Un jutjat de Sabadell ha arxivat la investigació contra els responsables d’una residència d’avis de Palau-Solità i Plegamans (Vallès Occidental) per la mort de 55 persones durant la primera onada de la Covid el 2020. La fiscalia i alguns familiars apuntaven al director del centre Residencial Palau, al metge i a l’empresa com a responsables dels delictes d’abandonament de persona necessitada, omissió del deure de socors, homicidi imprudent i falsedat documental.
No obstant, la magistrada instructora no ha trobat prou indicis de delicte. Segons la investigació dels Mossos d’Esquadra, la ineficiència i imprudència reiterades en el temps en la pràctica de mesures de prevenció i control de la covid van causar la mort de mig centenar de residents.
La magistrada diu que s’han practicat nombroses diligències d’investigació, inclosos uns informes mèdics forenses sobre l’atenció rebuda per part de quatre residents aleatoris. Aquests informes no aprecien abandonament i conclouen que van ser visitats amb regularitat, que les indicacions mèdiques van ser proporcionals als problemes que plantejaven, i que les decisions terapèutiques “no poden considerar-se anòmales ni apartades de la pràctica mèdica”. Tampoc s’aprecien “deficiències de cobertura”.
Així, la magistrada conclou que la investigació no ha apreciat cap incompliment deliberat o imprudent de les normes sanitàries emeses pels diversos organismes de salut pública, ni tampoc va abandonar-se l’assistència, tot i que reconeix una “situació de gran complexitat en la gestió, pròpia de la situació epidèmica que es vivia”.
Igualment, tampoc s’ha detectat un aïllament inadequat dels pacients en la fase inicial de la pandèmia. Així, els residents que van morir ocupaven ubicacions diferents dins de la residència, cosa que fa pensar a la magistrada que l’origen de la propagació va ser en les visites externes rebudes just el dia abans de decretar-se la prohibició de visites per part de les autoritats sanitàries.
La interlocutòria recorda que era un centre residencial, no sanitari, i que cap dels residents requeria un ingrés hospitalari. Si així hagués estat, tampoc es va fer la petició i també posa en dubte que s’hauria acabat considerant convenient a causa del col·lapse dels hospitals. A més a més, la magistrada recorda que des de l’1 d’abril del 2020 l’Equip d’Atenció Primària del municipi va assumir la supervisió sanitària dels usuaris del centre.
Per últim, pel que fa a la falta d’informació o descoordinació en la transmissió de la informació a les famílies, tot i admetre l’angoixa provocada a les famílies, no suposa un delicte, segons la magistrada. A més, també es considera que no es va incomplir la ràtio de professionals per nombre de residents.