Sánchez espera que l'amnistia serveixi perquè l'independentisme vegi que Espanya «és un bon país»

La sensació a les files del PSOE, poques hores abans d'iniciar-se l'esperada investidura de Pedro Sánchez, era agredolça. Després de l'aritmètica complexa que van deixar les eleccions del 23-J, arribar a la jornada amb un pacte amb totes les forces progressistes i sobiranistes ha estat un triomf innegable, però la crispació als carrers, amb la dreta reaccionària més mobilitzada que mai contra l'amnistia, també ha sobrevolat una jornada que el president socialista hauria esperat més plàcida. L'amnistia, però, malgrat ser al centre del debat, no ha estat la carpeta que ha ocupat la major part del discurs de Sánchez, que ha optat per posar èmfasi en una proposta progressista contra les aliances del PP i Vox. Cap al final de la seva intervenció, ha estat quan s'ha dedicat a fer pedagogia sobre la "mesura de gràcia", que ha defensat com a plenament "constitucional", i que ha esperat que serveixi per superar la "fractura" de l'1-O, perquè l'independentisme vegi que Espanya "és un bon país", i per avançar cap al "retrobament total".

Tot el discurs del candidat socialista ha estat una disjuntiva entre el que ell representa i el "retrocés" que suposen la dreta i l'extrema dreta. També en la carpeta de l'amnistia. Hi ha dos camins per Catalunya, ha relatat: la via de la "imposició" i la "crispació" del PP, o la via del "diàleg", "enteniment" i del "perdó" del PSOE, que ha de servir per garantir la unitat d'Espanya i reduir les aspiracions de l'independentisme, ha esperat. "El PP ja va aprovar la primera de les receptes, aconseguint que el nombre d'independentistes fos històric i que s'incendiessin els carrers de Catalunya", ha argumentat. De fet, ha atribuït a les polítiques de Mariano Rajoy el resultat de la "major crisi territorial i institucional" de la democràcia espanyola: "La recepta del PP va conduir al desastre".

Què ha fet el PSOE, segons Sánchez? Ha explicat els pactes amb ERC dels últims anys, i els nous que arriben també de la mà de Junts. "Hem apostat per la via del diàleg, l'enteniment, hem avantposat la negociació a la imposició, el retrobament a la venjança. No hi ha camí més segur que el què s'orienta a l'enteniment per restablir els ponts polítics que mai s'haurien d'haver trencat. Per això vam indultar líders del procés, i hem promogut l'ús de les llengües cooficials", ha afegit. Tot això ha servit, ha reivindicat, per avançar en la "convivència que ha tornat als carrers de Catalunya", i ha recordat que l'amnistia és una opció que defensa la majoria de catalans.

"A les dretes reaccionàries l'amnistia els interessa poc. De fet, saben que serà bona per l'economia del país. El que de veritat no volen les dretes és que continuem millorant les condicions laborals, reforçar la seguretat, l'educació", ha seguit el secretari general del PSOE. De fet, confrontar amb el bloc de les dretes ha estat el fil conductor de tota la intervenció, que s'ha allargat una hora i 45 minuts. Ha situat les polítiques del PP i Vox com aquelles basades en "l'odi i el ressentiment", i que suposen el "retrocés" i la "retallada de drets". Davant de tot això, ha erigit el govern de coalició en "l'únic mur" capaç d'aturar-ho.

El líder socialista ha arribat a un Congrés blindat per les forces de seguretat com mai, on s'ha desplegat un fort dispositiu amb més de 1.600 agents policials custodiant els entorns de la cambra baixa, amb efectius de la unitat d'intervenció policial, agents d'informació, de subsol i de la unitat canina. El president del govern espanyol ha fet acte de presència quan faltaven 35 minuts per començar el debat, i no ho ha fet per l'accés principal, sinó pel del darrere, per motius de seguretat. També han accedit per aquest indret la majoria dels ministres. Els partits catalans també han augmentat les mesures de seguretat. Sánchez, de fet, ha iniciat el seu discurs mostrant el seu respecte cap a les "manifestacions pacífiques", deixant clar el seu desacord amb les que no ho han estat, que són la majoria.

Feijóo i el seu "camí de la perdició"

Davant d'aquest context de crispació, el secretari general del PSOE ha tirat tota la cavalleria contra l'acostament del PP a l'extrema dreta. De fet, ha atacat directament al cap de l'oposició, Alberto Núñez Feijóo, per mirar a Vox després del 23-J. "Feijóo es va endinsar pel camí de la perdició", ha dit. També ha criticat els populars per haver "beneït" l'extrema dreta, i ha mencionat els cinc pactes autonòmics que els de Feijóo han segellat amb Santiago Abascal, recitant les "retallades" d'avenços que han suposat. La coalició progressista serà la que faci avançar en la justícia social, ha reivindicat. "Existeixen dues alternatives. La proposta de les dretes retrògrades que volen desmantellar els avenços, o la de les forces progressistes disposades a no fer un pas enrere", ha afegit.

