Malgrat la seva edat, Ricard Farin (Barcelona, 1995) té un recorregut longeu a ERC. Hi ha militat la meitat de la seva vida, és president local a Horta-Guinardó, ha estat assessor del partit al Congrés i ha treballat al Departament de Territori amb l'exconsellera Ester Capella. Ara treballa de tècnic al sector de la recerca, però ha decidit posar-se en primera línia per ser el candidat d'"Activem Barcelona" a la federació republicana a la capital catalana, en un corrent situat com a més afí a la direcció d'Oriol Junqueras i Elisenda Alamany. Des d'una terrassa a tocar del Born, explica que la seva candidatura deixa enrere "fílies i fòbies" de les famílies del partit i creu que, si es deixen enrere les baralles internes, poden assolir l'alcaldia.

La federació d'ERC a Barcelona ha estat tradicionalment la més moguda del partit. Per què passa això?
Hi ha diferències entre la discrepància o la voluntat de confrontar. I el que tenim molt clar és que avui som aquí per la irresponsabilitat de qui va dimitir només set mesos després d'haver assumit el seu càrrec. I això no va de la tradició d'Esquerra a Barcelona. El segell del partit han de deixar de ser les baralles internes per passar a ser el projecte de ciutat que volem construir. Ja n'hi ha prou de les baralles internes i del soroll intern.

La seva candidatura compta amb noms que fins ara no s'havien presentat i n'hi ha alguns que repeteixen del 2025. Què ha canviat perquè ara sigui la bona?
Hem aconseguit superar el bloqueig i la dinàmica de famílies. Això no va d'una suma d'interessos particulars, com potser fan altres. Tenim clar que l'objectiu és ser útils a la ciutat, enfortir el partit, i posar la militància al centre. Això d'ara no és semblant al que va passar fa un any perquè la situació és totalment diferent. Ara venim d'una situació de bloqueig per la irresponsabilitat d'una gent que va dimitir. I no ens podem permetre que tornin.

Alguns dels oponents de l'altra candidatura són dimissionaris del novembre, però ara defensen que és un projecte nou. Vostès els fan responsables de la crisi?
Si la gent que va dimitir no és responsable, llavors qui ho és? Qui va generar el bloqueig d'Esquerra a Barcelona és justament aquella gent que, per una volguda jugada de pressió, va fer implosionar la federació. Mentrestant, la militància vam garantir que el partit continués funcionant i que tingués presència al carrer. Per tant, hi ha uns responsables del caos i uns responsables de garantir que el partit continués funcionant. I això és el que decidim en les eleccions del 17 d'abril.

Un dels motius del xoc va ser la convivència entre el grup municipal i la federació. Quina ha de ser la relació entre els dos principals espais del partit de la ciutat?
Esquerra Barcelona és una. No són segments. El que hem d'activar és el cercle virtuós entre la federació, el grup municipal i els casals. No es pot utilitzar la federació de Barcelona com a eina de confrontació o una arma llancívola contra companys. El poder de la militància ha d'estar al servei de l'organització i no al de fílies i fòbies personals.

Una de les mesures que els seus oponents reivindiquen és que deixen part de la direcció buida per integrar noms de la seva candidatura. Hi entrarien si perden?
És que això que diuen és fals. Perquè el reglament ja permet ampliar fins a quatre persones més. Per tant, nosaltres amb un equip de 15 persones estem preparats per governar aquesta federació i també incorporar altra gent. La nostra candidatura és de gent que ha votat coses diferents en els darrers congressos i, en conseqüència, aquesta feina d'aglutinar ja l'hem fet.

Ara al revés. Vostès integrarien persones de l'altra candidatura si guanyen les primàries?
Nosaltres tenim la voluntat d'aglutinar a tothom que vulgui treballar per l'organització. Hem de posar en comú les diferents visions i incorporar-les en el funcionament de l'organització. Però cal deixar el soroll de banda perquè ja n'hi ha prou.

S'ha instal·lat el relat del duel entre afins i crítics. S'identifiquen com un sector proper a la direcció nacional?
Entenc que es vulgui simplificar perquè potser era el debat de fa un any, però no l'actual. Ara va de com tornem a ser útils i com el segell d'Esquerra a Barcelona deixa de ser el de les baralles internes i passa a ser el projecte que definim la militància. I nosaltres volem ser útils independentment del que hagi passat als congressos passats i de les etiquetes que ens posin o que ens vulguin posar interessadament. Per tant, si cal ser útils el que cal fer és superar els blocs i no reforçar-los.

ERC està marcant una línia molt pròpia amb un discurs molt clar basat en la identitat de la ciutat. Comparteixen com a candidatura aquesta estratègia?
Sí, perquè és l'estratègia que va definir la militància al novembre. Hem d'aprofitar tot allò que ja estem fent bé com a organització. Tenim una molt bona candidata a l'alcaldia i ho hem d'aprofitar. Tindrà el suport del conjunt de l'organització per ser la futura alcaldessa.

Un dels elements d'aquesta estratègia, la posició contra els supermercats 24 hores, va ser polèmic. El vídeo del gran reemplaçament, que va ser esborrat, va ser un error?
Ja va dir la mateixa Elisenda Alemany que potser no sempre ha estat encertada, però el que és clar és que necessitem una federació que pugui garantir que la militància decideixi conjuntament amb la candidata el model de ciutat. Es tracta de com garantir la identitat de Barcelona i això implica evitar que el comerç de proximitat es transformi en llocs per a turistes. Aquesta és la clau del que va dir en aquell vídeo i el que defensem.

Si guanyen les primàries, quina presència ha de tenir la nova direcció de la federació a les llistes del 2027?
Jo no tinc gens d'interès a ser regidor i la nostra candidatura no està feta perquè algú vulgui ser o continuar sent regidor. Això no va d'interessos personals.

Les enquestes a Barcelona els deixen en una millor posició que el 2023. Creuen que hi ha possibilitats d'arribar a l'alcaldia?
Si activem l'organització i deixem les baralles internes, l'Elisenda Alamany serà alcaldessa de Barcelona. El 2019 estàvem units i vam guanyar. Per tant, evidentment, Esquerra  pot guanyar les eleccions i nosaltres ens deixarem la pell perquè passi, no només a les municipals del 2027, sinó a tots els comicis que venen per davant.

Posem-nos a l'altre escenari. Governarien amb Collboni d'alcalde si la suma dona amb el PSC?
No m'agrada parlar d'hipotètics. Treballo cada dia per fer possible que l'Elisenda Alamany guanyi l'alcaldia de Barcelona i, en tot cas, els pactes postelectorals d'Esquerra els decideix, com ha de ser, la militància.

ERC ha aconseguit grans acords des de l'oposició. És més útil influir des de fora o estar dins?
Governar és l'objectiu de qualsevol partit polític perquè és des d'on realment es pot transformar. Nosaltres aprofitem totes les oportunitats a la institució i també fora per transformar aquesta ciutat. Defensem aprofitar tota la incidència i tot el poder institucional. Volem la justícia social i la independència dels Països Catalans i aprofitarem tot l'espai que tinguem per fer-ho possible.

A escala nacional el partit és protagonista amb el finançament o els pressupostos. Com valora la posició d'Oriol Junqueras en les relacions amb els socialistes?
Tots aquells espais que puguem conquerir i guanyar terreny en els àmbits de la sobirania és positiu. S'està fent una bona feina.