15
de novembre
de
2023, 21:57
Actualitzat:
16
de novembre,
11:53h
"Si el nostre cas té solució -hipòtesi que encara no ha estat demostrada-, des d'ara ja podem dir, però, que no la trobarem pas fent el milhomes ni gallejant d'una força que no tenim ni es veu venir per cap banda". Ho va escriure el periodista Agustí Calvet, Gaziel, el 1964, i queda recollit en Història de La Vanguardia, un llibre que no és només el retrat d'un diari i la família que el sustenta, sinó també la radiografia d'un país a partir de la seva premsa. Les paraules de Gaziel sobre la Catalunya que va viure no han caducat. Perquè el cas català -entès com el conflicte territorial amb l'Estat- encara no té solució i no sembla que s'hagi de resoldre "gallejant". El conjunt de l'independentisme ja s'ha situat en el pla de la negociació. Ara, això sí, té "força" per condicionar l'agenda legislativa, amb la llei d'amnistia al centre dels focus. Una influència que ha marcat el duel de Pedro Sánchez amb les dretes en la primera jornada d'investidura -carregat de tensió ambiental i farcit de retrets-, que ha de concloure amb l'elecció del líder del PSOE aquest dijous.
L'amnistia ha servit al candidat a la presidència per enviar dos missatges que sintetitzen el nou relat socialista des de l'escrutini del 23 de juliol, que va deixar la majoria parlamentària a mercè dels vots de totes les forces nacionalistes i sobiranistes catalanes i basques. El primer, que el "diàleg" amb el conjunt de l'independentisme -Junts i ERC- i el "perdó" aplicat als fets del procés serveixen per canviar el paisatge a Catalunya i recuperar la "convivència". El repetit retrobament de la societat catalana que tant ha subratllat el PSOE des que va concedir els indults acordat amb els republicans.
Un discurs de fons destacant l'anestèsia aplicada al procés, després dels pactes signats amb Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, que ERC ja havia tastat i combatut, i que Junts tot just comença a entomar, vista la incomoditat sobrevinguda mostrada per l'entorn de Waterloo. Les rèpliques independentistes d'aquest dimecres al Congrés, que han deixat clar que els acords amb Madrid estan parits des de la discrepància profunda, ho han evidenciat. L'especulació sobre una eventual abstenció de Junts aquest dijous -per enviar un ensurt al candidat i demorar la investidura- s'han limitat a la manifestació del malestar i l'advertència de rectificació per no comprometre la legislatura. No hi haurà canvi de vot que frustri el desenllaç del debat.
El segon missatge de Sánchez s'ha centrat en falcar la idea que l'estratègia de les dretes "retrògrades" -la del matrimoni PP i Vox- impulsa la "discòrdia" i posa en perill drets socials conquerits i sacseja els fonaments democràtics de l'Estat. "Ni una sola involució", ha reblat el líder socialista en el discurs inicial a les Corts espanyoles, amb múltiples referències al trumpisme desplegat per l'extrema dreta i que els populars abracen. Amb els dards enviats a la part de l'arc parlamentari que no li dona suport -en la jornada matinal i de tarda-, el president espanyol en funcions ha provat de cohesionar l'electorat progressista i ubicar el PP a un racó de l'escenari polític mentre la garantia d'estabilitat té accent socialista.
Perquè Sánchez, conscient de les protestes a una Carrera de San Jerónimo blindada per 1.600 agents de policia -rèpliques de les que es mantenen a la seu socialista de Ferraz cada nit des de fa dues setmanes-, s'ha centrat a castigar Alberto Núñez Feijóo pels vincles amb l'extrema dreta i la incapacitat per bastir majories parlamentàries, fruit de la inexistència d'un projecte popular per a Catalunya. En totes les intervencions i acceptant l'intercanvi de cops des que ha accedit al faristol, l'aspirant a repetir a la Moncloa ha contraposat la recepta socialista amb els efectes nocius de la proposta de les dretes. Ho ha fet en matèria econòmica i social -amb escassos anuncis, com el de la gratuïtat del transport públic per a menors, joves i aturats-, acompanyada de sintonia progressista -especialment en iniciatives sobre igualtat i emergència climàtica-, però també en la carpeta catalana.
