Amb la presidència de Xavi Guerrero, la secció local va continuar treballant en les campanyes contra el Quart Cinturó, va promoure les trobades de les diferents forces polítiques i entitats republicanes per constituir el Memorial Lluís Companys a Sabadell, va impulsar la participació activa en la majoria dels consells de districte de la ciutat, i, quan va esclatar el cas Mercuri, va començar a donar suport proactivament a la plataforma Sabadell Lliure de Corrupció, entre altres coses.
 
Des de la nostra ciutat, encarem la nova travessia del desert fins a les eleccions del 2015 amb un esperit de renovació i creixement, amb en Juli Fernàndez com a alcaldable. Essent president Xavi Guerrero a la secció local, amb en Gabriel Fernàndez com a cap de campanya, amb una bona llista electoral i amb una militància apoderada, es comença a veure llum al final del túnel.
 
A principis del 2015, vaig ser elegit president de la secció local amb una executiva potent que va tenir com a secretari d’Organització en Santi Valls, qui m’agafarà el relleu dos anys després; Mercè Valls n’assumirà el càrrec vacant. L’objectiu, entre d’altres, va ser treballar per aconseguir els millors resultats de la llista electoral proposada pel Juli. Certament, al mes de maig, s’obtenen els millors des del 31: més de 15.000 vots i quatre regidors.
 
Després d’unes complicades negociacions, s’acabà constituint un pacte quadripartit d’esquerres, l’anomenat Govern de Transformació, amb Unitat pel Canvi, la Crida per Sabadell i Guanyem Sabadell. Un govern de coalició liderat pel Juli com a alcalde durant els dos primers anys. El primer alcalde republicà després de més de 75 anys converteix Sabadell en la ciutat més gran amb alcaldia d’ERC. El municipi torna a ser far del republicanisme i locomotora de transformació social.
 
L’equip de govern recupera la il·lusió, tanca l’etapa de la corrupció del bustisme a la ciutat i deixa enrere les ferides de molts anys d’abandonament amb noves actuacions urbanístiques, nous plans d’habitatge, nova planificació estratègica a Acció Social o a Educació, etc. Però també és el govern que facilita que el Primer d’Octubre sigui un èxit organitzatiu i de participació a la nostra ciutat. Va haver-hi urnes, paperetes i locals de votació.
 
La secció local va rebre una forta embranzida, amb un augment de la militància, amb una estructura de grups de treball estables de suport als regidors i amb propostes noves com foren una exposició molt reeixida oberta a tota la ciutat, el lideratge de les reunions de treball amb Junts pel Sí o l’inici d’un projecte pilot a la zona nord del que, posteriorment, seran els grups de barri de la secció local, entre d’altres coses.
 
Però això no s’aturà aquí. En aquestes darreres eleccions municipals, Esquerra obtingué els millors resultats de la seva història a Sabadell, amb la presència de set regidors al consistori, la qual cosa la hi convertí en la segona força. Tot i ser possible tenir un govern honest i republicà amb la Crida, Junts i Podemos, aquests dos darrers partits permeteren el retorn del PSC a l’alcaldia.
 
Un cop consolidat el pacte sociovergent, incloent-hi Podem, al capdavant del govern, ERC ens preparem per esdevenir el proper Govern Republicà de la ciutat el 2023, amb el suport, com sempre, dels engranatges de la secció local, formats i apoderats.
 
Amb tot aquest llarg recorregut, dividit en quatre articles, he volgut ressaltar el caire del nostre partit i fins a quin punt la secció local de la ciutat n’ha estat, amb matisos, el mirall i la cadena transmissora a la militància, a les bases crítiques, que són, finalment, les que donen la cara i traslladen la seva manera de fer a peu de carrer. Acaben per ser-ne, també, els braços.
 
El mirall i els braços d’un espai polític, Esquerra Republicana de Catalunya, que beu de l’aprofitament de la cultura política d’esquerres, republicana i catalanista, no nacionalista ni identitària. Un espai polític cercador de pactes i de mà estesa a tothom que lluiti per la justícia social, i amb la perspectiva del dret a escollir lliurement el futur com a poble.
 
El compendi de Macià i Companys, de l’alliberament nacional i la lluita contra el patiment dels més vulnerables. Dos pilars ideològics que són indestriables. I és quan som més transversals i arribem a més llocs quan ERC ha gaudit dels millors dies de glòria, que han revertit en la millora de la vida de la gent.
 
Un partit que representa cadascuna de les realitats de la nostra societat i que abraça una via àmplia a l’hora de vetllar per la consecució dels anhels més preuats de llibertat, d’autodeterminació i de justícia social. Una via útil, realista i oberta que serveixi per sumar-hi més gent i per ser més forts per assolir la República Catalana i el benestar de la seva gent.