- El DAFO del 12‑M: com hi arriben els partits?
- El pactòmetre del 12-M: totes les combinacions per governar Catalunya
- Qui guanya i qui perd amb l'avançament d'eleccions a Catalunya?
- Qui guanyarà les eleccions? Això diuen totes les enquestes per al Parlament
La candidata Laia Estrada (CUP) ha anat guanyant pes polític i rellevància pública els darrers anys fins al punt de convertir-se en la cap de files de la formació anticapitalista en unes eleccions catalanes. Amb un perfil escolpit els darrers anys al Parlament, centrat en la defensa dels serveis públics i l'intent per mantenir l'autodeterminació en el debat polític català, Estrada ha consolidat un recorregut institucional que s'havia iniciat a l'Ajuntament de Tarragona. Aquestes són deu curiositats de la candidata cupaire, algunes poc conegudes, que permeten retratar Laia Estrada de manera més clara.
1. Un nom travessat per Carod-Rovira i Espriu
De tant en tant, tant Estrada com el líder independentista Josep-Lluís Carod-Rovira fan surar una anècdota que explica el nom de pila de la candidata de la CUP. La història requereix recordar que la mare de la diputada anticapitalista va ser migrant d'Extremadura i va arribar a Catalunya sense dominar la llengua del país. En fer-ne classes, es va trobar l'històric dirigent d'ERC com a professor de català. Va arribar el punt en què Carod-Rovira va regalar-li a la Marisa, la mare de la candidata cupaire, un llibre de Salvador Espriu: Laia. La novel·la acabaria inspirant la dona extremenya i la seva filla acabaria adoptant el nom de la protagonista de l'obra.
2. Una triple explicació de les prioritats polítiques
En algunes ocasions, la militància política arriba tardana i per iniciativa pròpia, tal com explicava recentment la candidata dels comuns Jéssica Albiach, però en altres casos l'empenta és familiar i gairebé inaturable. És el cas de Laia Estrada. El pare -José Estrada- ha estat un sindicalista de pedra picada a CCOO, la CGT i més recentment, també Cobas, a més d'haver estat empresonat en diverses ocasions per lluites socials. Al seu torn, la mare -Marisa Cañón- també s'ha implicat en el col·lectiu Sanitàries en lluita i ha estat part de nombroses manifestacions. Amb aquest perfil a casa, la jove Estrada va decidir anar-se'n a Girona a estudiar ciències, però no polítiques, sinó ambientals. Vist en perspectiva, el sindicalisme del pare lliga de ple amb el discurs de defensa aferrissada dels drets dels treballadors que caracteritza la representant cupaire, la figura de la mare encaixa amb la preocupació especialitzada de Laia Estrada per les condicions de la sanitat pública -matèria sobre la qual ha arribat a escriure un llibre- i els estudis ambientals l'autoritzen per defensar una de les grans carpetes polítiques del moment: la transició energètica i la protecció del territori en plena emergència climàtica.
3. Detinguda (una vegada)
Entre tanta lluita acumulada amb el pas dels anys, en una ocasió Laia Estrada va acabar sent arrestada per la policia. Això va passar fa 15 anys. Era durant una acció del col·lectiu Cau de llunes -assemblea feminista revolucionària de Tarragona- en una botiga de la marca Bershka contra la pressió estètica cap a les dones. La guàrdia urbana tarragonina va denunciar que les activistes havien agredit als agents, la versíó contrària del que defensaven les protagonistes de l'acció. En una altra ocasió, en aquest cas la van acusar de cometre desordres públics per moure una tanca en una manifestació a Tarragona contra la celebració del consell de ministres del govern espanyol, l'any 2018. La causa, però, va acabar arxivada malgrat que els jutjats van arribar a dictar una ordre de cerca i captura sobre Estrada per no atendre les citacions dels tribunals.
4. De l'hostaleria al món local, abans del Parlament
La trajectòria laboral de la candidata de la CUP l'allunya d'alguns perfils polítics que han crescut directament vinculats a la política institucional. Estrada hi arribaria l'any 2015, quan va liderar la llista de la formació anticapitalista a l'Ajuntament de Tarragona. Abans d'això, però, havia treballat al món de l'hostaleria de la Costa Daurada per començar a tenir recursos econòmics propis. Quan va acabar d'estudiar, va fer el pas per ser professora en un centre d'alumnes amb risc d'exclusió social i s'hi va dedicar gairebé una dècada, fins a la irrupció a la política municipal. Anys més tard (2021) arribaria al Parlament de Catalunya com a diputada.
