[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

Llum al final del túnel. No per les negociacions per formar Govern i tampoc per la Superlliga europea de futbol, que sembla que no l'arribarà a veure mai. Però sí per una pandèmia que ens ha fet la vida massa impossible durant més d'un any. Ha fet la guitza a la nostra salut sense distincions d'edat, la nostra economia, el nostre oci, i les nostres relacions i benestar emocional. La petjada que deixarà, sobretot en el jovent, serà difícil d'esborrar.

Però sembla, com deia, que comencem a veure una mica de llum. La quarta onada no s'ha aixecat amb la virulència que esperàvem, la vacunació ja ha agafat velocitat de creuer i està demostrant efectivitat, dilluns direm adeu al confinament comarcal i fins i tot demà podrem celebrar amb mesures de seguretat Sant Jordi. A l'hora de vendre optimisme, però, ja sabeu que alguns polítics sempre van un pas per davant a risc de quedar en evidència: Pedro Sánchez ja deia ahir que al juliol Espanya enviarà als països llatinoamericans entre un 5 i un 10% de les vacunes que li enviï la UE. Veurem quanta "normalitat" tenim a l'estiu.

El canvi de tendència i el fet d'enfilar cap a la sortida ha vingut donat, òbviament, per la vacunació. Ahir, per primer cop a l'Estat el nombre de persones vacunades va superar el de persones que estan o han estat infectades per la Covid-19, comencem a imaginar-nos un món sense mascareta, ja han començat a arribar a Catalunya vacunes de la farmacèutica Janssen i el ritme de vacunació és d'unes 300.000 persones setmanals. La farmacovigilància també està funcionant i les incidències es detecten i analitzen pràcticament en temps real. Volem informació, però aquesta no ens ha de fer sobredimensionar el que entra dins de la normalitat, com ara els casos de trombes. Amb altres vacunes i en altres moments incidències similars o molt més greus ni tan sols trobaven espai.

És evident que tenim encara coses a millorar, com ara garantir l'arribada regular i més àgil de les vacunes, afrontar el debat sobre la transparència i l'alliberament de patents o que, a Espanya, s'opti per vacunar més gent endarrerint l'administració de la segona dosi. És el que han fet, per exemple, Itàlia, França, Israel o els Estats Units en l'intent d'aconseguir el més ràpid possible la immunitat de grup.

La llum al final del túnel és també, i ens ho hem de proposar entre tots, una derrota del pessimisme i de la foscor del negacionisme que alimenten sempre discursos acientífics i personatges nefastos. Les vacunes funcionen -només cal veure les dades de les residències- i el temps, com és lògic, juga a favor de la racionalitat. El dubte no és si ens en sortirem. El dubte és com ho fem perquè no ens torni a passar -o no ens impacti tant- i com afrontem els estralls que, en tots els àmbits, deixarà la pandèmia. Repoblar comarques -ho hem començat a fer de forma tímida-, fer una transició verda equilibrada o renovar i digitalitzar el nostre teixit industrial són algunes sortides. De moment, demà mirem de gaudir de Sant Jordi i omplir el país de roses, llibres i petons (encara que hagin de ser virtuals). 
 

---

Avui no et perdis

» El Govern preveu llibertat de mobilitat a Catalunya a partir de dilluns.

» Dades | Neorurals per la Covid: els pobles catalans guanyen 19.000 habitants a les ciutats el 2020; per Roger Tugas Vilardell.

» Un dels advocats de l'acusació del cas Volhov està vinculat a l'extrema dreta.

» Opinió: «De banderes, himnes i visques»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

» Crònica | La sintonia ERC‑CUP i la fina línia entre realitat i ficció; per Bernat Surroca.

» Opinió: «La matèria obscura»; per Montserrat Nebrera.

» Què implica la tria del tàndem Ortega‑Solsona per liderar del PDECat?; per Oriol March.

» Mossos i Desokupa desnonen una família amb una menor al Poble‑sec; per Andreu Merino.

» 10 llibres de ficció imprescindibles per aquest Sant Jordi; per Pep Martí.

» Entrevista a Maria Barbal: «Els jurats s'han adonat que hi ha escriptores que també mereixen els premis»; per Jordi Ubach.

» 10 títols de no‑ficció per un Sant Jordi entre la pandèmia i la repressió; per Pep Martí.

» De la fuga anglesa a la tebior del Barça: per què ha fracassat la Superlliga?; per Albert Vilanova i Oriol March.

» Fil directe: «La derrota de Florentino»; per Joan Serra Carné.

» Crítica: «Promising Young Woman» o com rebentar la cultura de la violació amb un somriure; per Víctor Rodrigo.
 

