30
de novembre
de
2023, 09:50
Actualitzat:
10:31h
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha reconegut públicament l'existència de casos de lawfare a l'Estat. Ho ha fet en una entrevista aquest dijous a TVE en la qual ha indicat que s'han "instrumentalitzat" institucions espanyoles, entre les quals la policia. No s'ha referit específicament a casos que tinguin a veure amb Catalunya, sinó que ho ha centrat en la causa per l'Operació Kitchen que vincula el PP, però sí que ha admès que hi ha institucions que s'han extralimitat a l'hora de dur a terme les seves funcions. Pel que fa a l'amnistia, el president del govern espanyol ha indicat que no és el camí que hauria preferit per pacificar el conflicte polític, però ha assenyalat que era la manera de continuar "normalitzant" la situació.
"Afortunadament, vam frenar el PP i Vox a les urnes, i després ens vam posar a negociar. Més de 50 diputats demanaven l'amnistia per superar el conflicte i que la societat catalana es retrobés. Probablement no era el pas següent que volia fer, però era un pas coherent", ha remarcat el president del govern espanyol, que s'ha mostrat convençut que la dreta acabarà acceptant la desjudicialització com ja va fer amb el divorci i la llei del matrimoni homosexual. L'amnistia ha generat un fort rebombori que té reverberacions a Europa, on el PP ha posat en marxa una ofensiva per frenar-la. El ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, es reuneix amb comissaris europeus aquest dijous per explicar els detalls del projecte.
Sánchez, en tot cas, ha indicat que no posa en qüestió sentències judicials, i ha posat com a exemple el PP, que sí que va considerar en el seu dia que el veredicte del cas Gürtel era una causa "contra" el partit que en aquell moment liderava Mariano Rajoy. Pel que fa al respecte a la Constitució, el president del govern espanyol ha indicat que "acata" les decisions que provinguin de la justícia, i que ho fa sense qüestionar-les encara que en discrepi. "Hem estat extraordinàriament respectuosos amb la separació de poders", ha indicat el líder del PSOE.
Preguntat sobre la taula de diàleg que hi haurà dissabte a Suïssa entre Junts i el PSOE, Sánchez ha indicat que l'acord amb Carles Puigdemont contraposa els models territorials dels dos partits. "És bo que, si dos no s'entenen, hi hagi un tercer que verifiqui que els acords es posen en marxa. Si tenim posicions molt diferents, la bona notícia d'aquesta legislatura és que almenys des d'aquestes posicions i des de la discrepància ens hem convocat per parlar i, tant de bo, acordar", ha assenyalat el president del govern espanyol. Tant la taula amb Junts com la que hi ha en marxa amb ERC compten amb la presència d'un verificador internacional.
Tot i el clima crispat amb el PP, Sánchez ha indicat que desitja arribar a acords amb el partit d'Alberto Núñez Feijóo, i s'ha compromès a parlar amb ell. Un dels elements de tensió existents amb els populars és la renovació del poder judicial, que està caducat des del 2018. Poc després de l'entrevista, però, fonts del PP citades per TVE han considerat que el president del govern espanyol té "dos murs": el de la seva "intolerància", i el de les seves "mentides".
El presidente del Gobierno afirma que ha habido casos de "lawfare": "¿Se han instrumentalizado instituciones públicas de nuestro país? Definitivamente." https://t.co/7pkTQEWa77#LaHoraPedroSánchezpic.twitter.com/2aeJW8A2xt
— RTVE Noticias (@rtvenoticias) November 30, 2023
"Afortunadament, vam frenar el PP i Vox a les urnes, i després ens vam posar a negociar. Més de 50 diputats demanaven l'amnistia per superar el conflicte i que la societat catalana es retrobés. Probablement no era el pas següent que volia fer, però era un pas coherent", ha remarcat el president del govern espanyol, que s'ha mostrat convençut que la dreta acabarà acceptant la desjudicialització com ja va fer amb el divorci i la llei del matrimoni homosexual. L'amnistia ha generat un fort rebombori que té reverberacions a Europa, on el PP ha posat en marxa una ofensiva per frenar-la. El ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, es reuneix amb comissaris europeus aquest dijous per explicar els detalls del projecte.
Sánchez, en tot cas, ha indicat que no posa en qüestió sentències judicials, i ha posat com a exemple el PP, que sí que va considerar en el seu dia que el veredicte del cas Gürtel era una causa "contra" el partit que en aquell moment liderava Mariano Rajoy. Pel que fa al respecte a la Constitució, el president del govern espanyol ha indicat que "acata" les decisions que provinguin de la justícia, i que ho fa sense qüestionar-les encara que en discrepi. "Hem estat extraordinàriament respectuosos amb la separació de poders", ha indicat el líder del PSOE.
Sánchez sobre la amnistía: "Probablemente, este no era el paso siguiente que quería dar, pero es un paso coherente y consecuente con la política de normalización y estabilización en Cataluña que hemos afrontado durante estos 4 años". #LaHoraPedroSánchezhttps://t.co/jjoliPS5KJpic.twitter.com/F20hQmKQKD
— La Hora de La 1 (@LaHoraTVE) November 30, 2023
Preguntat sobre la taula de diàleg que hi haurà dissabte a Suïssa entre Junts i el PSOE, Sánchez ha indicat que l'acord amb Carles Puigdemont contraposa els models territorials dels dos partits. "És bo que, si dos no s'entenen, hi hagi un tercer que verifiqui que els acords es posen en marxa. Si tenim posicions molt diferents, la bona notícia d'aquesta legislatura és que almenys des d'aquestes posicions i des de la discrepància ens hem convocat per parlar i, tant de bo, acordar", ha assenyalat el president del govern espanyol. Tant la taula amb Junts com la que hi ha en marxa amb ERC compten amb la presència d'un verificador internacional.
Tot i el clima crispat amb el PP, Sánchez ha indicat que desitja arribar a acords amb el partit d'Alberto Núñez Feijóo, i s'ha compromès a parlar amb ell. Un dels elements de tensió existents amb els populars és la renovació del poder judicial, que està caducat des del 2018. Poc després de l'entrevista, però, fonts del PP citades per TVE han considerat que el president del govern espanyol té "dos murs": el de la seva "intolerància", i el de les seves "mentides".