La precària situació de l'habitatge és un dels grans temes de la legislatura. El punt ha arribat a tal extrem que fins i tot el Banc d'Espanya ha publicat, aquest mateix dimecres, una extensa anàlisi al respecte. Concretament, la institució pública s'ha fixat en el mercat de lloguer a l'Estat i ha arribat a la conclusió que cal intervenció pública per frenar l'escalada de preus davant "l'elevat esforç associat al lloguer, que pot donar lloc a efectes econòmics i socials adversos". Parlem d'un augment del 28% de mitjana en una dècada, molt per sobre de l'augment en els sous.
I és que quatre de cada 10 llogaters i llogateres dedica pràcticament la meitat dels seus ingressos -més del 40% per ser exactes- a l'habitatge, una situació que les deixa tècnicament en el que es denomina com a situació d'estrès financer. En aquest sentit, és cridaner l'apunt que el nombre de famílies en aquest context a l'Estat és més del doble que a altres països europeus, com França i Alemanya i supera per molt la mitjana de la UE.
A més a més, el Banc d'Espanya ha posat el focus en el jovent, un dels col·lectius més afectats per aquesta problemàtica. En molts casos, ha assenyalat l'entitat, no poden ni permetre's llogar un pis. Si fa 15 anys, el 60% dels i les joves vivia en una casa pròpia ara representen només el 29%. La resta, han hagut d'optar pel lloguer o directament no s'han pogut independitzar. Sigui com sigui, el Banc d'Espanya ha considerat que el jovent està condemnat a viure de lloguer almenys durant els pròxims anys perquè "més de tres quartes parts de les llars no disposaran dels estalvis necessaris per satisfer el pagament inicial i les despeses associades a l'adquisició d'un habitatge, ni la seva renda els permetrà fer front a una quota hipotecària".
La institució pública ha pogut comprovar en l'anàlisi com l'augment en els preus de l'habitatge ha empès una part considerable de la ciutadania a viure de lloguer i aquest augment de la demanda sumat a la poca oferta ha acabat multiplicant els preus. En especial, la radiografia del Banc d'Espanya ha fixat en l'esclat de la crisi immobiliària el boom dels preus. Així, el nombre de persones que viuen de lloguer ha crescut prop d'un 60% des del 2007 fins a arribar als nou milions de persones de l'actualitat.
Més parc de lloguer social i ajudes als vulnerables
Finalment, l'entitat ha atribuït la falta d'oferta a la manca de parc de lloguer social. Segons les seves estimacions, a Espanya li calen 1,5 milions d'habitatges de lloguer social per equiparar-se a la mitjana. A més a més, la institució també ha detectat que una part important de la societat opta per posar els immobles com a pisos turístics o de temporada buscant la rendibilitat més alta, la qual cosa tampoc ajuda a resoldre la problemàtica de l'habitatge. Per tot plegat, a banda de l'esmentat, el Banc d'Espanya també ha recomanat elaborar lleis que estimulin la posada al mercat d'habitatges de lloguer de particulars i que es prioritzin les ajudes en els col·lectius en major situació de vulnerabilitat.
No obstant això, més enllà del mercat de lloguer, la institució pública ha receptat construir més habitatges nous. En aquest sentit, ha xifrat el dèficit d'habitatge en 485.000 en els darrers dos anys i ha assenyalat que els menys de 100.000 pisos que es construeixen cada any a l'Estat no són suficients per allotjar les 545.000 noves llars que s'han format entre el 2022 i el 2023. Finalment, el Banc d'Espanya ha volgut recalcar que cada cop més estrangers compren habitatges a Espanya. Mentre que el 2007 només el 8% dels pisos acabaven en mans estrangeres, en l'actualitat la xifra ha pujat fins al 20%. Un 10% ni tan sols viu a l'Estat.