463 queixes per rètols d'establiments comercials que exclouen el català. Aquest és el recompte de la campanya "Radars lingüístics" que Plataforma per la Llengua ha dut a terme entre el 14 i el 27 d'abril. L'entitat, que ha facilitat els resultats de l'acció aquest divendres, ha explicat que ara traslladarà les queixes a la Generalitat perquè actuï i vetlli pel compliment de la normativa lingüística.

L'entitat també ha posat en el punt de mira dues grans cadenes. Els restaurants d'empanades Tío Bigotes i les botigues Oakberry Açaí són els negocis que més queixes han generat -si bé són poques pel volum total de la campanya- per discriminacions del català en les retolacions. Plataforma per la Llengua ha advertit que augmentarà la fiscalització en aquests comerços i que mantindrà també la pressió a la Generalitat perquè actuï.

L'estudi també situa geogràficament aquestes discriminacions. El 75% de les queixes s'han registrat a Barcelona i Gavà, mentre que un 16% s'han recollit al Camp de Tarragona, sobretot a les ciutats de Reus i Cambrils. Els rètols que menystenen el català s'han detectat en una trentena de municipis, sempre tenint en compte el volum de població i de voluntaris de Plataforma per la Llengua en cada punt del país.

En paral·lel, la campanya també ha determinat els tipus de comerços que generen més queixes. El 29% de la falta de retolació en català es produeix en negocis al detall, mentre que el sector de l'hostaleria i la restauració acumula el 27% de les denúncies. Altres espais com el sector serveis, els centres de bellesa o les immobiliàries també ocupen un bon catàleg de les queixes lingüístiques.

Però, quins són els incompliments? Doncs el més habitual és que el català estigui totalment absent en la retolació i només es faci servir el castellà o l'anglès. En altres casos, el català sí que apareix als cartells dels negocis, però amb una lletra clarament més petita que la resta d'idiomes o en una posició secundària.

La llei obliga a retolar en català

Cal recordar que no retolar en català és un incompliment legal. I és que les normes de política lingüística i el codi de consum de Catalunya fixen que la informació i la retolació fixa que està destinada al públic sempre ha d'estar escrita en català, a més d'altres llengües que la poden acompanyar.

Plataforma per la Llengua explica que ha percebut un retrocés en la presència del català en les retolacions. La campanya busca detectar els incompliments, però també que els empresaris i comerciants entenguin que comptar amb la llengua catalana als cartells és una obligació per llei i que, a més, també poden connectar amb els clients locals i catalanoparlants.