Qui camini un diumenge qualsevol pel centre de Barcelona aquest estiu trobarà el gruix dels grans comerços oberts. L'escena, fa pocs anys, seria anòmala. Però el govern municipal -llavors de BComú i el PSC- va arribar el 2022 a un pacte amb entitats comercials i els dos sindicats majoritaris -CCOO i UGT- que ho canviaria. Finalment, es va optar per permetre les obertures comercials a les grans botigues tots els diumenges i festius entre mitjans de maig i mitjans de setembre a les zones més turístiques. Era una mesura per recuperar el sector comercial en l'escenari post-pandèmia i per plantejar alternatives a l'auge del comerç electrònic, s'argumentava. Ara, però, els participants de l'acord se satisfan pels resultats. I, de fet, ja s'encaminen, una vegada acabi aquest estiu, a què la mesura es converteixi en permanent. Així ho remarquen a Nació diverses fonts del sector.

De fet, fonts oficials de l'Ajuntament ja assumeixen que arran una sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre la llei catalana que regeix els horaris comercials, la 117/2022, la mesura no decaurà pròximament. Mentre s'ajusta la normativa catalana i s'aclareix el panorama barceloní, l'obertura comercial es mantindrà en època estival de 12h a 20h, per qui ho vulgui, els diumenges i festius. Ara bé, el mateix consistori assegura que això no treu que quan acabi la temporada hi haurà un període de "valoració" i "anàlisi". Així, s'espera que "qualsevol modificació de la mesura vingui de la mà del més ampli consens social i polític possible", apunten des de l'Àrea de Comerç municipal. Més enllà d'això, però, les diverses fonts consultades remarquen que la intenció és blindar aquests mesos com a període d'obertura.

Tot va formalitzar-se en un pacte social per obrir en diumenges i festius, després de mesos de negociacions. Llavors es va establir al document signat per totes les parts: "Aquest acord tindrà una durada de quatre anys, és a dir, des de l'1 de gener de 2022 fins al 31 de desembre de 2025". Allà es feia constar que calia protegir els treballadors, que el dia que s'obria de més havia de ser "voluntari" treballar-lo i que s'havien d'incrementar les contractacions. Quan van sorgir queixes de treballadores del sector tèxtil perquè no es respectaven aquestes condicions, i fins i tot UGT es va desmarcar de les trobades de seguiment en senyal de protesta, l'alcaldessa del moment, Ada Colau, va insistir que això era "una prova pilot" i que si no funcionava per contractar nous treballadors, ho revocaria. 

El pla, fos com fos, tenia l'ambició de donar més opcions als visitants de la ciutat, ja que s'aplica a l'anomenada Zona de Gran Afluència Turística (ZGAT). Aquesta delimitació va des de les Corts al Poblenou, i des de Ciutat Vella al Baix Guinardó. "Aquest acord estimula l'activitat comercial a la ciutat de Barcelona, afavorint-ne el posicionament com destinació de turisme de compres, alhora que pretén una generació d'ocupació de qualitat, durant l'obertura de diumenges i festius en la zona qualificada de turística", feia constar també aquell text. 

Els grans comerciants reclamen més "liberalització"

Ara, doncs, el temps de l'acord social viu els seus últims mesos. Després caldrà fer una avaluació final i esperar a aclarir com queda l'escenari a partir del 2026. Després que aquest diari hagi contactat amb diversos actors que van signar aquell acord, tant per la part sindical com l'empresarial, totes les parts donen per fet que la mesura ha vingut per quedar-se i que ja ho farà de manera duradora. Fins ara, quan el consistori ha fet balanç, més enllà d'uns primers mesos en què també Jaume Collboni -llavors tinent d'alcaldia- va advertir les grans empreses que havien de complir les condicions pactades, ha estat "positiu". 

Des de fa temps, els grans comerços del centre turístic -agrupats a l'entitat Barcelona Oberta- aposten per ampliar el termini en què es permet obrir els diumenges i festius a la capital catalana. La seva petició ideal seria obrir tot l'any amb plena llibertat, però de moment s'han concentrat a proposar fer-ho entre la Setmana Santa, entre març i abril, i Tot Sants, a principis de novembre. "Són èpoques en què hi ha més població. A l'estiu a vegades la ciutat es buida, els clients estan fora. Si ho féssim així, a més, es podrien estirar els contractes nous, fer-los més de llarga durada", apunta Elvira Garcia, directora de Barcelona Oberta.

Fonts de l'Associació Nacional de Grans Empreses de Distribució (ANGED) remarquen que l'augment de diumenges en què les botigues han obert "ha afavorit la llibertat d'elecció dels consumidors" en un moment en què, amb la irrupció de les compres online que es poden fer qualsevol dia, "la regulació havia quedat obsoleta". "Seria positiu que es mantingués", insisteixen.

Elvira Garcia apunta que ells han fet arribar a l'Ajuntament la voluntat d'obrir el debat sobre com ha de ser aquesta possibilitat en el futur i que la resposta que han rebut és que cal esperar que acabi l'estiu, per acabar-ho de valorar i decidir com queda a partir d'ara la proposta d'obertures comercials en diumenges i festius. "Nosaltres som partidaris de la liberalització. Fins ara els establiments petits ja podien obrir, el bloqueig estava més en les grans cadenes, però hi ha cadenes que són catalanes també. La liberalització beneficia tothom", apunta la mateixa representant de Barcelona Oberta. L'entitat, en concret, agrupa des de centres comercials com Diagonal Mar o les Arenes fins a eixos com els del passeig de Gràcia o la Rambla.

