21
de novembre
de
2022, 19:43
Actualitzat:
21:09h
Dimecres vinent, l'assemblea de la CEOE elegirà entre dues candidatures enfrontades, la de l'actual president, Antonio Garamendi, i la de Virgínia Guinda, vicepresidenta de Foment del Treball, que té el suport de l'empresariat català. Però, sorprenentment, a 48 hores de l'elecció, no hi ha cap candidatura proclamada. Per què? Perquè la CEOE no té reglament electoral. Sembla increïble, però és així. No és l'única anomalia d'un procés electoral que sembla més propi d'altres èpoques. Els candidats seran proclamats en l'inici de l'assemblea. Ho farà la comissió electoral. Qui la constitueix? No se sap.
Aquesta campanya electoral a la CEOE ha estat caracteritzada per l'opacitat i està duent les relacions entre la patronal espanyola i la catalana a una greu situació. Un total de 789 membres amb dret a vot dirimiran una pugna inesperada que ha generat profunda irritació en la cúpula patronal espanyola, on s'esperava un camí planer cap a l'aclamació de Garamendi. Però l'ambient a la CEOE s'ha anat fent inhòspit. L'equip de Garamendi es nega a permetre que Guinda pugui ni tan sols fer ús de la paraula en l'inici de l'assemblea, que serà presidida -si no hi ha canvis- pel mateix Garamendi.
Fins i tot s'ha apuntat la possibilitat que el president de la CEOE i candidat a la seva pròpia reelecció sigui també el president del comitè electoral. Un altre fet curiós, si més no, és que s'ha buscat un local com la sala petita de l'Auditori Nacional de Madrid per fer l'assemblea. Un espai amb cabuda per a unes 600 persones, quan n'hi poden assistir gairebé unes 800. Des de fa quinze dies, Guinda, a través de la patronal ACOGEN a la qual pertany, està intentant arribar a un acord en el procediment amb l'equip de Garamendi, però fins ara no ha estat possible.
Fins ara, en els 45 anys d'història de la CEOE, només en dues ocasions hi havia hagut eleccions amb més d'una candidatura. Un fet que explica moltes coses. Per exemple, que les dues candidatures encara no hagin estat formalment proclamades. Ho seran el mateix dimecres 23 de novembre, quan s'obri l'assemblea. Aspectes si més no sorprenents, tractant-se d'una de les organitzacions més potents del que se sol anomenar societat civil i des d'on, tan sovint, es llancen admonicions sobre temes diversos a la classe política. I aquestes dues van tenir com a protagonista el rebuig d'un nucli patronal a l'arribada i continuïtat de Joan Rosell, vist en àmbits patronals com "el catalán".
L'estil personalista de Garamendi ha tensat les relacions amb Foment, descontent de com ha gestionat l'actual president la patronal espanyola i les relacions amb el govern i els agents socials. El seu suport a la reforma laboral de l'executiu de coalició va ser un punt de ruptura. Però ho va ser sobretot la manera de fer d'un Garamendi a qui s'acusa de no buscar el consens i que ara, amb l'estil gens homologable de gestionar un procés electoral, s'ha fet més evident.
Les eleccions encara s'han de viure amb normalitat en les grans corporacions econòmiques. Ara mateix, el Cercle d'Economia ha obert un procés de reforma d'estatuts que probablement inclourà una regulació més estricta de les eleccions. L'entitat ha viscut precisament aquest any la primera pugna entre més d'una candidatura.
L'avantatge de la presidència
Garamendi juga amb avantatge. És el president en exercici, el que en organitzacions d'aquest tipus, de natural conservadores, és sempre un punt a favor. A més, disposa del suport de la majoria d'entitats territorials, amb la madrilenya CEIM al capdavant. També ha rebut el suport de l'organització de les pimes vinculada a CEOE, com és Cepyme, i de la patronal del metall (Confemetal).
Amb Guinda hi ha la patronal de la cogeneració (Acogen), la de concessionaris automobilístics Faconauto, el president de la qual, Gerardo Pérez, està enfrontat a Garamendi i va sospesar presentar la seva pròpia candidatura, i el gruix de Foment del Treball, amb Josep Sánchez Llibre. Des de Foment se subratlla el perfil empresarial fort de l'aspirant (consellera delegada d'Ibeboard, del sector del cartró gràfic) enfront un Garamendi presentat com un "funcionari" de la CEOE amb un vessant empresarial més feble.
