A les eleccions municipals del 1999, es produeixen dos fets històrics: l’alcalde Farrés no es presenta a les eleccions i ERC torna a entrar a l’Ajuntament amb un regidor, Josep Maria Civis, el primer regidor republicà des del 39, amb Jordi Argelaguet com a president de la secció local. Les eleccions van suposar que la primera força fos el PSC amb 99 vots més que l’Entesa. CiU, amb quatre regidors, era decisiva per decantar el govern.

La continuïtat d’un govern liderat per l’Entesa després de 20 anys necessitava la col·laboració de CiU, fet que no va passar, i la proposta feta per la secció local i pel nostre regidor per aconseguir un front d’esquerres al consistori (PSC, Entesa i ERC) va ser impossible. Malgrat no ser necessaris, ERC vam voler ser útils a la gent des del govern de la ciutat i vam assumir-ne les responsabilitats de Medi Ambient, cabdals per a la transformació del riu Ripoll, en un gabinet amb el PSC, CiU i ERC.

El 20 de setembre del 2001, s’inaugurava la nova seu de la secció local d’ERC, i de les JERC, a l’antic restaurant Can Pere Botero, als baixos del carrer de Latorre, 132, que, durant uns anys, fou també un Tio Canya, seu de les JERC i espai de trobada de l’independentisme entre cerveses i entrepans.

Després de les eleccions del 2003, que fan que la representació d’Esquerra pugi a dos regidors, el partit continua, en un inici, al govern de la ciutat. Malgrat molts dubtes per la manera de fer de l’alcalde Bustos, ens inclinem per continuar la tasca en Medi Ambient i incorporem la responsabilitat de Salut amb la futura presidenta del Parlament, Carme Forcadell, com a regidora.

El llegat bàsic de les actuacions de Civis i Forcadell és encara molt visible i té un gran impacte a dia d’avui: la transformació del riu Ripoll en un espai net, viu i de gaudi a partir dels fons europeus per a l’execució del projecte integral del Ripoll; el primer dibuix del Parc Agrari; la regulació de les aigües residuals dels fabricants tèxtils, o la defensa a la ciutat de la llengua i del país.

Enmig d’aquest camí, el mateix 2003, el president de la secció local, Jordi Argelaguet, va dimitir després de l’anunci per part de Carod-Rovira del pacte tripartit d’esquerres a la Generalitat de Catalunya. El va succeir durant un any en Pere Muntal; va ser fins a l’entrada de Ramon Henares, que va ostentar la presidència fins al 2011.

Tornant a la situació del nostre consistori, l’estil Bustos, que ja havia fet dubtar a l’hora de continuar al govern en l’inici del mandat, i, sobretot, els fets del bar Bemba van ser les gotes que van fer vessar el got per trencar el pacte amb el PSC, amb la consegüent sortida d’Esquerra del govern municipal la primavera del 2005.

És l’any, també, en què la secció local enceta els Premis Valors Republicans, dels quals enguany s’ha celebrat, ja, la 16a edició. El primer guardonat fou en David Serrano, doctor en filologia i investigador sobre la repressió franquista i nazi.

Arribaren les eleccions municipals del 2007, en què ERC només va entrar al consistori amb un regidor, en Magí Rovira, i, des de l’oposició, continuem treballant per al projecte de ciutat republicà. El 2009, el moviment intern anomenat Reagrupament, liderat per Carretero, es desmarca d’Esquerra. Aquesta escissió n’afecta, també, la militància.

La secció local d’ERC a la nostra ciutat acaba patint les conseqüències d’haver compartit govern durant uns anys amb el PSC al municipi, i, també, de la baixada de suports a escala nacional donada la reedició del pacte tripartit a la Generalitat.

Els quatre anys posteriors al 2009, els militants de la secció local, encapçalats per Ramon Henares, van fer altra vegada el que, des dels orígens, està tan acostumada a fer la gent d’Esquerra: buscar sinergies al món independentista i al de les esquerres, donar-nos a conèixer amb l’orgull de pertànyer a un partit gairebé centenari. I vam començar a entendre el que Carod-Rovira ens havia aportat: que el nostre no és un projecte ètnic essencialista, sinó democràtic i integrador, i que la identitat no et ve com a herència ni pot ser una imposició: és una elecció.

Per tant, calia continuar treballant des dels diferents espais de la ciutat: educació, cultura popular, associacions de veïns, espais de participació comunitària, etc., i mostrar-nos-hi amb aquesta mirada inclusiva, en la qual les necessitats de la gent haurien de ser al centre. La consulta impulsada per la Plataforma per l’Autodeterminació a Sabadell (PAS) el 30-M del 2010 és una mostra del treball voluntari de la gent d’ERC en l’organització de la consulta local sobre la independència, en la qual van participar més de 20.000 sabadellencs.

A les eleccions municipals del 2011, es va aconseguir cosir un acord amb Reagrupament a través de la candidatura anomenada ERC-RCat, que presentava com a alcaldable un jove Juli Fernàndez, president, alhora, de la secció local. Els resultats van ser els pitjors dels darrers anys i es va perdre la representació d’ERC a l’Ajuntament després de 12 anys, fet que també va passar a la resta de grans ciutats del país.

Aquell mateix any, en l’àmbit nacional, Oriol Junqueras arriba a la presidència del partit en un moment clau: ERC està enfonsada i ha perdut més de la meitat dels diputats. I Junqueras aconsegueix recuperar electoralment el partit: guanya les eleccions europees del 2014, la primera victòria republicana després de la Segona República.