Negociació versus imposició. Així ha contraposat el líder socialista el seu pla amb el del PP, a qui ha acusat d'alimentar el procés amb el motlle judicial i policial aplicat quan governava mentre el PSOE fa complir la Constitució. No li ha calgut citar el prèmabul de la llei d'amnistia i les referències a l'"ordenament jurídic" acceptat per Junts. Sánchez ha defensat la "Catalunya del 2023" en lloc de la "Catalunya del 2017" que va gestionar Mariano Rajoy, i ha convidat l'independentisme a veure en Espanya "un bon país" per avançar definitivament cap al "retrobament". Més enunciats anestesiants, pensant en el públic del PP, però pantanosos per a Junts i ERC.
Al seu torn, Gabriel Rufián -que s'ha expressat en castellà i ha dedicat la meitat del temps a combatre Feijóo per dir que "Espanya es trenca"- ha advertit Sánchez que "no se la jugui" amb el relat sobre Catalunya si vol conservar el suport d'ERC. El cap de files republicà al Congrés ha fet bandera dels resultats del gir pragmàtic dels republicans, que ha dit que ha servit per "obligar" el PSOE a aprovar l'amnistia i negociar un referèndum. "ERC va començar a tocar una música fa quatre anys, i ara tothom l'està ballant", ha reblat Rufián, amb missatge afegit a Junts. I ha transmès a la formació de Puigdemont que, si el socialisme espanyol els "enganya", no els donarà la "culpa" ni els en farà responsables. Frase per retreure el setge de Junts a l'estratègia d'ERC a Madrid en els darrers anys. La competició entre forces independentistes ha sobrevolat la jornada a les Corts espanyoles. Rufián fins i tot ha qualificat de "teatre" els missatges críptics de l'entorn de Junts sobre un eventual giró de guió amb la votació d'aquest dijous.
Utilitzant la ironia -com la referència al "profund amor" que senten els independentistes per Espanya-, Feijóo ha felicitat Junts i ERC per haver esgarrapat contraprestacions d'un Sánchez condicionat pels seus vots. Ha mantingut que els pactes amb els partits perifèrics de l'Estat "no milloraran la convivència" i ha anunciat una llei de lleialtat constitucional com a antítesi de la mesura de gràcia que ja és al registre del Congrés. Santiago Abascal, que ha marxat del Congrés abans d'hora per manifestar-se a Ferraz, ja l'ha advertit que si el PP no bloqueja l'amnistia al Senat -amb majoria conservadora- trencarà els pactes autonòmics amb els populars.
A Feijóo no només l'ha combatut dialècticament Sánchez. Yolanda Díaz, líder de Sumar i sòcia de govern alineada amb el PSOE, s'ha encarregat de desplegar l'agenda social i econòmica de l'executiu progressista per lesionar la solitud del PP. Bona part del discurs ha tingut com a diana el dirigent gallec. Les preocupacions de Díaz no és la concordança amb Sánchez -cada cop més greixada- sinó el soroll molest de Podem. Irene Montero i Ione Belarra, aïllades a l'hemicicle, ja han deixat clar que s'escindiran de Sumar quan es confirmi que queden fora del govern de coalició. De discrepàncies n'hi ha a tot arreu. La qüestió és com es gestionen. Sánchez i l'independentisme les han començades a exhibir abans de votar.
