La remodelació de l'entorn de la Fira de Barcelona, entre la plaça Espanya i la muntanya de Montjuïc, ja té resolta la part arquitectònica del futur dels pavellons, almenys de la fase que es vol tenir enllestida l'any 2029. L'objectiu és tenir tot a punt per al centenari de l'Exposició Internacional celebrada un segle enrere a la capital catalana. "Barcelona necessita excuses", deia setmanes enrere l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, per referir-se a les grans transformacions urbanes i aquest n'és un nou exemple. Aquest dilluns s'han presentat les propostes arquitectòniques que han guanyat els concursos dels tres lots en què s'ha dividit la remodelació.
El conjunt de la transformació de la Fira de Barcelona incloïa també l'aparició de pisos i altres equipaments per als veïns del "nou Poble-sec", com l'anomenen des de l'Ajuntament, però aquesta vegada la presentació feia només referència als projectes que transformaran els pavellons, faran emergir-ne de nous i inclouran també la construcció d'un "hub d'innovació" de Fira de Barcelona. A banda, també s'urbanitzarà l'entorn per començar a donar forma a una reforma que ha d'acabat del tot l'any 2035, ha afirmat Collboni. Els enderrocs necessaris per començar a fer les primeres obres arribaran entre el desembre del 2025 i l'abril del 2026, segons la zona.
Els guanyadors del primer lot són l'equip d'arquitectes format per Smiljan Radic, Miquel Mariné Núñez, Beatriz Borque i César Rueda Bonet, amb una iniciativa anomenada "Artefacto". Aquest conjunt professional s'encarregarà de construir el nou Palau Multifuncional i de renovar l'actual Palau de les Comunicacions, que toquen a la banda Besòs de l'avinguda Maria Cristina. Aquesta proposta preveu construir una gran passarel·la enjardinada de 2.000 metres quadrats per la banda de l'avinguda que uneix la plaça Espanya i la Font Màgica.
Els encarregats de tirar endavant el lot 2, que aborda l'arribada d'un nou Palau de Congressos allà on hi ha actualment el Palau Alfons XIII, seran Forgas Architectes, Archambac (Arquitectura Sideral) i Álvaro Alejandro Fernández. El projecte "Umbracle" té previst respectar l'arquitectura actual de l'espai, concebuda per Josep Puig i Cadafalch, però sumant-hi nous al·licients com un accés des de la plaça de Carles Buïgas o un pati-jardí de més de 6.000 metres quadrats. També s'ha complert amb l'encàrrec de tenir una sala que encabís almenys 2.000 persones. I fins i tot es preveu que tingui un dipòsit d'aigües pluvials.
Una de les projeccions de l'equip amb el projecte "Umbracle" - Fira de Barcelona
El darrer lot que es vol executar abans del 2029 té a veure amb un dels acords també inclosos en la gran remodelació de la zona i que té com a objectiu aixecar un nou espai de Fira de Barcelona, un "hub d'innovació" de l'organisme que capitaneja l'organització de congressos a la capital catalana. En aquest cas, l'espai s'ubicarà a l'actual Palau del Vestit, a tocar de la plaça Espanya, i el dissenyarà un equip format per Bjarke Ingels Group i MIAS Arquitectura, amb la marca "L'Avantsala de la Fira" com a nom de projecte. La façana que toca a la Gran Via tindrà forma de dents de serra coronada per claraboies. També barrejarà els dissenys originals de Puig i Cadafalch i Josep Maria Jujol amb estructures modernes, i tindrà tres plantes amb forma de "Z". A més, un dels incentius és que deixarà grans espais verds oberts a la ciutadania, que podrà accedir-hi directament des de la plaça Espanya.
Tot plegat costarà uns 255 milions d'euros. D'aquests, 210 milions els posarà la societat Fira 2000 -creada per a la remodelació de l'entorn, participada per diferents administracions públiques- i 40 milions d'euros sortiran de l'entitat Fira de Barcelona, en aquest cas destinats a l'aparició del seu "Innovation Hub". Amb aquesta projecció també es contempla reformar la meitat de la futura plaça de l'Univers, que deixaria la seva finalització per a la segona part de la transformació de la falta de Montjuïc, cap al 2035.
A banda, pel que fa als actes commemoratius del 2029, també s'ha acordat la creació d'un consorci específicament destinat a preparar el centenari de l'exposició internacional barcelonina. Hi serà l'Ajuntament, la Generalitat i Fira de Barcelona, que també integra l'Estat, com s'ha encarregat de reivindicar el ministre d'Indústria i Turisme, Jordi Hereu, en un acte coral al pavelló Mies Van Der Rohe de Montjuïc. El fet que la comissió encarrega d'organitzar el centenari vulgui "recuperar l'esperit del 1929" a partir de la ciència, el coneixement i la innovació ha servit a Hereu per reivindicar-ho com una mena de missatge contra l'auge de l'extrema dreta a Europa. "Toca començar a fer coses que donàvem per òbvies", ha reblat.