El tret de sortida d'una gran campanya contra el racisme s'ha revestit de solemnitat amb un acte oficialitzat al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona. A la sala s'havia instaurat una mena de silenci contemplatiu entre parlaments i projeccions de vídeos fins que, de cop, s'ha trencat la calma entre l'audiència amb un aplaudiment espotani i coral. Ha estat enmig d'una reflexió de la comunicadora Ramia Chaoui que ha fet èxit. La jove ha citat com a exemple quotidià que les persones blanques tinguin l'impuls de preguntar a una persona amb trets racialitzats, sense que hi hagi cap coneixement previ, "d'on és". Aquesta assumpció és un primer estigma i una desubicació històrica alhora, ha vingut a dir. "Aquesta persona blanca hauria de fer una reflexió a ella mateixa breu però contundent. I és la següent: Catalunya i Espanya no han estat mai blanques, ni ho són ara, ni ho seran", ha resolt, mentre la sala assentia.
Entre els presents a la cerimònia d'inici d'aquesta campanya contra el racisme hi havia des de l'alcalde de la ciutat, Jaume Collboni, fins a l'exjugador del Barça i president de la fundació Educació contra el racisme, Lilian Thuram. La iniciativa inclou una barreja de tallers, cinefòrums, obres de teatre, formacions, exposicions i clubs de lectura que incidiran en la qüestió de la raça. A més, però, la ciutadania es trobarà a partir d'ara una campanya anomenada "Uneix la teva veu contra el racisme" que busca que la ciutadania deixi de ser passiva vers les discriminacions. Així, el consistori ja ha començat a estendre cartells que exposaran reflexions i vivències de persones travessades pel racisme quotidià a la capital catalana i al país. La idea és "reflexionar i prendre consciència d'aquelles situacions que vivim cada dia" i que sovint es protagonitzen sense tenir en compte com l'encaixarà la persona racialitzada.
Més enllà d'aquesta campanya institucional, la iniciativa "Veus contra el racisme" promet incloure més de 60 activitats que ocuparan diversos espais de la ciutat entre el novembre i el desembre. La intenció és "generar debat, reflexió i implicació de la ciutadania en la lluita antiracista", assegura el consistori en un comunicat. Entre els presents a l'acte hi havia també la tinent d'alcaldia de Drets Socials, Maria Eugènia Gay, la comissionada d'Acció Social, Sonia Fuertes, la comissionada de Relacions Ciutadanes i Diversitat Cultural i Religiosa, Sara Belbeida, i el comissionat del Pacte de Ciutat Vella, Ivan Pera.
En el seu discurs, Collboni ha incidit en l'aparició d'aquesta proposta pública -que té el suport de la Generalitat i el Ministeri d'Igualtat- sobretot "pel moment polític que estem vivint". Ho deia en relació a la presència creixent de l'extrema dreta a les institucions i al nucli d'alguns debats socials. També ha mencionat que les campanyes de conscienciació poden ajudar a identificar aspectes que per a una persona blanca encara poden ser "imperceptibles" i ha encoratjat els barcelonins a implicar-se en una "lluita activa contra el racisme i les discriminacions". A banda, també ha promès elaborar un pla d'actuació municipal 2025-2035 contra el racisme que "pretèn agrupar totes les mirades", ha assegurat el batlle socialista.
Al marge d'aquesta gran campanya municipal, de la qual no ha format part l'entitat SOS Racisme, des del consistori també es recorda que hi ha eines permanents per fer front a les vulneracions de drets que es produeixen a la ciutat. En aquesta línia, l'Ajuntament recorda que espais com l'Oficina per la No Discriminació (OND) o la Xarxa Bcn Antirumors ja fa temps que remen per reduir les desigualtats, si bé encara queda un llarg camí a recórrer.
De fet, segons les dades de l'OND, el racisme i la xenofòbia són els principals motius de discriminació de les denúncies registrades a la ciutat de Barcelona. L'any passat es van detectar a través d'aquesta oficina 865 situacions de discriminació, de les quals 230 (26,5%) es van donar per raó d’origen i nacionalitat. Sobretot les reben les persones d’origen àrab o magrebí, les persones negres i les d’origen llatinoamericà. Les direccions de les empreses, la seguretat privada d’espais d’oci i discoteques, persones treballadores de clíniques privades o agents d’empreses immobiliàries són els principals agents discriminadors en aquests expedients fets arribar a l'ens municipal.
Les fronteres de l'acció municipal
Tanmateix, la campanya s'ha presentat mentre encara cueja una pràctica de l'Ajuntament de Barcelona que pressiona eminentment un col·lectiu racialitzat, com és la persecució creixent dels manters a l'espai públic. Aquest és un dels eixos principals del Pla Endreça. La iniciativa municipal ha estat denunciada pel Sindicat de Venedors Ambulants com un assenyalament a un segment de la població que ha quedat encaixonat entre les exigències de la llei d'estrangeria, que els dificulta l'accés al mercat de treball formal, i la pressió policial. A més, tal com va explicar Nació, fa temps que el consistori ha deixat de finançar amb força les alternatives laborals que es van arribar a oferir als manters perquè no hagin de vendre roba falsificada a peu de carrer.
De moment, però, el govern de Jaume Collboni ha fet un primer moviment perquè la vessant institucional de Barcelona inclogui debats contra el racisme. Ho ha fet, a més, en un moment nacional i internacional en què el focus d'alguns discursos polítics torna a posar-se sobre la reducció de drets de les persones migrants.