Rumb a una Diputació estelada

CiU i ERC podrien obtenir majoria absoluta a partir de les eleccions del dia 24 | ERC aspira a quadruplicar-hi la presència per la desfeta del PSC a comarques | La CUP pot treure-hi el nas

  • La Diputació de Barcelona, antic feu socialista, ara a l'abast del binomi CiU-ERC. | B.F. -
Publicat el 13 de maig de 2015 a les 23:00
Actualitzat el 13 de maig de 2015 a les 23:44

La Diputació de Barcelona, antic feu socialista, ara a l'abast del binomi CiU-ERC. Foto: Bernat Ferrer/Nació Digital.


La Diputació de Barcelona havia estat, tradicionalment, una institució controlada amb mà de ferro pel PSC. Fins fa quatre anys. Fruit de les eleccions municipals del 2011, CiU va aconseguir ser-hi la força amb més diputats provincials, 20, enfront als 19 del PSC. I ara, quan passin les eleccions municipals del diumenge 24, podria ser una institució controlada pel binomi CiU-ERC, segons diversos analistes. Deixant a banda el partit judicial de Barcelona, el previsible esfondrament del PSC més enllà de l'àrea metropolitana pot propiciar tot un seguit de petits canvis a les circumscripcions petites que, sumades, serien determinants. I ERC, actualment amb dos diputats provincials, podria passar a tenir-ne entre 6 i 9, mentre que CiU podria baixar un màxim de 3 representants, tornant als números del 2007.
 

Resultats aconseguits el 2011 als catorze partits judicials barcelonins.

 

Diputats provincials en joc als comicis municipals del diumenge 24.


Els ciutadans no escullen directament els seus representants a la institució, sinó que és a partir dels regidors i vots obtinguts per les formacions a cada partit judicial que es determina la composició del ple. La distribució dels diputats es fa per partits judicials de manera proporcional al nombre de residents. Una vegada constituïts els ajuntaments, la junta electoral de zona distribueix els llocs corresponents a cada partit d'acord amb els vots obtinguts, i els reparteix segons la llei d'Hondt. 

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=w9b0s8qd-rw[/youtube]

Així, el partit judicial de Barcelona -que inclou Barcelona, Badalona, Sant Adrià del Besòs i Santa Coloma de Gramenet- és la circumscripció més gran i representativa de totes, en tant que reparteix 18 diputats provincials. Així, pràcticament tots els partits poden aconseguir-hi algun representant. No és aquest el cas de les circumscripcions petites com Berga, Igualada, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú, que només tenen un diputat provincial. En aquests casos, el funcionament seria equivalent al winner takes all anglosaxó: només la força més votada obté representació. I, atenent a la implantació territorial convergent, aquests quatre diputats seran seus.

 

Els catorze partits judicials en què es divideix la Diputació, sobre el mapa.

Però és a les circumscripcions un pèl més grans on hi pot aparèixer la sorpresa, com va passar a la de Vic el 2011: els dos diputats provincials van ser llavors per a CiU i ERC, situació que també s'espera que ara es doni mimèticament a Manresa. I Granollers, Mataró i Sant Feliu de Llobregat (circumscripcions amb tres diputats) poden acabar cedint-ne un a ERC. A tots aquests partits judicials, la desfeta del socialisme passa a beneficiar directament els d'Oriol Junqueras. I és que els 24 diputats provincials del PSC del 2003 i 2007 són, a hores d'ara, totalment inimaginables.

Barcelona, la porta de C's i la CUP

La multiplicitat de pronòstics electorals que apunten les enquestes impedeix realitzar una previsió més o menys factible de com es repartiran els 18 diputats provincials que corresponen a Barcelona. En qualsevol cas, sí que es dóna per fet que aquesta serà la porta d'entrada de Ciutadans (C's) -i fins i tot la CUP- a la institució.

En aquesta circumscripció, si els bons pronòstics d'Ada Colau s'acompleixen, ICV podria passar dels dos representants actuals a quatre o fins i tot sis, depenent de les quantitats de vots aconseguits per la marca blanca que és Barcelona en Comú-Entesa.

Diverses enquestes publicades recentment també apunten a un possible molt bon resultat de Carina Mejías a l'Ajuntament de Barcelona, situant-la fins i tot com a tercera força política. Aquest èxit podria traduir-se en fins a tres representants. 

Els pronòstics electorals també apunten a una entrada de la CUP a l'Ajuntament de Barcelona. Això, sumat als vots de Guanyem Badalona, Sant Adrià en Comú i Som Gramenet, també es podria traduir en un diputat provincial cupaire, en tant que totes aquestes candidatures estan agrupades en segona instància a l'entorn de la formació de l'esquerra independentista Poble Actiu (PA).

Les circumscripcions mitjanes

Un altre cas totalment a part és el del partit judicial de l'Hospitalet -que aplega Castelldefels, Cornellà, Gavà, Sant Boi, Viladecans...-, on s'estima que el PSC hi continua ferm, per bé que hi ha l'interrogant de Miguel García (C's) a l'Hospitalet mateix.

Al partit judicial de Sabadell, la "incògnita Bustos" fa del tot impossible determinar si el PSC mantindrà els seus dos diputats provincials, o bé si baixarà i en cedirà un a ERC, ja que la circumscripció també recull els vots de Cerdanyola, Badia del Vallès, Ripollet..., on el socialisme també pot continuar fent-hi un bon paper. Quant a Terrassa, on Terrassa en Comú-Entesa té aspiracions de guanyar, ICV podria sumar-hi un representant que ara no té -que tant podria prendre a CiU com a PSC o PP.

La majoria: 26 diputats

Els 20 diputats de CiU governen actualment la institució amb el suport dels quatre d'ICV i els dos d'ERC. En el nou plenari sorgit a partir d'aquest maig, CiU podria tenir 19 diputats, ERC 9 més i la CUP, un. Sumats, donarien un resultat de 29 diputats provincials, més que suficients per aprovar qualsevol iniciativa favorable al procés independentista català. I, tot plegat, encara sense tenir en compte els diputats d'ICV-Entesa.

En la part baixa de la forquilla de probabilitats, CiU podria sumar 17 diputats, com al 2007, i ERC, sis, sumant un total de 23 diputats. ICV, en aquest supòsit, seria clau perquè la institució continués pronunciant-se a favor del dret a decidir, com ja ha fet durant l'últim tram d'aquesta legislatura.

En qualsevol cas, ni PSC ni PP ni C's ho tenen gaire fàcil per visibilitzar la "majoria silenciosa" que asseguren que existeix arreu de Catalunya en contra del procés independentista.