L'Ajuntament de Barcelona no cobrarà les multes per incomplir la reserva del 30% d'habitatge protegit. Segons una informació del diari Ara, el consistori de la capital catalana va arxivar les sancions als constructors de qui s'havien detectat irregularitats, tant dels cinc dels expedients que tenien més avançats, que podien acabar en multes al voltant del mig milió d'euros, com dels vuit restants. La mesura es va fer setembre del 2023, tres mesos després de l'arribada de Jaume Collboni al govern municipal per, segons expliquen fonts municipals al rotatiu, "dubtes jurídics" i la decisió de Collboni d'actualitzar la normativa del 30%.
En conjunt, els constructors dels cinc expedients incoats s'enfrontaven a una multa de 3 milions d'euros per haver esquivat l'obligació de reservar desenes de pisos perquè fossin habitatge protegit, explica l'Ara, que ha tingut accés al documentació. Totes les finques eren a l'Eixample. Juntament amb els expedients que encara no tenien una tramitació prou avançada, la capital catalana podria haver guanyat desenes de pisos protegits.
El juliol de 2022 es va anunciar per primera vegada la detecció de males praxis a la ciutat en aquest àmbit. El govern municipal va comunicar la troballa de "17 incompliments molt greus" de la norma del 30% per part de constructors que havien volgut trampejar l'obligació de fer pisos de protecció oficial. Es va prometre sancionar les empreses enxampades i convertir l'acció correctiva en un "avís a navegants", però la meitat d'aquells casos –vuit edificis va quedar en no-res, perquè es considerava que "tècnicament" no incomplien la reserva. Des d'aleshores, no han transcendit més inspeccions.
Una de les principals promeses de Jaume Collboni és, de fet, la modificació de la reserva del 30% de pisos protegits als nous edificis i les grans rehabilitacions, que ha encarregat a la presidenta de la Fundació Hàbitat3, Carme Trilla. Collboni sap que té una majoria per aprovar els canvis urbanístics en aquesta carpeta, però està buscant el moment i la manera adequada. Una de les claus dels canvis proposats per Carme Trilla és la flexibilització de la norma que fa que el 30% dels pisos que es facin nous -o que es reformin- estiguin en el mateix edifici que els de lliure mercat.
Per què no ha funcionat la reserva del 30%?
Entre el 2018 i el 2024 només s'han aconseguit projectar 93 habitatges a preu assequible a través d'aquesta fórmula, apuntava el consistori el juny passat, quan només se n'havien executat normalment vuit. El motiu és que els privats han deixat de demanar llicències per a construir de manera substancial. Menys BComú, totes les forces estan disposades a retocar la norma, que en el seu moment es va aprovar amb els vots a favor de BComú, el PDECat, ERC, el PSC, la CUP i dos regidors no adscrits, l'abstenció de Ciutadans i la negativa del PP.
A finals del 2024, l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) va presentar una recerca en què assenyalava que el baix ritme de construcció durant els primers anys té a veure amb la resistència que presenta el sector immobiliari, que no vol veure els seus beneficis retallats. IDRA assegura que aquesta és una condició habitual quan s'apliquen aquesta mena de mesures i que a París, ciutat on també està vigent un instrument similar, el ritme constructiu encara va baixar més que a Barcelona durant els primers anys de la mesura.