21
de novembre
del
2022
Actualitzat
el
22
de novembre
a la
13:38h
El Departament d'Interior i la cúpula dels Mossos d'Esquadra -ara encapçalada pel comissari en cap, Eduard Sallent- van presentar el 3 de novembre passat el nou protocol d'actuació de la policia catalana en casos de desnonaments. En aquella compareixença, tant el conseller Joan Ignasi Elena com els comandaments policials van detallar que el document, que no es va mostrar en públic, preveia que la Brimo només participaria en aquells desallotjaments en què es produís un requeriment judicial de suport o en "situació de risc".
En el text que a partir d'ara servirà de guia als Mossos, al qual ha tingut accés NacióDigital, s'especifica que "les unitats d'ordre públic no intervindran d'ofici" i tan sols es desplegaran quan es produeixi el més elevat dels tres nivells de "risc" definits en el protocol, que uniformitza la manera de respondre en casos de desnonaments, també els que incloguin protestes de moviments socials. Fins ara, cada Àrea Bàsica Policial (ABP) dels Mossos actuava a partir del criteri dels seus responsables.
L'activació del nivell 3 de risc -així es descriu en el document intern- es produirà en "desallotjaments de complexitat alta o amb possibilitats d'incidents greus". Segons l'eina d'actuació de la qual s'han dotat els Mossos, això passaria quan es produeixi la "mobilització de grups susceptibles d'oposar-se al desallotjament mitjançant actuacions potencialment perilloses, que poden causar danys en les persones i els béns i alterar greument l'ordre públic", que incloguin "danys a mobiliari urbà" o "enfrontaments amb la línia policial". En aquests supòsits, sí que hi intervindrien els antiavalots.
Els altres dos nivells especificats en el protocol estableixen escenaris d'actuació policial de menor dificultat. En el nivell 1 s'hi inclouen aquells llançaments amb ordre judicial de "complexitat baixa i sense previsió d'incidents" mentre que, en el nivell 2, s'hi agrupen els desallotjaments de "complexitat mitjana o amb possibilitat d'incidents lleus", amb "mobilització de col·lectius que puguin fer enganxada de cartells, pintades o llançaments d'objectius no lesius". Sempre que no sigui requerida per l'autoritat judicial, la Brimo no hauria d'intervenir en aquestes dues categories de desnonaments. La valoració recaurà en el responsable del dispositiu, que prèviament disposarà de si existeixen "situacions de vulnerabilitat" -inclosa la presència de menors-, si els serveis socials han actuat i si existeix "alternativa d'habitatge" per a les persones desallotjades.
Interior havia insistit que la seva intenció era limitar la presència d'antiavalots en els desnonaments. Ara bé, l'activació de les unitats d'ordre públic queda a expenses dels requeriments judicials o de la decisió que prengui qui lideri el dispositiu de la policia catalana. Els comandaments dels Mossos poden recórrer a la Brimo quan es detectin "riscos greus per a la seguretat de les persones i els béns", "accions que puguin comprometre l'ordre públic" o "accions que dificultin o impedeixin l'execució de l'ordre judicial". Així se subratlla en el protocol validat per la cap de la Comissaria General Tècnica de la Planificació de Seguretat, Mónica Luis Godó; el cap de la Divisió d'Avaluació de Serveis (DAS), Josep Lluís Trapero; i el cap de la Prefectura de la Policia, que en aquell moment era Josep Maria Estela.
El protocol normalitzat de treball (PNT) del qual s'han dotat els Mossos -amb el títol Actuació policial en desallotjaments d'immobles per mandat judicial- posa el focus en l'eina de la mediació. Ara bé, queda detallat en el text que el concurs de l'Àrea de Mediació dels Mossos "no té capacitat de negociació en els desallotjaments" davant l'autoritat judicial. Aquests recursos policials sí que poden interactuar amb els manifestants "que puguin estar dificultant" el desnonament "per disminuir la seva bel·ligerància o hostilitat" davant l'acció policial o l'execució de l'ordre judicial.
