[nointext]
Rep el butlletí cada matí al teu correu

Si la justícia no altera el guió -el TSJC s'ha de pronunciar sobre les restriccions aprovades pel Govern i des de Madrid arriben missatges que situen la possibilitat que aquest divendres es faci pública la sentència del judici a Josep Lluís Trapero, Teresa Laplana i l'excúpula d'Interior-, la notícia del dia és que entraran en vigor bona part de les mesures per contenir la segona onada de la pandèmia. Totes, encara no, perquè el Govern i els tribunals han tornat a protagonitzar una topada, ara amb el pla per combatre la pandèmia com a focus de discussió, amb els ciutadans com a espectadors perplexos. 

Sense esperar que el TSJC es pronunciés sobre la bateria de restriccions, el Govern ha tirat pel dret. L'ordre de tancar bars i restaurants anunciada dimecres ha entrat en vigor -s'ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC)-, així com les limitacions d'aforament a comerços, gimnasos, teatres i cinemes. L'executiu sí que ha acceptat deixar en suspens aquelles mesures que afecten drets fonamentals -la limitació de les reunions a un màxim de sis persones, les classes a la universitat i l'activitat dels centres de culte-, a l'espera de la resolució de la justícia. S'esperen certeses, complicades quan toca anticipar-se al virus sense deixar de ser garantista.

El Govern -que és de coalició, una realitat que no té del tot present Oriol Mitjà quan dispara dards- ha passat en una setmana de plantejar-se l'obertura de discoteques a ordenar el tancament de tots els negocis de restauració. Ha primat, finalment, la prudència davant la constatació que les dades epidemiològiques empitjoraven ràpidament. No es detecta la mateixa pressió sobre el sistema sanitari que al mes de març, però els ingressos als hospitals creixen i la corba no es podrà doblegar tan fàcilment si no es frena la cadena de contagis. Se superen el miler de pacients hospitalitzats i els llits de les UCI ocupats per infectats per Covid-19 han augmentat un 30% en les dues últimes setmanes. Les estadístiques feien obligatori actuar. 

Les restriccions que entren en vigor són impopulars, perquè congelen la vida social i tenen un impacte en el teixit productiu, especialment en el sector de la restauració. Ja apuntava en la reflexió d'aquest dijous (la podeu llegir aquí) que s'ha d'actuar amb valentia política contra el virus sense desatendre l'impacte en l'economia ni menystenir la situació complexa de moltes llars. Les famílies fan equilibris per compaginar la criança dels fills i la jornada laboral, un binomi no sempre senzill en temps de teletreball i degoteig d'escoles amb aules confinades.

El pla dissenyat per tenir una tardor tranquil·la ha d'anar acompanyat d'ajudes als autònoms i petits empresaris que nodreixen l'hostaleria. El Govern ha anunciat que hi seran, però també ha de procurar que les solucions per al sector siguin diligents, sense entrebancs burocràtics que minin els negocis. Si no es pot omplir el calaix, les despeses també s'han de congelar, perquè poden convertir-se en una càrrega inassumible. Molts s'hi juguen el futur.

La Generalitat s'ha esforçat en les últimes hores a demanar la complicitat de la ciutadania, que és imprescindible perquè la segona onada no ens arrossegui a l'escenari de fa uns mesos. Però el contracte de relació exigeix que totes les parts compleixin. És, en definitiva, un exercici de corresponsabilitat. Els ciutadans han de fer bondat -per assumir sacrificis personals pensant en el bé col·lectiu-, i el Govern i els tribunals farien bé de no marejar més el personal. Els episodis de desori els paguem tots.
 

---

Avui no et perdis

» El Govern i el TSJC topen per les restriccions, i l'ordre de tancar bars i restaurants es manté; per Bernat Surroca.

» Quines restriccions entren en vigor i quines no aquesta nit a Catalunya?

» Argimon desmenteix Mitjà: «Ningú m'ha frenat un pla»; per Jordi Velert Irles.

» Fil directe: «Tecnocràcia no, gràcies»; per Ferran Casas.

» Dades: La segona onada s'escampa per Europa: cinc estats ja superen Espanya en contagis; per Roger Tugas.

» Especial «Matar un president», sobre els 80 anys de l'afusellament de Lluís Companys.