Per combatre l'auge dels populismes, ha seguit relatant la seva recepta: "O la democràcia proporciona seguretat, o la inseguretat acabarà amb la democràcia". Avançar en la dignitat del treball, en l'apoderament de les dones o la integració de la població migrant han estat altres de les línies polítiques que s'ha atribuït, contraposant en tot moment el que ell representa per "garantir drets" enfront dels reaccionaris de la dreta. Durant el seu discurs ha repassat, també, les mesures que s'han impulsat en els últims quatre anys sota la seva presidència, com la pujada del salari mínim interprofessional. I n'ha anunciat de noves: estendre la baixada de l'IVA dels aliments fins al juny de 2024, elevar el llindar de renda mitjana, i fer el transport públic gratuït per a tots els menors, joves i persones desocupades.

Un dels primers anuncis que ha fet en el seu discurs ha estat sobre el conflicte entre Israel i Palestina. Sánchez ha fet costat a Israel en la lluita contra Hamàs, però ha exigit un alto el foc a la Franja de Gaza, denunciant la "matança indiscriminada". També s'ha compromès a impulsar a Europa des de l'estat espanyol un reconeixement de l'estat palestí. 

 

Un camí optimista i impecablement hermètic

Més enllà de les mobilitzacions dels últims dies a Ferraz, a seus socialistes d'altres territoris i aquest dimecres als entorns del Congrés, el cert és que la negociació des del 23-J ha estat un camí que els socialistes han transitat amb optimisme des del primer moment. Tant va ser així que l'endemà de les eleccions, Sánchez, reunit amb el seu comitè federal, va receptar vacances i va deixar en mans de persones de la seva màxima confiança l'inici de les negociacions per a la constitució de la mesa del Congrés. 

El 17 d'agost Francina Armengol era denominada presidenta després d'una primera entesa amb totes les forces progressistes i sobiranistes imprescindibles perquè els números sortissin. Aquell primer examen li va donar la tranquil·litat de saber que malgrat tot el soroll que pogués fer el guanyador de les eleccions, el popular Alberto Núñez Feijóo, no tindria prou suports per a la seva investidura, com es va evidenciar a finals de setembre.

Un cop evidenciat el naufragi de Feijóo i amb un hermetisme gairebé impecable, es van segellar totes les altres enteses necessàries perquè, previsiblement, dijous sigui investit president del govern espanyol, revalidant el càrrec després de cinc anys al capdavant d'ell. I amb 179 vots, inclosos també els de Coalició Canària. L'amnistia, traspàs de Rodalies, condonació de part del fons de liquidat autonòmica de Catalunya, i tres taules de diàleg ho han fet possible.

Abans de la votació de dijous, però, aquest dimecres Sánchez afrontarà els discursos previsiblement més incòmodes, començant pel dels líders de l'oposició, el PP, i acabant amb els dels socis independentistes, que malgrat donar suport a la investidura del secretari general del PSOE, prometen fer valdre en cadascuna de les seves posades en escena els 7 vots que tenen tant ERC com Junts. I és que malgrat que en els acords estigui escrit el compromís que els d'Oriol Junqueras i Carles Puigdemont donaran estabilitat a la legislatura, ambdós partits prometen vigilar amb lupa els compliments dels acords a canvi del suport en matèries imprescindibles perquè el govern espanyol funcioni, com és la carpeta pressupostària. Sánchez haurà de suar.

I perquè aquesta estabilitat sigui possible, el primer que caldrà afrontar amb diligència serà la llei d'amnistia, registrada dilluns pel PSOE en solitari i en revisió actualment per ERC, que preveu modificar-la mitjançant esmenes per blindar més aquelles qüestions que afecten la vinculació entre Tsunami Democràtic i el terrorisme que li atribueix l'Audiència Nacional. Després d'haver arribat a una llei molt complexa d'acordar, res indica que el camí per part dels socis de la investidura hagi de descarrilar, però sí que caldrà fer front als bloquejos que ja ha anunciat la dreta política i judicial, començant per la dilatació que el PP està preparant al Senat. La partida només ha fet que començar, però Sánchez està més a prop que mai de tornar-ho a fer.

Set anys i quatre investidures

Tornar-ho a fer, de fet, després de quatre intents d'investidura, dues que van fracassar i dues exitoses, a espera de la votació de dijous. La primera vegada que es va presentar va ser el març de 2016, però no va tirar endavant perquè només va comptar amb el suport de Ciutadans, presidit llavors pel desaparegut Albert Rivera, i Coalició Canària. Aquell mateix any Sánchez va ser desterrat del càrrec de secretari general pel seu partit perquè es va oposar a donar una abstenció perquè el popular Mariano Rajoy arribés a la presidència, com va acabar facilitant el PSOE.

No es va donar per vençut, malgrat el desig dels barons. Sánchez es va arromangar, va fer territori i l'any següent guanyava les primàries del PSOE, recuperava la secretaria general i s'aventurava a una moció de censura contra Rajoy que va guanyar. Va governar en solitari un any, fins que va convocar eleccions anricipades l'abril del 2019 davant la impossibilitat de desencallar els pressupostos generals de l'Estat. Es va tornar a presentar, va guanyar les eleccions, però va fracassar en la investidura després de no aconseguir un acord amb Podem. Al novembre es van repetir els comicis, i en poques hores Sánchez signava amb Pablo Iglesias, llavors líder dels morats, un pacte per governar quatre anys. Els protagonistes d'aquells pactes i suports ja no hi són, però Sánchez resisteix.