L'amnistia ha servit al candidat a la presidència per enviar dos missatges que sintetitzen el nou relat socialista des de l'escrutini del 23 de juliol, que va deixar la majoria parlamentària a mercè dels vots de totes les forces nacionalistes i sobiranistes catalanes i basques. El primer, que el "diàleg" amb el conjunt de l'independentisme -Junts i ERC- i el "perdó" aplicat als fets del procés serveixen per canviar el paisatge a Catalunya i recuperar la "convivència". El repetit retrobament de la societat catalana que tant ha subratllat el PSOE des que va concedir els indults acordat amb els republicans.
Un discurs de fons destacant l'anestèsia aplicada al procés, després dels pactes signats amb Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, que ERC ja havia tastat i combatut, i que Junts tot just comença a entomar, vista la incomoditat sobrevinguda mostrada per l'entorn de Waterloo. Les rèpliques independentistes d'aquest dimecres al Congrés, que han deixat clar que els acords amb Madrid estan parits des de la discrepància profunda, ho han evidenciat. L'especulació sobre una eventual abstenció de Junts aquest dijous -per enviar un ensurt al candidat i demorar la investidura- s'han limitat a la manifestació del malestar i l'advertència de rectificació per no comprometre la legislatura. No hi haurà canvi de vot que frustri el desenllaç del debat.
El segon missatge de Sánchez s'ha centrat en falcar la idea que l'estratègia de les dretes "retrògrades" -la del matrimoni PP i Vox- impulsa la "discòrdia" i posa en perill drets socials conquerits i sacseja els fonaments democràtics de l'Estat. "Ni una sola involució", ha reblat el líder socialista en el discurs inicial a les Corts espanyoles, amb múltiples referències al trumpisme desplegat per l'extrema dreta i que els populars abracen. Amb els dards enviats a la part de l'arc parlamentari que no li dona suport -en la jornada matinal i de tarda-, el president espanyol en funcions ha provat de cohesionar l'electorat progressista i ubicar el PP a un racó de l'escenari polític mentre la garantia d'estabilitat té accent socialista.
Perquè Sánchez, conscient de les protestes a una Carrera de San Jerónimo blindada per 1.600 agents de policia -rèpliques de les que es mantenen a la seu socialista de Ferraz cada nit des de fa dues setmanes-, s'ha centrat a castigar Alberto Núñez Feijóo pels vincles amb l'extrema dreta i la incapacitat per bastir majories parlamentàries, fruit de la inexistència d'un projecte popular per a Catalunya. En totes les intervencions i acceptant l'intercanvi de cops des que ha accedit al faristol, l'aspirant a repetir a la Moncloa ha contraposat la recepta socialista amb els efectes nocius de la proposta de les dretes. Ho ha fet en matèria econòmica i social -amb escassos anuncis, com el de la gratuïtat del transport públic per a menors, joves i aturats-, acompanyada de sintonia progressista -especialment en iniciatives sobre igualtat i emergència climàtica-, però també en la carpeta catalana.
Negociació versus imposició. Així ha contraposat el líder socialista el seu pla amb el del PP, a qui ha acusat d'alimentar el procés amb el motlle judicial i policial aplicat quan governava mentre el PSOE fa complir la Constitució. No li ha calgut citar el prèmabul de la llei d'amnistia i les referències a l'"ordenament jurídic" acceptat per Junts. Sánchez ha defensat la "Catalunya del 2023" en lloc de la "Catalunya del 2017" que va gestionar Mariano Rajoy, i ha convidat l'independentisme a veure en Espanya "un bon país" per avançar definitivament cap al "retrobament". Més enunciats anestesiants, pensant en el públic del PP, però pantanosos per a Junts i ERC.