En la setmana posterior a la posada en pràctica de la guia policial, unitats d'ordre públic dels Mossos van participar en almenys a tres desnonaments al territori -Igualada, Sabadell i Badalona- en què es van mobilitzar antiavalots de l'Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) per acompanyar la comitiva judicial. El requeriment fet des dels jutjats -tal com detalla el protocol- va provocar la mobilització d'aquests recursos. A Catalunya s'han executat més de 120.000 desnonaments des del 2013, xifres que converteixen en un degoteig diari els llançaments per ordre judicial.
La guia dels Mossos també inclou la creació d'una unitat específica per als desnonaments. Es tracta de la Unitat Central d'Intervenció en Conflictes sobre l'Habitatge, que dependrà de l'Àrea Tècnica de Proximitat i de Seguretat Ciutadana (ATPROX). Aquesta unitat és l'encarregada de centralitzar la informació sobre les ocupacions i desallotjaments que es produeixin a Catalunya, establir criteris operatius i supervisar les actuacions policials que es facin en aquest àmbit. L'objectiu, detallen des d'Interior des de principis de novembre, és "crear intel·ligència" i coneixement sobre tot allò relacionat amb l'habitatge.
L'actuació policial no arriba només en casos de desnonaments per impagament del lloguer o hipoteca. També hi ha casos d'ocupacions de pisos, conseqüència de fenòmens socials concrets i que van acompanyades d'una sèrie de derivades. Els protocols policials detallen com actuar en aquestes situacions i s'introdueix en aquest àmbit la idea d'ocupació "flagrant". Els Mossos podran actuar sense esperar ordre judicial en aquells casos en què l'ocupació s'estigui produint o s'hagi acabat de produir. Si això no passa, s'activa tot el procediment, però no s'actuarà en cap cas de manera "automàtica" sense tenir en compte quines parts hi ha en conflicte i si hi ha casos de vulnerabilitat.
El protocol pels desnonaments -i també el de les ocupacions- es va presentar a principis de novembre, en un context complex per als Mossos per la destitució del comissari en cap, Josep Maria Estela, i el nomenament del comissari Eduard Sallent com a màxim responsable del cos. La presentació dels protocols va ser, de fet, la primera compareixença pública del conseller Elena amb el nou cap dels Mossos, assenyalat en les darreres setmanes per suposats intents d'ingerència policial en investigacions. Els protocols, que feia mesos que es preparaven, encara estan signats pel comissari en cap sortint, Estela, que des de finals d'octubre ha recuperat el càrrec de màxim responsable de la regió policial de Ponent.
En el text que a partir d'ara servirà de guia als Mossos, al qual ha tingut accés NacióDigital, s'especifica que "les unitats d'ordre públic no intervindran d'ofici" i tan sols es desplegaran quan es produeixi el més elevat dels tres nivells de "risc" definits en el protocol, que uniformitza la manera de respondre en casos de desnonaments, també els que incloguin protestes de moviments socials. Fins ara, cada Àrea Bàsica Policial (ABP) dels Mossos actuava a partir del criteri dels seus responsables.
L'activació del nivell 3 de risc -així es descriu en el document intern- es produirà en "desallotjaments de complexitat alta o amb possibilitats d'incidents greus". Segons l'eina d'actuació de la qual s'han dotat els Mossos, això passaria quan es produeixi la "mobilització de grups susceptibles d'oposar-se al desallotjament mitjançant actuacions potencialment perilloses, que poden causar danys en les persones i els béns i alterar greument l'ordre públic", que incloguin "danys a mobiliari urbà" o "enfrontaments amb la línia policial". En aquests supòsits, sí que hi intervindrien els antiavalots.
Els altres dos nivells especificats en el protocol estableixen escenaris d'actuació policial de menor dificultat. En el nivell 1 s'hi inclouen aquells llançaments amb ordre judicial de "complexitat baixa i sense previsió d'incidents" mentre que, en el nivell 2, s'hi agrupen els desallotjaments de "complexitat mitjana o amb possibilitat d'incidents lleus", amb "mobilització de col·lectius que puguin fer enganxada de cartells, pintades o llançaments d'objectius no lesius". Sempre que no sigui requerida per l'autoritat judicial, la Brimo no hauria d'intervenir en aquestes dues categories de desnonaments. La valoració recaurà en el responsable del dispositiu, que prèviament disposarà de si existeixen "situacions de vulnerabilitat" -inclosa la presència de menors-, si els serveis socials han actuat i si existeix "alternativa d'habitatge" per a les persones desallotjades.
