L'habitatge és un dret, no un negoci: la majoria de la població catalana creu que les cases no són un recurs econòmic com qualsevol altre, segons una enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) dedicada a investigar l'opinió pública sobre el problema més greu que pateix el país, d'acord amb totes les enquestes recents. Aquest baròmetre, pioner a Catalunya, atribueix la crisi a la proliferació de pisos turístics i a l'especulació immobiliària i recepta més habitatge públic, limitar lloguers vacacionals i regular els preus del lloguer per a aturar-la.

Una crisi que assetja el 35% de la població de Catalunya, segons aquest mateix estudi, especialment entre la gent jove en edat de buscar pis per primera vegada. El 57% de les persones d'entre 25 i 34 anys, així com el 45% dels que en tenen entre 35 i 49, han patit per culpa de la situació actual. En termes generals, nou de cada deu catalans considera difícil o molt difícil accedir a un habitatge adequat a les seves necessitats i una proporció similar veu que la gent jove ho té molt més complicat que els seus pares.

Per contra, una minoria del 9% —majoritàriament d'edat avançada— han vist com la crisi ha afavorit la seva situació econòmica. A més, malgrat que només el 10% entén l'habitatge purament com un bé de mercat "com qualsevol altre", dues de cada tres persones consideren que s'ha de respectar sempre la propietat privada, amb molt poques excepcions. Aquestes concepcions liberals són compartides sobretot per nois joves d'entre 16 i 24 anys. Una enquesta recent, també del CEO, també mostrava que aquest grup era el que més prioritzava la llibertat econòmica per damunt de la igualtat.

El treball de camp de l'enquesta, que és la primera que el CEO destina exclusivament a conèixer les opinions de la ciutadania sobre l'habitatge, es va dur a terme entre el 14 de febrer i el 14 d'abril. Es van entrevistar 3.274 persones majors de setze anys i residents a Catalunya, mitjançant formularis en línia i en paper.

Les principals causes: pisos turístics i especulació

De qui és culpa la crisi de l'habitatge? El CEO ha analitzat què n'opina l'opinió pública a través d'un experiment, on presentava parelles de respostes i cadascú havia d'escollir la més important. El resultat assenyala dos grans motius: la proliferació dels pisos turístics (i del turisme en general) i la compra d'habitatges per a extreure'n beneficis a través del lloguer.

Pel que fa a les mesures per a pal·liar la crisi, les que aconsegueixen més suport popular són la construcció d'habitatge públic assequible (el 84% s'hi mostra a favor), la limitació dels pisos turístics (74%) i la regulació dels preus del lloguer (72%). També són vistes majoritàriament amb bons ulls idees com obligar els grans tenidors a destinar una part dels seus pisos al lloguer social, augmentar impostos als pisos buits i subvencionar joves i famílies amb rendes baixes per a rebaixar l'esforç que els representa pagar el lloguer

Oposició a les ocupacions

Una de les altres claus de l'enquesta és l'oposició majoritària de la societat a l'ocupació d'habitatges: el 68% creu que no estan justificades. Així i tot, aquesta opinió varia molt depenent de les circumstàncies personals del cas: molta més gent empatitza amb les persones que hi viuen quan es tracta de pisos propietat d'un banc o un fons d'inversió, quan són persones que han estat desnonades per no poder pagar el lloguer (és el cas més comú) o quan l'immoble feia anys que estava buit.

En canvi, les persones entrevistades es posen al costat de la propietat quan els ocupes són persones joves d'origen estranger, o són una parella sense fills. Uns resultats aconseguits a través d'un segon experiment: a cada persona de la mostra se li ha presentat un cas diferent, modificant el tipus de propietari, les característiques sociodemogràfiques dels ocupes i si tenen fills o no.