Al Diari de Sabadell del 20 de març, el nostre president de la secció local i company regidor, en Santi Valls, va escriure l’article 90 anys al servei de Sabadell i de Catalunya a l’entorn de l’aniversari de la creació del nostre partit. Sobre això, en aquestes ratlles, no em cal afegir gaire cosa.
 
En aquesta sèrie de quatre articles, m’agradaria fixar-me, precisament, no només en els orígens d’ERC a la nostra ciutat, sinó també en el paper que hi ha dut a terme la seva secció local, amb la seva gent, amb les seves ambicions polítiques i amb la seva feina per a la ciutat.
 
Aquell nou partit que ens descrivia en Santi naixia el 1931 de la fusió de múltiples corrents polítics, des del separatisme fins al republicanisme federal. De fet, el seu model de construcció partia de la incorporació de nuclis polítics, casals, ateneus i centres ja constituïts com a agrupacions de l’índole més diversa: obreristes, catalanistes, republicans, federalistes, rabassaires o separatistes.
 
Només cal imaginar-se com bullia d’idees, de discussions, de pactes i d’esperances la seu del Círcol Republicà Federal al carrer Jardí abans, durant i després de la proclamació de la República.
 
Fins als fets d’octubre del 1934, el govern municipal de Sabadell tindrà l’hegemonia dels republicans del Círcol, els quals faran aliança amb el Casal Català Republicà i el Centre Radical Català, fusionats en el Casal Català d’Esquerra, el predecessor de la nostra secció local.
 
Esquerra adquireix una personalitat pròpia que la fa diferent. Un partit amb un mosaic de matisos dins del marc de l’esquerra nacional que de ben segur que desitja representar la immensa majoria dels nostres ciutadans, és a dir, el poble treballador i les classes mitjanes del nostre país, que anhelen més cotes de llibertat, però, també, més justícia social.
 
Dues cares d’una mateixa moneda, dos pilars indestriables del projecte republicà que han acompanyat, han afectat i han modelat de diversa manera el nostre partit al llarg de la seva longeva activitat política. Només cal dir que, a un any de la seva fundació, ja es trobava amb una primera escissió.
 
La conjuntura històrica del moment i les situacions específiques del nostre municipi (assimilable a ciutats de l’anomenat, després de la Transició, cinturó roig metropolità, i, tant abans del franquisme com ara, bastió del republicanisme i de l’independentisme d’esquerres) han anat marcant el pes, la força, la interrelació i la dissensió d’aquestes ànimes en les bases del partit i en la seva secció local.
 
Al llarg del període de la postguerra, els derrotats -la gent d’Esquerra entre ells- emprenien una llarga travessa del desert enmig de la misèria de la vida quotidiana i dels riscos constants de la repressió.
 
Una cruenta autarquia fins als anys 60, temps de les primeres migracions interiors; anys de fam, de racionament, de cupos i d’estraperlo, però també del naixement dels nous rics fruit del mercat negre, dels especuladors i dels industrials.
 
Anys de repressió al catalanisme, de saqueig del nostre Círcol i dels locals dels diversos partits polítics de la ciutat, de l’aparició de la bandera espanyola a l’escut del Centre d’Esports Sabadell, de la prohibició del carnestoltes i de la clausura de les escoles públiques. De l’arraconament de la nostra llengua i dels canvis en el nomenclàtor. Temps de menysteniment de la dona i d’intolerància a la diversitat.
 
Evidentment, un caldo de cultiu en el qual, lluny d’aconseguir que els sabadellencs de l’època abaixessin el cap, començaren les lluites clandestines que, de mica en mica, arrencaren l’incipient moviment veïnal i l’apoderament dels treballadors en la lluita per a la recuperació de les llibertats.
 
Les primeres manifestacions dels 60, les curses davant dels grisos, els primers concerts folk, les ballades de sardanes i les reunions dels cristians progressistes de base eren espais vitals on a Sabadell s’esgarrapaven engrunes de llibertat.
 
ERC, en aquests anys, continua la seva lluita a la clandestinitat i a l’exili. Cal remarcar l’11 de setembre del 1964, coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya, en què, conjuntament amb d’altres grups polítics i cívics, s’organitza la primera manifestació antifranquista des de la fi de la guerra, a la qual van assistir, també, uns quants sabadellencs. Mentrestant, uns altres activistes de la ciutat penjaven una senyera al monument als caídos del racó del Campanar.
 
Esquerra va formar part, des del 1969, de la Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya (CCFPC) que culminà el 1971 amb la constitució de l’Assemblea de Catalunya, l’organisme unitari que volia aglutinar tota l’oposició democràtica al franquisme. A la ciutat aquest impuls unitari va tenir la seva expressió en l’Assemblea Democràtica de Sabadell (ADS). Tot i no haver trobat evidències escrites de la participació del comitè local de Sabadell d’ERC en l’ADS, resulta evident pensar que la seva militància, els hereus del Círcol, hi participava, ni que fos a títol personal.