proper, del Memorial Bosc d'Empremtes a Sant Adrià de Besòs, que serà un conjunt escultòric que recordarà les víctimes de la repressió franquista, simbolitzades en els 1.686 persones que foren afusellades al Camp de la Bota. És una obra de Francesc Abad. S'aixecarà un tub de ferro per a cada víctima, agrupats en 36 fileres. Serà visible des de la ronda Litoral i tindrà una forma de raspall, en record de la frase de Walter Benjamin: “Cal passar el raspall a contrapèl per la història”.
Una activitat destacable, enfocada cap als reptes que avui entoma la democràcia es farà el mes de novembre, el col·loqui internacional Poder, llei i paraula. Sobre les fragilitats de les democràcies ara, que vol ser ambiciós, amb la presència d'investigadors de nivell internacional especialistes en l'ascens del populisme d'extrema dreta i les noves amenaces per les llibertats.
Es faran un seguit d'exposicions itinerants, entre elles una en record de Francesc Candel i la seva obra Els altres catalans. També es commemorarà el combat de la pagesia contra la dictadura, amb un especial record als 50 anys de la fundació del sindicat Unió de Pagesos. S'ha engegat un portal web que centralitzarà tota la informació sobre els actes a realitzar, que inclourà una gran varietat de formats, des de representacions teatrals a murals, taules rodones, presentacions de llibres i pòdcasts.
Hi haurà un gran acte d'homenatge a l'oposició a la dictadura, que es plasmarà amb un record a l'Assemblea de Catalunya com a destacada plataforma unitària de totes les forces democràtiques. Serà el 7 de novembre. Es col·laborarà amb la secretaria d'Estat de Memòria Democràtica amb un acte en record de la lluita dels estudiants contra el règim, rememorant la creació del Sindicats d'Estudiants.
I Via Laietana?
Sobre la resignificació de Via Laietana, Espadaler ha assenyalat que “és indubtable que es tracta d'un espai de memòria, però una resignificació requereix l'acord amb el govern de l'Estat i l'Ajuntament de Barcelona”. L'objectiu final és assolir “un acord amb el govern espanyol i l'Ajuntament”, però ha evitat concretar si això implica el trasllat de la comissaria. Ha assenyalat que “no és necessàriament incompatible” la continuïtat de la comissaria i ser reconegut com a espai de memòria.
Sobre el monument franquista a Tortosa, Espadaler s'ha remès al fet que està judicialitzat i cal esperar la resolució sobre el futur d'aquell monument que recorda la victòria franquista a la batalla de l'Ebre. És imminent, en tot cas, que el Parlament enllesteixi la nova llei de Memòria que permetrà en dos anys de temps derruir el conjunt.
A la pregunta de si es faria algun acte el mateix 20 de novembre, dia de la mort del dictador, Espadaler ha afirmat que no es contempla i que s'ha volgut, en tot cas, evitar el terme "commemoració". "El que volem fer -ha dit- és no perdre la memòria".