---

 El passadís

Les recomanacions literàries van que volen. En fan els llibreters, els famosos, els polítics, els mitjans... i també els partits. Ahir va fer-ho Junts. El partit que lidera Carles Puigdemont va triar 12 llibres i, intencionadament o no, hi havia una absència clamorosa: no hi apareixia Les hores greus, el dietari de Quim Torra sobre el seu confinament a Canonges. Unes memòries que han despertat interès per com es despulla emocionalment l'expresident -si ho fa massa o no i si mostra o no moltes febleses queda al criteri dels lectors- i també per com carrega contra els socis d'ERC i per les interioritats que explica sobre la gestió d'una pandèmia que encara dura.

El llibre acaba d'aparèixer i segurament serà un dels més venuts demà, però el partit no l'ha inclòs entre la dotzena de recomanacions, on sí que hi apareixien els de diputats i exdiputats, els dels presos polítics i els seus fills, o els de Puigdemont. Alguns són recents i altres es van editar l'any 2018. A NacióDigital sí que hem inclòs el llibre de Torra entre les nostres deu recomanacions de no-ficció de Sant Jordi. Junts és encara a temps d'esmenar-ho o es pot escudar en el fet que Torra no és militant, però el cert és que, malgrat la proximitat amb Laura Borràs, a la campanya del 14-F ja només van comptar amb ell en un míting: un diumenge a la tarda a Granollers, que se sumava a un contacte telemàtic. Per si de cas, Torra fa bé d'anar-se reivindicant ell.

Vist i llegit

L'energia nuclear té un enorme potencial destructiu. D'entre tots els accidents a les centrals el de Txernòbil, ara fa 35 anys, és el més emblemàtic. Va obligar a convertir en fantasma una ciutat i afectar a centenars de milers de persones a l'antiga URSS. TV3 li va dedicar una nit temàtica i fins a Ucraïna es va desplaçar un equip de la secció d'internacional de la cadena, que va poder accedir a la central i a la sala de control del reactor 4, el que va esclatar. El reportatge transmetia bé la sensació de zona zero. El realitzador David Burillo en va fer aquest text que acompanya el reportatge de Lluís Caelles.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1990 Felip VI, aleshores Príncep d'Astúries en tant que hereu al tron espanyol, visitava terres catalanes i en concret les poblacions de les quals tenia títols nobiliaris. Així, va exercir durant tot un dia de senyor de Balaguer, duc de Montblanc, comte de Cervera i príncep de Girona i s'hi va passejar. A la capital de la Segarra, Felip de Borbó va afirmar que els catalans no només no havien de renunciar a la "nacionalitat catalana" sinó que calia "enfortir-la". Us deixo amb la crònica, molt generosa en fervor monàrquic, que Oriol Domingo escrivia a La Vanguardia, que assegurava que els que protestaven eren "ajenos a la población". "El Príncipe quiso en Cervera, como en Girona y Balaguer, salir al balcón del ayuntamiento para saludar a los ciudadanos, pese a que sabía que unos pocos protestarían. Desde el balcón observa serenamente lo que pasa. De vez en cuando saluda con la mano, lo que provoca un aplauso mayoritario. Él sonríe. E intercambia comentarios con sus acompañantes. Ayer, en Cervera, el Príncipe recorrió a pie un largo tramo entre el ayuntamiento y la universidad. Rompía el cordón policial y era feliz al dar la mano a las gentes. Salió al balcón de la universidad. Y por sorpresa actuaron los 'trabucaires' con tanto estruendo que muchos se asustaron. Pero el Príncipe no perdió la sonrisa, continuó saludando con la mano, y no fue hasta un rato después que tranquilamente comentó algo a Pujol, siempre a su lado", escrivia Domingo. Com ha canviat tot! Els ciutadans, el Borbó, els acompanyants, el cronista i fins i tot el diari.    

 L'aniversari

El 22 d'abril de 1975, avui fa 46 anys, va néixer a Santa Perpètua de la Mogoda, al Vallès Occidental, l'empresari i activista Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural que des d'octubre de 2019 és pres polític condemnat per sedició. Actualment, compleix condemna a Lledoners i després de l'anul·lació del tercer grau només pot accedir a comptats permisos. Cuixart, de perfil progressista, és soci de diverses entitats de l'economia social i independentistes i a finals del 2015 es va convertir en el desè president d'Òmnium Cultural, càrrec que fa poc va renovar. Al Suprem hi va fer un al·legat a favor de la desobediència pacífica. Aquí podeu recuperar la seva intervenció final al judici a l'alt tribunal espanyol amb l'icònic "ho tornarem a fer". Cuixart ha renovat el càrrec de president de l'entitat, que ja té 185.000 socis i intenta sobreposar-se al bloqueig polític actual de l'independentisme facilitant el diàleg entre tots els agents i posant en marxa una agenda reivindicativa en temes com la llengua.

  ​ Fes clic aquí per rebre'l