15
d'abril
de
2022, 19:00
El març de l'any passat, quan ja feia més de tres anys dels fets de la tardor de 2017, els síndics de l'1-O van passar per davant del jutge acusats d'usurpació de funcions i desobediència, i amb una petició de penes de més de dos anys de presó pel seu paper com a membres de la sindicatura electoral. La jutgessa del jutjat penal 11 els va absoldre, en una sentència que va ser un cop fort per a la Fiscalia. Aquest divendres fa tot just un any d'aquella absolució i, durant tot aquest temps, Jordi Matas, Tània Verge, Josep Pagès, Marta Alsina i Marc Marsal han hagut de continuar pendents dels tribunals pels capritxos del ministeri fiscal.
Va ser el 29 d'abril de l'any passat quan la Fiscalia va confirmar que persistia en la persecució contra els cinc acadèmics i va interposar un recurs perquè l'Audiència de Barcelona revisés el cas. Després del revés rebut al jutjat 11 -"un calbot elegant", com ho va definir al seu dia l'advocat dels síndics, Ramon Setó-, el ministeri fiscal manté el cas obert i, per ara, els jutges no s'han pronunciat. Això ha fet que els síndics hagin de mantenir oberta la carpeta judicial tot i tenir una absolució al seu favor i quan aviat farà cinc anys dels fets pels quals se'ls persegueix.
Durant el judici, la fiscal ja va tenir un paper controvertit i alguns dels seus moviments van indignar les defenses. Sense anar més lluny, va criticar els advocats defensors no haguessin aportat prou documentació per demostrar la innocència dels síndics, quan en dret penal qui ha d'acreditar un delicte és l'acusació. La jutgessa va resoldre que, davant l'absència de proves concloents, i sense poder provar què havia passat, la sentència havia de ser favorable als acusats. Per tant, absolució.
Davant d'això, el recurs de la Fiscalia critica la jutgessa de primera instància i diu que no s'ha fet una valoració correcta de la prova, especialment de la prova documental, i que hi ha contradiccions entre els fets provats i el resultat de la sentència. A la vista oral, la defensa va acusar el ministeri fiscal d'haver instrumentalitzat la querella contra els síndics per impedir que la celebració amb garanties del referèndum. Amb el recurs que manté actiu la fiscal, escenifica la voluntat d'arribar fins al final malgrat que el marge de maniobre és mínim.
Marge de maniobra escàs
Un recurs contra una sentència absolutòria té un marge de maniobra escàs i poques probabilitats d'èxit, però permet mantenir la pressió contra els cinc acadèmics. "El recurs contra una sentència absolutòria està molt limitat", explicava Setó en una entrevista a NacióDigital just després de l'absolució. En el recurs d'apel·lació, l'Audiència de Barcelona no pot decidir repetir el judici i no pot revisar els fets provats. La sentència va ser explícita i va dir que no hi havia prou prova per acreditar els delictes que apuntava la Fiscalia.
De fet, la resolució de la jutgessa, de 44 pàgines, nega les acusacions del ministeri fiscal i fa un repàs exhaustiu de la prova practicada. Nega la desobediència greu, perquè els acusats no van ser notificats ni advertits personalment fins a finals de setembre, quan la sindicatura ja havia deixat de funcionar. Tampoc hi ha usurpació de funcions, perquè no queda acreditat que els acusats fessin "actes d'ordenació, regulació i impuls del procés electoral previst en una llei prèviament suspesa pel TC" i "emparant-se en un nomenament també suspès constitucionalment".
De la sindicatura a l'acadèmia i la política
Un any després, Matas, Verge, Pagès, Alsina i Marsal han tornat a fer la seva feina com a acadèmics a la universitat i, dos d'ells, han fet el salt a la política institucional. Tània Verge es va convertir aviat farà un any en la consellera d'Igualtat i Feminismes, mentre que Josep Pagès va substituir Jaume Alonso Cuevillas com a diputat de Junts al Congrés el març de l'any passat. Tots ells continuen esperant, per capritxos de la Fiscalia, que el jutge decideixi si poden passar pàgina de la persecució judicial o si encara s'haurà d'allargar uns mesos més.
Va ser el 29 d'abril de l'any passat quan la Fiscalia va confirmar que persistia en la persecució contra els cinc acadèmics i va interposar un recurs perquè l'Audiència de Barcelona revisés el cas. Després del revés rebut al jutjat 11 -"un calbot elegant", com ho va definir al seu dia l'advocat dels síndics, Ramon Setó-, el ministeri fiscal manté el cas obert i, per ara, els jutges no s'han pronunciat. Això ha fet que els síndics hagin de mantenir oberta la carpeta judicial tot i tenir una absolució al seu favor i quan aviat farà cinc anys dels fets pels quals se'ls persegueix.
Durant el judici, la fiscal ja va tenir un paper controvertit i alguns dels seus moviments van indignar les defenses. Sense anar més lluny, va criticar els advocats defensors no haguessin aportat prou documentació per demostrar la innocència dels síndics, quan en dret penal qui ha d'acreditar un delicte és l'acusació. La jutgessa va resoldre que, davant l'absència de proves concloents, i sense poder provar què havia passat, la sentència havia de ser favorable als acusats. Per tant, absolució.
Davant d'això, el recurs de la Fiscalia critica la jutgessa de primera instància i diu que no s'ha fet una valoració correcta de la prova, especialment de la prova documental, i que hi ha contradiccions entre els fets provats i el resultat de la sentència. A la vista oral, la defensa va acusar el ministeri fiscal d'haver instrumentalitzat la querella contra els síndics per impedir que la celebració amb garanties del referèndum. Amb el recurs que manté actiu la fiscal, escenifica la voluntat d'arribar fins al final malgrat que el marge de maniobre és mínim.
Marge de maniobra escàs
Un recurs contra una sentència absolutòria té un marge de maniobra escàs i poques probabilitats d'èxit, però permet mantenir la pressió contra els cinc acadèmics. "El recurs contra una sentència absolutòria està molt limitat", explicava Setó en una entrevista a NacióDigital just després de l'absolució. En el recurs d'apel·lació, l'Audiència de Barcelona no pot decidir repetir el judici i no pot revisar els fets provats. La sentència va ser explícita i va dir que no hi havia prou prova per acreditar els delictes que apuntava la Fiscalia.
De fet, la resolució de la jutgessa, de 44 pàgines, nega les acusacions del ministeri fiscal i fa un repàs exhaustiu de la prova practicada. Nega la desobediència greu, perquè els acusats no van ser notificats ni advertits personalment fins a finals de setembre, quan la sindicatura ja havia deixat de funcionar. Tampoc hi ha usurpació de funcions, perquè no queda acreditat que els acusats fessin "actes d'ordenació, regulació i impuls del procés electoral previst en una llei prèviament suspesa pel TC" i "emparant-se en un nomenament també suspès constitucionalment".
De la sindicatura a l'acadèmia i la política
Un any després, Matas, Verge, Pagès, Alsina i Marsal han tornat a fer la seva feina com a acadèmics a la universitat i, dos d'ells, han fet el salt a la política institucional. Tània Verge es va convertir aviat farà un any en la consellera d'Igualtat i Feminismes, mentre que Josep Pagès va substituir Jaume Alonso Cuevillas com a diputat de Junts al Congrés el març de l'any passat. Tots ells continuen esperant, per capritxos de la Fiscalia, que el jutge decideixi si poden passar pàgina de la persecució judicial o si encara s'haurà d'allargar uns mesos més.