El cardenal arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, ha superat a bastament l'edat canònica en què han de presentar la seva renúncia al Papa, que són els 75 anys. Omella va fer-ne 78 l'abril passat. El bisbe de sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, complirà els 77 l'octubre vinent i afronta problemes de salut. El de Lleida, Salvador Giménez, també espera el relleu, amb 76 anys complerts. I d'aquí a uns dies, el 24 de juliol, el bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra, Joan-Enric Vives, arribarà els 75. A l'Església catalana no es fan plans de jubilació.
Precisament aquest divendres, el bisbat d'Urgell ha anunciat el nomenament d'un bisbe coadjutor, és a dir, amb dret a successió de Vives quan aquest es jubili. Serà Josep-Lluís Serrano, de 47 anys, un sacerdot de Tivissa de carrera diplomàtica que ha estat designat al Brasil, Moçambic i Nicaragua, i que actualment treballava a la secretaria d'Estat del Vaticà. Es tracta, per tant, d'algú sorgit de la Santa Seu.
El seu ascens al coprincipat, però, no serà immediat. Fonts eclesiàstiques asseguren que Vives té bona salut i es troba bé en la seva condició de copríncep, que li obre la porta a ser present en l'escena internacional i el fa seure al costat dels altres caps d'Estat en cerimònies rellevants. Una situació que li permet ser rebut per Emmanuel Macron -l'altre copríncep- a l'Elisi o assistir al funeral per la reina Elisabet II.
Els casos de Lleida i, especialment, de Sant Feliu de Llobregat, esperen ser atesos. Ningú vol que es reprodueixi el cas de la diòcesi de Girona, que va estar dos anys sense ser coberta. L'abat de Poblet, Octavi Vilà, va ser designat recentment. Un cas a banda és l'arxidiòcesi de Barcelona.
Omella continua fort
Malgrat els seus 78 anys, de moment el cardenal Omella no dona senyals de relleu immediat. És cert que a un príncep de l'Església se li sol atorgar una pròrroga de 2-3 anys en el seu mandat. Però en el cas d'Omella la seva posició es veu solidificada pel fet de conservar la seva sintonia amb el papa Francesc. L'expresident de la Conferència Episcopal (CEE) continua sent el principal pont entre l'Església espanyola i Roma.
Un altre factor juga a favor seu, com és el fet que l'altre gran valedor de les tesis del pontífex, el cardenal arquebisbe de Madrid, José Cobo, és encara nou en el càrrec i no va poder assolir la presidència dels bisbes espanyols en la darrera renovació. És el conservador José Argüello qui lidera la CEE, amb Cobo com a vicepresident.
Però el problema de l'Església -no només la catalana- no és tant l'edat dels bisbes, sinó la mancança de capellans, que planteja problemes seriosos pel que fa a la continuïtat de les parròquies. Potser un dels bisbes que s'hi ha referit més explícitament ha estat precisament Octavi Vilà, bisbe de Girona. Hi ha sacerdots que han de tenir cura de moltes parròquies i van sobrecarregats de feina. La crisi de vocacions ja no és un problema del futur i l'Església haurà d'afrontar aquesta realitat, de la qual l'edat dels prelats n'és tan sols un reflex.