Interior havia insistit que la seva intenció era limitar la presència d'antiavalots en els desnonaments. Ara bé, l'activació de les unitats d'ordre públic queda a expenses dels requeriments judicials o de la decisió que prengui qui lideri el dispositiu de la policia catalana. Els comandaments dels Mossos poden recórrer a la Brimo quan es detectin "riscos greus per a la seguretat de les persones i els béns", "accions que puguin comprometre l'ordre públic" o "accions que dificultin o impedeixin l'execució de l'ordre judicial". Així se subratlla en el protocol validat per la cap de la Comissaria General Tècnica de la Planificació de Seguretat, Mónica Luis Godó; el cap de la Divisió d'Avaluació de Serveis (DAS), Josep Lluís Trapero; i el cap de la Prefectura de la Policia, que en aquell moment era Josep Maria Estela.
El protocol normalitzat de treball (PNT) del qual s'han dotat els Mossos -amb el títol Actuació policial en desallotjaments d'immobles per mandat judicial- posa el focus en l'eina de la mediació. Ara bé, queda detallat en el text que el concurs de l'Àrea de Mediació dels Mossos "no té capacitat de negociació en els desallotjaments" davant l'autoritat judicial. Aquests recursos policials sí que poden interactuar amb els manifestants "que puguin estar dificultant" el desnonament "per disminuir la seva bel·ligerància o hostilitat" davant l'acció policial o l'execució de l'ordre judicial.
En la setmana posterior a la posada en pràctica de la guia policial, unitats d'ordre públic dels Mossos van participar en almenys a tres desnonaments al territori -Igualada, Sabadell i Badalona- en què es van mobilitzar antiavalots de l'Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) per acompanyar la comitiva judicial. El requeriment fet des dels jutjats -tal com detalla el protocol- va provocar la mobilització d'aquests recursos. A Catalunya s'han executat més de 120.000 desnonaments des del 2013, xifres que converteixen en un degoteig diari els llançaments per ordre judicial.
Nova unitat per "crear intel·ligència" sobre habitatge
La guia dels Mossos també inclou la creació d'una unitat específica per als desnonaments. Es tracta de la Unitat Central d'Intervenció en Conflictes sobre l'Habitatge, que dependrà de l'Àrea Tècnica de Proximitat i de Seguretat Ciutadana (ATPROX). Aquesta unitat és l'encarregada de centralitzar la informació sobre les ocupacions i desallotjaments que es produeixin a Catalunya, establir criteris operatius i supervisar les actuacions policials que es facin en aquest àmbit. L'objectiu, detallen des d'Interior des de principis de novembre, és "crear intel·ligència" i coneixement sobre tot allò relacionat amb l'habitatge.
L'actuació policial no arriba només en casos de desnonaments per impagament del lloguer o hipoteca. També hi ha casos d'ocupacions de pisos, conseqüència de fenòmens socials concrets i que van acompanyades d'una sèrie de derivades. Els protocols policials detallen com actuar en aquestes situacions i s'introdueix en aquest àmbit la idea d'ocupació "flagrant". Els Mossos podran actuar sense esperar ordre judicial en aquells casos en què l'ocupació s'estigui produint o s'hagi acabat de produir. Si això no passa, s'activa tot el procediment, però no s'actuarà en cap cas de manera "automàtica" sense tenir en compte quines parts hi ha en conflicte i si hi ha casos de vulnerabilitat.
Protocols en plena polèmica pel relleu d'Estela
El protocol pels desnonaments -i també el de les ocupacions- es va presentar a principis de novembre, en un context complex per als Mossos per la destitució del comissari en cap, Josep Maria Estela, i el nomenament del comissari Eduard Sallent com a màxim responsable del cos. La presentació dels protocols va ser, de fet, la primera compareixença pública del conseller Elena amb el nou cap dels Mossos, assenyalat en les darreres setmanes per suposats intents d'ingerència policial en investigacions. Els protocols, que feia mesos que es preparaven, encara estan signats pel comissari en cap sortint, Estela, que des de finals d'octubre ha recuperat el càrrec de màxim responsable de la regió policial de Ponent.