» Opinió: «Estadistes, rebels i màrtirs»; per Francesc-Marc Álvaro.

» Brussel·les avisa la Moncloa que la reforma del CGPJ pot vulnerar normes de la UE.

» El PSOE creixeria i superaria per 12 punts el PP, segons el CIS; per Roger Tugas.

» El 62,4% d'espanyols reclama mesures més restrictives per contenir el coronavirus; per Roger Tugas.

» El Govern no autoritzarà la reobertura del Camp Nou.
 

---

 El passadís

Encara no hi ha enquestes recents -almenys públiques- que ajudin a dilucidar quina part del pastís postconvergent es pot endur JxCat, PDECat i PNC a les eleccions. La formació de Marta Pascal és d'entrada qui té menys expectatives, però en una enquesta de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) hi pot veure alguna escletxa de llum. Malgrat que no es fes pública la resposta en el dossier de presentació, una de les preguntes demanava als enquestats quines opcions tindrien de votar cada partit entre 0 (mínim) i 10 (màxim).

El treball de camp es va fer el juliol i, segons ha sabut NacióDigital, el PNC se situava, de mitjana, en un 2,5. Per darrere d'ERC (4,5), JxCat (3,7), PSC (3,3) i CUP (3,1), però per davant de Cs (2,1), PP (3,1) i Vox (1,6). Tot i això, l'aparició de més competidors en un espai similar -el trencament entre Puigdemont i PDECat ha estat posterior- i, sobretot, el model de pregunta no permeten fer massa pronòstic -no és de resposta excloent, sinó de gradació de cada partit. El resultat indica que el partit de Pascal se situa més en la centralitat i genera menys rebuig que les forces de l'unionisme dur, però no hi ha cap garantia que la seva papereta sigui la que un nombre significatiu d'electors acabi agafant.

Vist i llegit

La commemoració del 80è aniversari de l'assassinat de Lluís Companys va culminar aquest dijous amb la col·locació de la llamborda Stolpersteine a la plaça de Sant Jaume, en memòria del president afusellat. La de Companys és una figura reivindicada per una majoria de catalans, motiu que no ha estat suficient perquè l'Estat hagi demanat perdó ni reparat el crim comès pel règim franquista. A NacióDigital hem volgut contribuir a l'efemèride amb un especial de 12 articles que han repassat el pòsit polític de Companys, el llegat en defensa de les llibertats i la repercussió de la seva mort, una trajectòria segada el 1940 al castell de Montjuïc. Una feinada pilotada per Pep Martí. Podeu recuperar tots els textos aquí. 

 El nom propi

Mariano Rajoy, el PP i els altaveus de la dreta mediàtica alimenten el relat que la sentència del Tribunal Suprem sobre Gürtel -que ratifica la condemna al partit dictada per l'Audiència Nacional- deslegitima la moció de censura presentada per Pedro Sánchez. L'expresident va emetre aquest dijous un comunicat en què argumenta que l'operació per desallotjar-lo de la Moncloa es va construir en base a una "enorme manipulació". Rajoy considera que la resolució del Suprem suposa una "reparació moral" per al PP pel fet que la sentència matisa les mencions a la caixa B dels populars. Resulta, però, que en els 1.844 folis d'argumentació es confirma que el partit es va lucrar gràcies a la trama corrupta i es condemna fins a deu persones amb lligams amb la formació, inclosos dos extresorers. Un d'ells, Luis Bárcenas. El "Luis, sé fuerte" que rebia l'escalf de Rajoy.

 Els imperdibles

Ara que la pandèmia ens presenta una altra Barcelona, buida de turistes i amb massa persianes abaixades, és pertinent endinsar-se també en la ciutat oblidada que la periodista Eva Arderius fa emergir en el seu llibre. A Una altra Barcelona (Grup Enciclopèdia), la presentadora de Betevé recull deu testimonis de persones implicades en la defensa de drets socials que treballen en la penombra. És a través de la història d'aquests barcelonins que Arderius aconsegueix prendre el pols de la capital i en visibilitza la cara més desconeguda. El llibre és un retrat acurat de Barcelona i els seus problemes, sense que se n'obviïn els atributs. La periodista sap quin terreny trepitja, perquè domina al detall la informació local. Feu-li confiança. Bon cap de setmana!

  ​