En favor de Virgínia Guinda seu hi pot jugar el fet que no hi ha vot delegat i que el vot és secret. La major part de territorials i sectorials donen suport a Garamendi, però el sufragi pot permetre que els vots no s'exerceixin en bloc i que, al capdavall, es pot reflectir un cert vot de protesta que erosnioanria el líder de la CEOE en vigílies d'un diàleg social que serà complex. El context econòmic d'incertesa que els empresaris solen denunciar també es reflecteix ara davant el procés electoral. Això, la incertesa, és el que tenen les eleccions.
Aquesta campanya electoral a la CEOE ha estat caracteritzada per l'opacitat i està duent les relacions entre la patronal espanyola i la catalana a una greu situació. Un total de 789 membres amb dret a vot dirimiran una pugna inesperada que ha generat profunda irritació en la cúpula patronal espanyola, on s'esperava un camí planer cap a l'aclamació de Garamendi. Però l'ambient a la CEOE s'ha anat fent inhòspit. L'equip de Garamendi es nega a permetre que Guinda pugui ni tan sols fer ús de la paraula en l'inici de l'assemblea, que serà presidida -si no hi ha canvis- pel mateix Garamendi.
Fins i tot s'ha apuntat la possibilitat que el president de la CEOE i candidat a la seva pròpia reelecció sigui també el president del comitè electoral. Un altre fet curiós, si més no, és que s'ha buscat un local com la sala petita de l'Auditori Nacional de Madrid per fer l'assemblea. Un espai amb cabuda per a unes 600 persones, quan n'hi poden assistir gairebé unes 800. Des de fa quinze dies, Guinda, a través de la patronal ACOGEN a la qual pertany, està intentant arribar a un acord en el procediment amb l'equip de Garamendi, però fins ara no ha estat possible.
Fins ara, en els 45 anys d'història de la CEOE, només en dues ocasions hi havia hagut eleccions amb més d'una candidatura. Un fet que explica moltes coses. Per exemple, que les dues candidatures encara no hagin estat formalment proclamades. Ho seran el mateix dimecres 23 de novembre, quan s'obri l'assemblea. Aspectes si més no sorprenents, tractant-se d'una de les organitzacions més potents del que se sol anomenar societat civil i des d'on, tan sovint, es llancen admonicions sobre temes diversos a la classe política. I aquestes dues van tenir com a protagonista el rebuig d'un nucli patronal a l'arribada i continuïtat de Joan Rosell, vist en àmbits patronals com "el catalán".
L'estil personalista de Garamendi ha tensat les relacions amb Foment, descontent de com ha gestionat l'actual president la patronal espanyola i les relacions amb el govern i els agents socials. El seu suport a la reforma laboral de l'executiu de coalició va ser un punt de ruptura. Però ho va ser sobretot la manera de fer d'un Garamendi a qui s'acusa de no buscar el consens i que ara, amb l'estil gens homologable de gestionar un procés electoral, s'ha fet més evident.
Les eleccions encara s'han de viure amb normalitat en les grans corporacions econòmiques. Ara mateix, el Cercle d'Economia ha obert un procés de reforma d'estatuts que probablement inclourà una regulació més estricta de les eleccions. L'entitat ha viscut precisament aquest any la primera pugna entre més d'una candidatura.
L'avantatge de la presidència
Garamendi juga amb avantatge. És el president en exercici, el que en organitzacions d'aquest tipus, de natural conservadores, és sempre un punt a favor. A més, disposa del suport de la majoria d'entitats territorials, amb la madrilenya CEIM al capdavant. També ha rebut el suport de l'organització de les pimes vinculada a CEOE, com és Cepyme, i de la patronal del metall (Confemetal).
Amb Guinda hi ha la patronal de la cogeneració (Acogen), la de concessionaris automobilístics Faconauto, el president de la qual, Gerardo Pérez, està enfrontat a Garamendi i va sospesar presentar la seva pròpia candidatura, i el gruix de Foment del Treball, amb Josep Sánchez Llibre. Des de Foment se subratlla el perfil empresarial fort de l'aspirant (consellera delegada d'Ibeboard, del sector del cartró gràfic) enfront un Garamendi presentat com un "funcionari" de la CEOE amb un vessant empresarial més feble.
En favor de Virgínia Guinda seu hi pot jugar el fet que no hi ha vot delegat i que el vot és secret. La major part de territorials i sectorials donen suport a Garamendi, però el sufragi pot permetre que els vots no s'exerceixin en bloc i que, al capdavall, es pot reflectir un cert vot de protesta que erosnioanria el líder de la CEOE en vigílies d'un diàleg social que serà complex. El context econòmic d'incertesa que els empresaris solen denunciar també es reflecteix ara davant el procés electoral. Això, la incertesa, és el que tenen les eleccions.