Si hi ha dues estructures d'estat clares i ja disponibles, aquestes són d'una banda ERC i, de l'altra, la ciutat de Barcelona. Els republicans són ja una realitat guanyadora que prefigura el mapa postnacionalista; un gran partit progressista disponible per governar aquest país des d'una esquerra raonable i redistributiva. L'altra estructura és el Cap i Casal, una ciutat de dimensions europees, amb prestigi i solvència per assumir el paper de capital d'un estat modern i bolcat a l'exterior. ERC i Barcelona són dos problemes que no tenim.
Per això és una veritable llàstima que la federació de Barcelona d'ERC torni a entrar en un periode de desestabilització i enfrontament intern de resultats molt difícils de preveure però que, en qualsevol cas, amenacen amb ser greus. Els vells temps de l'aparell puigcercosista contra l'estructura portabellista semblaven d'una altra època, i no. Com una plaga endèmica, tornen la brega personalista i la guerra de faccions, del tot impropis d'una cruïlla d'enorme transcendència històrica com la que estem vivint en aquest país.
No és moment d'esbudellar-se en baralles internes. ERC n'ha viscut moltes i el resultat sempre ha estat nefast, així que cal entendre que la direcció del partit -amb la prudència que se li suposa- sabrà indicar la manera de trobar una sortida que deixi intactes les possibilitats electorals del partit a Barcelona i que liquidi per a sempre més els usos d'un aparell de trist record.
ARA A PORTADA
Publicat el 18 de maig de 2014 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política Elisenda Alamany presenta candidatura per liderar ERC a les municipals del 2027
-
Política El PP celebra el nou ajornament en l’oficialitat del català: «Europa no paga xantatges»
-
Política Collboni envia una carta a 31 alcaldes europeus per demanar-los el suport amb l'oficialitat del català a la UE
-
Política Espanya persisteix per fer caure el mur contra l'oficialitat del català a Europa
-
Política El Parlament denuncia la desinversió de l'Estat en infraestructures i els socis d'Illa critiquen l'ampliació del Prat
-
Política La progressista Ana Ferrer s'aparta de la cursa per la presidència de la sala penal del Suprem i deixa via lliure al candidat conservador