L'entitat -que aplega els comerciants de zones com el passeig de Gràcia, la Rambla o l'avinguda Diagonal- reclama al govern municipal de Jaume Collboni (PSC) més publicitat de la iniciativa de cara al turista i més extensió temporal. "No deixem de trobar a faltar una millor promoció de la mesura", ha exposat Jené. A més, preguntat pel debat sobre el futur dels grans premis de Fórmula 1 arran de la formalització de la proposta de Madrid, el president de l'associació de comerciants del centre de la capital catalana ha estat contundent: "Madrid obre els diumenges i nosaltres, no". Ho ha dit en relació a la possibilitat d'obrir botigues els dies festius. Aquesta realitat està permesa a Barcelona, però únicament entre el 15 de maig i el 15 de setembre. A més, aquest plantejament forma part d'una prova pilot que acaba l'any 2025.
Les peticions de Barcelona Oberta han anat acompanyades de la presentació dels resultats d'unes enquestes realitzades durant l'últim any per part de l'entitat, on també s'han aplicat alguns càlculs propis. Així, s'han plantejat estimacions que apunten que els turistes haurien gastat en comerços del centre uns 228 milions d'euros que no haurien existit si no s'hagués obert en diumenges i festius. Aquesta és una de les conclusions principals de l'estudi, que sorgeix del fet d'establir que cada visitant gasta de mitjana 121 euros -segons els enquestats- i de fer-hi una regla de tres amb el nombre de turistes -allotjats i creueristes- presents als barris del centre de Barcelona durant aquells mesos.
Ara bé, el mateix informe també aporta alguns matisos sobre la mesura. Les mateixes respostes de la ciutadania deixen obert el debat sobre la satisfacció dels barcelonins -de la ciutat i l'entorn metropolità- amb la idea que es permeti obrir diumenges i festius. Segons l'enquesta de Barcelona Oberta, un 53% dels veïns ho veu "positiu" o "molt positiu" i un 40% ho considera "no massa positiu" o "molt negatiu". Un 8% dels enquestats, no sap o no contesta.
Discordances i matisos
Això lliga amb una via crítica que es va obrir amb l'arribada de la prova pilot -que van pactar el govern de comuns i socialistes, comerciants i sindicats- però que va deixar queixes laborals. Sobretot des del sindicat UGT, que va arribar a desvincular-se de l'acord després de detectar incompliments, sobretot en les botigues de grans marques de roba. Ara, des de la unió de comerços turístics insisteixen que això s'ha resolt, especialment després que el contingut del primer acord social -voluntari- hagi entrat en diversos convenis col·lectius, que són d'obligat compliment.Una altra de les novetats presentades per Barcelona Oberta és el càlcul de quants llocs de treball s'han creat amb la mesura. L'entitat estableix una xifra orientativa d'entre 1.600 i 1.800 nous contractes atribuïbles a l'obertura en diumenges i festius, si bé estableix aquest càlcul a partir de comparar-ho amb les contractacions dels mateixos mesos de 2021, encara en pandèmia i amb el sector turístic com a principal afectat. A banda, aquesta estimació de l'entitat comercial rebaixaria el càlcul que va arribar a aportar l'Ajuntament de Barcelona l'any passat: 2.633 llocs de treball nous. En aquell moment, veus sindicals ja van denunciar que l'aproximació no tenia prou fonaments i Nació ho va corroborar.
No és l'única divergència entre les dades aportades pel govern municipal i les conclusions presentades ara per l'associació de comerços turístics. Segons aquell informe de l'Ajuntament, ofert després dels primers quatre mesos de prova pilot, només el 15,7% dels comerços que podien obrir -ubicats als 27 barris més cèntrics- van decidir aixecar la persiana els diumenges i festius. Sobretot, les grans marques. Ara, en canvi, a partir de l'enquesta realitzada als botiguers de les zones assenyalades, Barcelona Oberta reivindica que "el 63% dels comerciants també considera important poder obrir els festius", mentre que els contraris en són únicament un 17%.
