[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

En plena pandèmia el govern del PSOE i Podem va decretar una moratòria als desnonaments que, posteriorment, es va ampliar. Sobre el paper, la majoria de llançaments s'haurien d'aturar, a excepció de quan no hi ha informes de vulnerabilitat dels serveis socials, la propietat és un petit tenidor o es tracta d'ocupacions que han anat per la via penal. La moratòria acaba, si no hi ha noves pròrrogues, el 31 de desembre. La situació d'urgència econòmica i social, que la crisi inflacionista ha accentuat malgrat que les dades d'atur no han anat encara a pitjor, fan preveure uns mesos complicats al carrer i als centres de treball.

És en aquest context, i atenent a les demandes de la CUP i dels moviments socials i a la voluntat d'impulsar una nova forma de gestionar l'ordre públic, que el conseller de l'Interior, Joan Ignasi Elena, es va proposar que la Brigada Mòbil i altres unitats antiavalots dels Mossos deixessin de participar en els desnonaments per no afegir-hi encara més tensió i facilitar els acords entre les parts. Els havíem vist actuar a Ciutat Meridiana, de nit i desallotjant famílies vulnerables amb menors fins i tot. Era, va dir el conseller, una imatge que s'havia d'acabar.

Però les bones intencions tenen límits, més encara quan els Mossos no volen renunciar a la condició de policia judicial. El protocol de desnonaments que expliquem avui estableix amb claredat que els agents no actuaran d'ofici, és a dir, que no aniran per sistema als desnonaments. Només ho faran si els ho ordena el jutge o si es detecta "un risc greu per a la seguretat". En aquest darrer punt es podrà constatar fins a quin punt han estat efectius els canvis en el comandament del cos que, no sense conflictes interns, ha introduït Elena per apostar per una cultura més de mediació que repressiva.

En el primer dels escenaris, el de les ordres judicials cridant una determinada unitat, no hi ha res a fer. La relació entre Interior i la Justícia és ara millor que fa uns anys, però els magistrats no volen perdre la seva prerrogativa de dictar quines unitats del cos han d'actuar en segons quins desnonaments. Tant fa que els jutges no siguin experts en seguretat. No volen despendre's d'aquest poder en benefici dels comissaris com també es veuen capaços de decidir què es confina i què no en pandèmia o quantes hores de castellà s'han de fer a l'escola. Els jutges i els Mossos, a més, apliquen la legislació estatal en el cas dels desnonaments.

La sensibilitat que els poders polítics han de tenir amb qui pateix algun tipus d'abús o a qui no es pot assistir, sigui una família desnonada o una dona que ha estat víctima d'una agressió, no va amb els jutges. Davant d'això, als polítics no els queda altra sortida que reformar determinades lleis dotant-les d'un accent més social i fer-ho de forma hàbil per limitar el marge que els jutges tenen per interpretar-les. Ells no ho posaran fàcil. Ho sap el conseller Elena i ho sap la ministra Montero.  
 

---

Avui no et perdis

» Tres nivells de risc i sense que la Brimo actuï d'«ofici»: el protocol de desnonaments dels Mossos; per Joan Serra Carné i Bernat Surroca.

» Desnonat sense avís i de matinada: «Han entrat molts policies preguntant per una altra persona»; per David Cobo.

» La Fiscalia s'oposa a rebaixes automàtiques de penes per a violadors amb la llei del «només sí és sí».

» Les denúncies per violència sexual han augmentat un 25% des de 2019; per Bernat Surroca.

» Junts no demanarà que la mesa abordi la suspensió dels diputats d'ERC Jové i Salvadó pel cas de l'1‑O.

» Les protestes per la investidura fallida de Puigdemont arriben a judici cinc anys després; per Bernat Surroca.

» Fil directe: «Per fi la memòria?»; per Pep Martí.

» Opinió: «El «Poema de l'home» diu llibertat»; per Carme Vidalhuguet.

» La CEOE sublima el neoliberalisme: eleccions sense regles per liderar‑la; per Pep Martí.

» Opinió: «El refús de la «cosa»»; per Josep Vallverdú.

» El Govern declara l'alerta per sequera a l'àmbit del Ter‑Llobregat; per Lluís Girona.

» Entrevista Peyu: «Des de l'inici de la meva carrera he intentat canviar la imatge dels de poble»; per Albert Vilanova.

» Opinió: «Exquisits»; per Jaume Barberà.
 

---

 El passadís

PortAventura va ser dissabte l'escenari d'un esdeveniment de categoria en el món dels eSports. Per a molta gent, serà com parlar un altre idioma, però per algunes generacions de catalans, és present i futur. Més de 900 persones van omplir fins a la bandera el Convention Center del parc d'atraccions, amb 200.000 mil persones en directe al canal d'estreaming de la Lliga de Videojocs Professional (LVP), propietat de Mediapro, i organitzadora de les lligues del videojoc més important del panorama mundial, el League of Legends. A NacióDigital en vam fer una crònica i continuarem informant-ne, ara i en el futur del que es mou en aquest món. Altres mitjans, en canvi, ho consideren un fet menor o ho menystenen. És el que consideren, per exemple, que passa amb TV3 els dirigents de la LVP, que estan una mica molestos. La televisió pública hi va ser per fer cobertura de l'esdeveniment, però el resultat final ha estat un altre: fer servir imatges de PortAventura i de les seves competicions per explicar l'aparició de la lliga catalana oficial del videojoc malgrat que encara no formi part del circuit professional. TV3, doncs, va barrejar naps i cols. En dues setmanes, del primer gran saló del gàming català, el SAGA, també en tindreu notícies.

Vist i llegit

Quan l'exèrcit d'ocupació franquista va entrar a Catalunya va espoliar documents i també béns. És el que els va passar a la família d'Amadeu Hurtado, un liberal que es va mantenir fidel a la república i a la Generalitat i que va ser diputat per ERC i per Acció Catalana. Maria Palau publicava a El Punt Avui la història, un punt rocambolesca, de com la seva família lluita encara per recuperar i conèixer la seva memòria i si pot ser part del patrimoni confiscat, com ara quadres. Podeu llegir aquí "Els misteris del cas Hurtado". 

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1963 era assassinat a la ciutat texana de Dallas John Fitzgerald Kennedy, el 35è president dels Estats Units. Al popular líder demòcrata el va succeir Lyndon B. Johnson, que guanyaria amb una gran majoria les eleccions de 1964. Per l'assassinat de Kennedy, que encara ara marca la societat americana, va ser detingut i després assassinat Lee Harvey Oswald. El magnicidi va desfermar nombroses teories conspiratives que mai s'han aturat sobre les raons del crim i els seus instigadors. Aquí un vídeo amb la seqüència dels fets.

 L'aniversari

El tenista alemany Boris Becker, guanyador de sis Grand Slams, fa avui 55 anys. Amb alguns quilos més que quan passejava el seu estil de servei i volea per les pistes d'arreu del món, Becker és ara entrenador. Conegut pel seu caràcter polèmic dins la pista -llegendària va ser la rivalitat amb André Agassi, que a les seves imprescindibles memòries relata les carícies mútues-, en aquest vídeo queden retratades les millors virtuts: servei poderós, joc àgil a la xarxa i, en cas que fos necessari, volees en ple salt. Només se li va resistir Roland Garros.

  ​ Fes clic aquí per rebre'l