Tenim tendència a parlar d'aritmètica electoral, és a dir, dels números (vots, escons, percentatges, etc.), quan s'acosten o acaben de passar unes eleccions. Però no tenim en compte que també hi ha la gramàtica electoral. El llenguatge polític és en sí mateix una multitud de disbarats i d'assassinats a les llengües. Però quan s'acosten eleccions, quan arriba el moment de la veritat i cal ajustar els discursos i fer programes electorals, el llenguatge polític es converteix en una particular forma d'ús de la llengua, generant una estranyíssima gramàtica electoral.
 
El primer a tenir en compte és l'ús de paraules que valen per a tot: promoure, fomentar, impulsar, donar suport, etc. Tot són termes genèrics, d'aquells que no diuen res de concret. Tothom signaria frases com “promoure la reindustralització de Sabadell”. O com aquesta altra: “impulsar les polítiques de proximitat amb les persones”. I el mateix val per a “donar suport a la lluita contra l'exclusió social”. El que no diu ningú és com fer-ho ni n'aporta mesures concretes. Així, és clar, qualsevol fa un programa electoral o xerra a un míting.
 
Els assassinats lingüístics formen part d'aquesta estúpida gramàtica electoral. Una de les paraules clau del crim contra la llengua és “implementar”. El terme existeix als diccionaris de l'IEC i de la RAE, però és un anglicisme com una casa de pagès. Si tenim expressions com “aplicar” o “posar en pràctica”, ¿per què nassos “implementem” les coses? Doncs perquè queda bé i sembla que qui ho diu és una persona culta. Però la cultura no consisteix en matar les llengües, sinó en tenir-ne una bona cura, en especial, en utilitzar-les bé.
 
Un altre terme que s'usa per a tot és “cohesió social” i el seu invers “exclusió social”. Tothom els fa servir arreu. El més divertit seria, però, que ens expliquessin què consideren que són la “cohesió social” i “l'exclusió social”. Aleshores, ens haurien d'explicar com s'ho farien per “fomentar la cohesió social” i per “donar suport a la lluita contra l'exclusió social”. Us puc garantir que riuríem molt amb les respostes dels diferents partits i candidatures a aquestes preguntes.
 
També es parla de “repensar”, “enfortir” o “de centrar-se en les persones”. Són expressions que es comenten per sí soles. I abunden les paraules “unitat” i “consens”. D'entrada, la realitat política sabadellenca preelectoral ens demostra que la unitat és pura conya, vist que tothom està barallat amb tothom, començant pels de dins de la casa pròpia (en especial a l'esquerra). I el consens és una quimera impossible, una utopia inabastable. Per al proper mandat 2015-2019, caldran molts consensos, amb el consistori més fraccionat de la història de la democràcia i, possiblement, amb el govern més inestable. Però vistes les coses ningú hi posa massa ganes en unitats ni en consensos. Ningú explica amb qui farà tot això que volen “impulsar”, “promoure”, “fomentar” o “implementar”. Ningú explica com “repensaran”  o “enfortiran” res, ni la ciutat, ni res que hi sigui dins.
 
Jo voldria saber i m'imagino que tots vosaltres també voldríeu saber de cadascuna de les candidatures les següents coses: volen governar o només volen ser oposició? Amb quins “socis” volen governar? Com pensen assolir els consensos necessaris per a moltes coses? I amb qui pensen comptar per assolir aquests consensos? I, per sobre de tot, ¿què és en concret el que volen fer uns i altres, amb mesures concretes i clares, raonades, fiables, documentades i valorades econòmicament per a tot això que volen “impulsar”, “promoure” i “fomentar”?
 
Si el panorama polític preelectoral és per sortir per cames, si hi apliquem qualsevol eina d'anàlisi centrada en les paraules utilitzades, en el seu valor, i en el seu ús -o mal ús-, anem encara pitjor. Menys generalitats, si us plau, menys discursos de fer bonic i més concrecions, més paraules reals i fonamentades i, sobre tot, menys prendre a la ciutadania per idiota.
 
Del llenguatge utilitzat a notes de premsa, rodes de premsa, intervencions a actes públics, etc., millor no parlar-ne, perquè aleshores ja no sé si tindríem material de sobres per fer un recull de barbaritats en clau satírica, o si més aviat donaria per exiliar-se immediatament.