A la comissió també hi ha participat Lluís Jordan, director general d'Aigües Sabadell, que ha exposat els esforços de la ciutat per aprofitar l'aigua regenerada, però ha reconegut que encara fan falta canvis legislatius per poder optimitzar-ne la utilització completa.
Per altra banda, el representant de la Confederació de la Indústria Tèxtil, Josep Moré, ha exposat els desafiaments amb què es troben les empreses per aconseguir els nivells que exigeix la Generalitat, així com els esforços que ha fet el sector per reduir el consum d'aigua i invertir en les millores necessàries.
En aquest sentit, la Cambra ha criticat la manca de previsió per part de les administracions en les inversions en infraestructures hidràuliques al llarg de l'última dècada. Segons el manifest de l'entitat econòmica, la situació de restriccions actual arriba "després de 10 anys sense cap mena d'inversió en obres hidràuliques", amb la qual cosa considera que no són únicament els usuaris finals els responsables de la manca d'aigua.
L'administració, diuen, "no ha invertit en obres d'estalvi, en reparació i prevenció de fuites i aprovisionament de recursos hídrics", i ara com ara presenta mesures que, a parer seu, són "insuficients": les dessalinitzadores només tenen una capacitat de producció de 80 hm3/any quan en serien necessaris 680 hm3, i amb una manca d'avenç important des de 2009, quan es va posar en marxa la del Llobregat; l'aigua regenerada, que presenta una baixa disponibilitat i dificultats en la distribució, amb la qual cosa cal ampliar-ne la xarxa.
[despiece]Les dades de la regeneració d'aigua
Segons les dades de l'ACA, a Catalunya hi ha 24 Estacions de Regeneració d'Aigua (ERA), que regeneren 70 hectòmetres cúbics dels 700 que depuren les 548 depuradores que hi ha al país.
De les 24 estacions, que disposin d'aigua per a ús municipal o industrial, només n'hi ha vuit, i tenen un disseny que no arriba als 42.000 metres cúbics diaris (uns 15 hectòmetres cúbics l'any). D'aquests, 30.000 corresponen a la Depuradora de Vila-seca / Salou, que abasteix l'Associació d'Empreses Químiques de Tarragona, i després hi ha l'ERA de Lloret de Mar (5.000 m3/dia).
A continuació hi ha l'ERA de Riu-Sec de Sabadell, amb una capacitat de regeneració de 4.000 m3/dia, dels quals durant tot l'any 2023 només se'n van aprofitar 50.000 m3.
"Es requereix també la col·laboració dels Ajuntaments i una visió supramunicipal per aprofitar tota la potencialitat d’aquest recurs".[/despiece]
El Govern també parla de grans inversions de les quals no es veuran els resultats fins d'aquí a uns anys. "No hi ha solucions a la vista i les poques que podrien tenir efectes immediats, com la portada d'aigua en vaixells, sembla que segueixen sense tenir llum verda", lamenta la Cambra, que per últim demana la connexió del sistema Ter-Llobregat al sistema del Consorci d'Aigua de Tarragona per poder reforçar ambdós sistemes per transvasar aigua entre ells.
Flexibilitzar les restriccions a la indústria
Pel que fa a les restriccions als usuaris i empreses, la Cambra lamenta que es trobin "sense ajudes" per poder fer front a mesures "que cal prendre d'avui per a demà". "Com si qualsevol indústria pogués reduir un 25% el seu consum d'aigua per art de màgia", reflexionen.I, així mateix, es pregunten què preveu l'Administració per a les empreses i comerços que hagin de reduir la seva activitat normal per reduir el consum, com ara compensar les pèrdues econòmiques o subvencions d'urgència perquè puguin analitzar l'ús de l'aigua regenerada, davant de la cronificació de l'estrès hídric que patim, o bé si té previst construir Estacions de Regeneració d'Aigua a polígons industrials.
"Una reducció del 25% en el consum d'aigua podria tenir conseqüències molt negatives per a l'economia local, afectant directament a la competitivitat de les empreses catalanes", alerta la Cambra, que insisteix en demanar solucions per facilitar recursos més enllà de "castigar i impactar a l'activitat industrial", que es podria trobar amb l'extrem d'haver de tancar empreses i acomiadar treballadors si no poden fer front als costos estructurals si han de reduir la producció i, per tant, perdre ingressos.
Finalment, l'entitat demana un enfocament més col·laboratiu entre l'ACA, la indústria i altres actors rellevants, i demana ser un dels interlocutors per trobar solucions equitatives i sostenibles per reduir l'impacte ambiental sense posar en perill l'estabilitat econòmica de la regió.