5. Destapant el cas Inipro
Sovint el món local permet posar el focus en casos que d'entrada semblen petits i s'acaben fent grans. És el que va passar amb Laia Estrada i la CUP a la capital tarragonina quan van ser el grup municipal que va denunciar irregularitats al voltant de l'exalcalde Félix Ballesteros, del PSC. Es tractava del cas Inipro. Hi posaven la banya sobre una realitat que els jutjats investigarien -i que encara no han resolt- i sobre el qual la fiscalia reclamaria gairebé sis anys de presó per al líder socialista tarragoní per sospites en la contractació de serveis públics amb finalitats partidistes.
6. Protagonista d'un pacte local inèdit al Parlament
Els càlculs de la CUP en aquestes eleccions al Parlament situen un escenari optimista en què l'independentisme arriba a la majoria absoluta -o els comuns es fan més accessibles- i la formació anticapitalista pot arribar a tenir incidència per desplegar polítiques d'esquerres. Fins i tot, asseguren que estan disposats a entrar al Govern. Aquesta proposta, que mai s'ha arribat a materialitzar a la cambra catalana, Laia Estrada sí que la coneix de primera mà. Al consistori tarragoní, quan era regidora, va tancar un pacte de govern amb ERC i Junts que completava un tripartit independentista.
7. De Tarragona a Reus, un trasllat delicat
És ben coneguda la rivalitat entre les ciutats de Reus i Tarragona. Per això, algú que ha crescut a Tarragona, ha militat a Tarragona i ha entrat a l'Ajuntament de Tarragona és poc freqüent que decideixi anar-se'n a viure al municipi rival. Però així ho ha fet Laia Estrada, acompanyada de la seva parella -de Reus- i ara també del seu fill petit. La regidora tarragonina s'ha convertit en reusenca.
8. Afectada per dos desnonaments invisibles
La candidata de la CUP al 12-M explica a Nació una de les particularitats que ajuden a explicar la seva situació residencial -viu d'hipoteca- i que té a veure amb la situació de descontrol que s'ha viscut amb els preus del lloguer els darrers anys. En concret, Estrada fa referència a haver patit dos desnonaments invisibles, el terme que s'utilitza per definir quan algú ha de marxar d'una llar perquè li apugen el preu i no pot assumir l'increment de les mensualitats. "Jo estic pagant una hipoteca perquè en els últims dos contractes de lloguer, quan se'ns va acabar al cap de cinc anys, ens van dir: si voleu que el renovem, incrementem el preu del lloguer". I molta gent ha acabat passant per l'adreçador perquè surt més a compte hipotecar-se", relata la representant cupaire. Segons la declaració que va fer el 2021 al Parlament, el pis té un valor de 163.000 euros i ella és propietària del 50% de l'immoble.
9. En campanya, estudiant aplicada
Les anades i vingudes durant la campanya electoral -tant pel territori com per les cites diàries que s'intercalen- acostumen a portar els candidats de bòlit, i s'han d'aprofitar tots els moments per avançar feina o preparar-se les intervencions. En els trajectes i els descansos de l'esfera pública, Laia Estrada és una estudiant aplicada, expliquen des del seu entorn. Entre el mòbil i els seus apunts, redactats a mà, acostuma a treballar i repassar les intervencions que haurà de fer. És una candidata especialment disciplinada. Tanmateix, fa equilibris perquè la seva prioritat absoluta és el fill, la seva màxima preocupació i a qui dedica les finestres temporals que li permet l'activitat política habitual.
10. D'Hugo Chávez a Andreu Nin
Entre els referents polítics i intel·lectuals que caracteritzen Laia Estrada, el seu entorn no té cap dubte a l'hora d'assenyalar figures com la de l'expresident de Veneçuela i icona del moviment bolivarià Hugo Chávez o el marxista vendrellenc Andreu Nin, també referent del sindicalisme de la CNT. De nou, però, cal recordar que dos dels referents més directes en clau laboral i social els tenia a casa des del primer dia.