Advertència independentista
L'independentisme viu amb desconfiança cada pacte que firma amb Sánchez. Qui ho ha expressat d'una manera més clara ha estat Míriam Nogueras, líder de Junts al Congrés, que ha instat Sánchez a no "temptar" la seva formació si pretén avançar durant la legislatura. De fet, l'ha advertit que el mandat que aquesta setmana s'encetarà pot trontollar si es desatén l'acord signat a Brussel·les, que establia afrontar el conflicte "en termes diferents" que en l'anterior mandat, per marcar distàncies amb ERC. "De moment, no s'ha atrevit a abordar el tema català de manera directa", ha dit la diputada, referint-se de forma repetida al pacte polític amb el PSOE i, en cap moment, al prèambul de la llei d'amnistia, dues maneres paral·leles de descriure els camins de futur. A Junts hi ha remor de fons.Al seu torn, Gabriel Rufián -que s'ha expressat en castellà i ha dedicat la meitat del temps a combatre Feijóo per dir que "Espanya es trenca"- ha advertit Sánchez que "no se la jugui" amb el relat sobre Catalunya si vol conservar el suport d'ERC. El cap de files republicà al Congrés ha fet bandera dels resultats del gir pragmàtic dels republicans, que ha dit que ha servit per "obligar" el PSOE a aprovar l'amnistia i negociar un referèndum. "ERC va començar a tocar una música fa quatre anys, i ara tothom l'està ballant", ha reblat Rufián, amb missatge afegit a Junts. I ha transmès a la formació de Puigdemont que, si el socialisme espanyol els "enganya", no els donarà la "culpa" ni els en farà responsables. Frase per retreure el setge de Junts a l'estratègia d'ERC a Madrid en els darrers anys. La competició entre forces independentistes ha sobrevolat la jornada a les Corts espanyoles. Rufián fins i tot ha qualificat de "teatre" els missatges críptics de l'entorn de Junts sobre un eventual giró de guió amb la votació d'aquest dijous.
Feijóo i la investidura "comprada"
El debat s'intuïa carregat de bronca -encara més si, en la prèvia, PP i Vox havien insistit en la idea de "frau electoral" del PSOE per les enteses amb l'independentisme- i també era previsible que Feijóo faria servir l'hemeroteca recent de Sánchez amb l'amnistia per insistir que el seu viratge s'explica exclusivament per retenir la presidència. I és cert que el candidat del PSOE havia negat la constitucionalitat de l'amnistia com també ho és que el PP no ha estat capaç de teixir una majoria alternativa. Feijóo, que ja va tenir un debat d'investidura fallit, no s'ha estalviat míssils. Ha acusat Sánchez de practicar la "corrupció política" per mantenir-se al poder, ha definit com una "humiliació" per a Espanya el pas de l'amnistia i ha definit l'estratègia del president en funcions com una "fam insaciable" per conservar el càrrec.Utilitzant la ironia -com la referència al "profund amor" que senten els independentistes per Espanya-, Feijóo ha felicitat Junts i ERC per haver esgarrapat contraprestacions d'un Sánchez condicionat pels seus vots. Ha mantingut que els pactes amb els partits perifèrics de l'Estat "no milloraran la convivència" i ha anunciat una llei de lleialtat constitucional com a antítesi de la mesura de gràcia que ja és al registre del Congrés. Santiago Abascal, que ha marxat del Congrés abans d'hora per manifestar-se a Ferraz, ja l'ha advertit que si el PP no bloqueja l'amnistia al Senat -amb majoria conservadora- trencarà els pactes autonòmics amb els populars.
A Feijóo no només l'ha combatut dialècticament Sánchez. Yolanda Díaz, líder de Sumar i sòcia de govern alineada amb el PSOE, s'ha encarregat de desplegar l'agenda social i econòmica de l'executiu progressista per lesionar la solitud del PP. Bona part del discurs ha tingut com a diana el dirigent gallec. Les preocupacions de Díaz no és la concordança amb Sánchez -cada cop més greixada- sinó el soroll molest de Podem. Irene Montero i Ione Belarra, aïllades a l'hemicicle, ja han deixat clar que s'escindiran de Sumar quan es confirmi que queden fora del govern de coalició. De discrepàncies n'hi ha a tot arreu. La qüestió és com es gestionen. Sánchez i l'independentisme les han començades a exhibir abans de votar.