Els sindicats signants, satisfets però amb límits

Més equilibris fan des dels sindicats que van signar l'acord, tot i que també el suport a la mesura és clar. "L'any vinent l'Ajuntament vol establir-ho per a sempre. I nosaltres creiem que sí, que esta bé, sempre i quan continuï sent voluntari i es respecti el que està als convenis, perquè genera treball", apunta Óscar López, secretari general de la Federació de Serveis de la UGT. Si bé el primer any es van detectar obligacions a treballar en festiu a alguns membres de la plantilla o compensacions mal distribuïdes, incomplint l'acord social, amb el temps aquelles condicions s'han anat incorporant als convenis col·lectius dels sectors afectats. Això li atorga rang d'obligatorietat -no de compromís social- i fa que es compleixin molt més, argumenten des de la UGT. "Tant el comerç del tèxtil com les grans superfícies estan complint", insisteix López.

També des de CCOO apunten que tenen una posició "clara i ferma" i que consideren que "les condicions actuals són les adequades". Ho diu Francesc Garcia, el coordinador de la Federació de Serveis del Barcelonès, al sindicat majoritari. Ara bé, ni UGT ni CCOO volen que s'ampliï el que ara mateix s'està posant en pràctica. "Nosaltres no ens movem ni un punt ni una coma de com està el pacte ara a la ciutat de Barcelona, ni d'ampliació horària, ni d'ampliació més enllà de la zona turística", diu Garcia. "Ells ho volen tot, i no es pot, perquè sobrecarreguem la gent del comerç", afegeix Óscar López. De fet, des de Comissions Obreres es recorda que s'està parlant de sector "precaris" com és el de les botigues de roba i que "els salaris són baixos". "Si ho ampliem més deixarà de ser atractiu per treballar", resol Francesc Garcia.

La realitat intermitja: l'obertura en diumenge com a "adaptació"

Entremig hi ha també la postura d'una entitat com és Barcelona Comerç, que aplega eixos comercials rellevants també, però de botigues intermitges o més petites. El president, Pròsper Puig, recorda que va costar arribar al consens que va permetre l'obertura actual i es mostra partidari de sostenir-ho, davant les ambicions dels diferents actors implicats. Tot i així, té dubtes i matisa que hi ha algunes informacions no han acabat arribant de manera clara. "No tinc clar que s'hagin complert tots els detalls de l'acord social, i les xifres de contractacions reals les hem demanat moltes vegades i no les hem aconseguit com voldríem", apunta Puig. De fet, Collboni en el passat va arribar a projectar 3.200 nous llocs de treball -si s'aplicava a tota la ciutat- però ni les millors estimacions van acabar lligant amb aquella promesa, tal com va documentar Nació.

"A mi m'agradaria obrir com a Vitoria, que els diumenges no obre mai ningú. La gent del comerç té uns horaris molt interessants. Això és el que m'agradaria. Però la realitat és la que és. I tot ens adaptem", remata el màxim representant de Barcelona Comerç, que també reivindica que no cal ampliar les dates dels diumenges i festius. Demana mantenir-ho entre maig i setembre, malgrat les reclamacions de Barcelona Oberta. "El que volen és obrir tot l'any. Acabar el novembre i pràcticament ja lligar-ho amb els festius de desembre per Nadal. I després rebaixes", comenta el comerciant.

Veïns i treballadors crítics

També hi ha veus crítiques que opinen amb més contundència i aposten per revertir la mesura. Martí Cusó, membre de l'Associació de Veïnes i Veïns del barri Gòtic, lamenta que la mesura vulneri "tant el dret al descans dels treballadors" -que acumulen diverses precarietats- com "el dret al descans dels veïns" de zones turístiques. "El diumenge i els festius eren els dies que tenim una mica de descans", expressa el representant veïnal. A més, subratlla que les grans marques i superfícies poden assumir amb molta més facilitat tenir plantilla disponible per treballar un diumenge o un festiu que un petit comerciant. "No s'hauria d'obrir i s'ha de revocar", esmenta Cusó.

Tres anys enrere, algunes treballadors de negocis com Zara van queixar-se de pressions per treballar en cap de setmana, van demanar acabar amb aquesta ampliació d'horari i van arribar a promoure la plataforma Stop diumenges i festius. Ara ja no hi ha senyals de moviment, des d'aquest col·lectiu, però la CGT els hi va donat suport des del principi. De fet, aquest sindicat manté la postura contrària a la liberalització dels horaris en diumenge. "Amb aquest acord, els únics que l'han pogut aplicar són les grans superfícies, les grans marques, les grans cadenes", adverteix Héctor Rustaraza, de la CGT, treballador de la botiga d'Apple de plaça Catalunya i una de les persones que treballarà aquest diumenge. "A més, els convenis no són especialment engrescadors. Per exemple, en el conveni dels treballadors de grans magatzems no hi ha un pagament diferencial per treballar un festiu", protesta. 

Ara tot plegat es posarà la sobre la taula, malgrat la conclusió sembla prou encaminada. Mentrestant, una curiositat és que, malgrat alguns canvis socials, el debat ciutadà encara és viu. A la darrera enquesta Òmnibus de l'Ajuntament de Barcelona sobre el comerç, es constatava com a principis de 2025 no hi ha un consens. Els darrers anys les diferències han anat fluctuant, al voltant de la pregunta: "En quina mesura està a favor o en contra de l‘obertura dels comerços en diumenge?". Ara, el 48,3% hi està "a favor" o "molt a favor" mentre que el 44% hi està "en contra" o "molt en contra". Els joves de 16 a 24 anys són els que s'hi mostren més favorables (57%).