L'expressió "fer campana", molt usada a Catalunya per referir-se a l'acte de faltar a classe de manera deliberada, ha estat present durant generacions en l'entorn escolar i universitari català, mantenint-se viva com a part del llenguatge quotidià entre estudiants i professors. Arreu de Catalunya és coneguda l'expressió "fer campanya", tot i que a les comarques de Ponent se'n diu també "fer pila" i al Maresme "fer toris".
Aquesta expressió de "fer campana" és exclusivament catalana i no es fa servir en altres territoris de l'Estat, on s'utilitzen altres termes per descriure aquest costum estudiantil com ara fer "novillos" o "pellas" que també us expliquem més endavant. La seva singularitat ha fet que desperti curiositat sobre el seu origen i el perquè es diu fer campana en comptes d'altres formes més directes.
Teories sobre l'origen de 'fer campana'
L'origen de l'expressió fer campana no està documentat amb total exactitud, però hi ha diverses teories que intenten explicar el seu significat i com es va popularitzar.
1. L'explicació medieval: escapar abans que soni la campana
Una de les teories més acceptades es remunta a l'època medieval, quan les campanes de les esglésies i escoles marcaven els horaris de les classes i les cerimònies religioses. A les escoles monàstiques i parroquials, el so de la campana indicava l'inici i el final de les lliçons. Els estudiants que volien esquivar les classes s'escapaven abans que sonessin les campanes, per evitar ser detectats o marcats com absents.
Aquest costum va quedar gravat en l'imaginari col·lectiu i amb el temps va evolucionar fins a convertir-se en l'expressió fer campana, fent referència a aquells que evitaven la responsabilitat d'anar a classe abans que l'anunci de la campana els fes quedar dins l'aula.
2. La hipòtesi contemporània: una distracció en forma de campana
Una altra teoria, menys documentada, suggereix que l'expressió prové del costum d'utilitzar una campana de paper o metall com a distracció per facilitar la fugida de la classe. Segons aquesta hipòtesi, alguns estudiants feien petits instruments en forma de campana per captar l'atenció del professor i aprofitar el moment per sortir de l'aula sense ser vistos.
No obstant això, aquesta explicació no té gaire suport històric i sembla menys probable que la primera teoria medieval, que està molt més arrelada en els costums educatius antics.
Comparació amb altres expressions en castellà
L'expressió fer campana és un cas curiós de com una mateixa acció pot tenir denominacions molt diferents segons la cultura i la llengua. A la resta d'Espanya, es fan servir altres termes populars per descriure el fet de faltar a classe:
- "Hacer pellas": Aquesta és una de les expressions més comunes en castellà. Tot i que el seu origen no està del tot clar, es creu que pot derivar de la paraula pella, que en algunes regions significava "excusa o mentida per evitar una obligació".
- "Hacer novillos": Aquesta expressió s'origina del món de la tauromàquia, fent referència als toros joves (novillos) que es rebel·len i eviten ser torejats, fent una analogia amb els estudiants que esquiven les classes.
- "Pirarse": Aquest terme col·loquial significa marxar-se d’un lloc sense permís i també s’aplica a l’absentisme escolar.
A diferència d'aquestes expressions castellanes, que tenen orígens diversos, fer campana està fortament lligada a una pràctica medieval relacionada amb les escoles religioses i la disciplina de l'època.
La pervivència d'una expressió amb segles d'història
Avui dia, l'expressió fer campana continua sent d'ús comú entre els estudiants catalans, des de primària fins a la universitat. Malgrat els canvis en el sistema educatiu i les noves formes de disciplina acadèmica, la frase ha sobreviscut i encara es manté viva en l'argot escolar.
L'origen medieval de l'expressió recorda com el llenguatge evoluciona amb la història i les costums, i com determinades paraules i frases poden transcendir els segles per continuar tenint sentit en la societat actual. Així doncs, la pròxima vegada que escoltis algú dir fer campana, sabràs que es tracta d'una expressió amb una història molt més antiga del que sembla.
