23
de desembre
de
2022, 20:44
Actualitzat:
20:52h
La polèmica ampliació de l'horari comercial en diumenges i festius, durant l'estiu, a Barcelona havia de crear "centenars i milers" de llocs de treball. La versió oficial és que n'ha generat 2.633 aquest primer any. Però les dades apunten que en realitat en podrien ser menys d'un miler.
El debat dels llocs de treball és el pal de paller d'un pla pilot de l'Ajuntament de Barcelona, que va encapçalar un acord per permetre que les botigues obrissin tots els diumenges i festius als 27 barris amb més afluència turística de la ciutat. Després de la pandèmia, l'argument estrella era la reactivació de l'economia i la creació d'ocupació. Ara, però, les dades exposen una gran diferència entre el promès i el generat. L'evidència ha deixat poc rastre dels milers de llocs de treball que augurava el primer tinent d'alcaldia, Jaume Collboni.
La versió municipal és que la mesura ha creat 2.633 llocs de treball, segons es va comunicar en comissió. Tanmateix, la veu discordant d'UGT -que va signar el pacte però que ràpidament va començar a denunciar-ne ombres- i una anàlisi de dades per part de Nació assenyalen que això no és cert. A més, l'informe municipal fa constar que només van obrir el 15,7% dels comerços que podien fer-ho i que es van detectar "incompliments" de les condicions de l'acord social per part d'empreses: com no fer voluntari treballar en diumenge o no garantir els descansos adequats de la plantilla.
La mare dels ous del debat és un tuit de Collboni el maig de l'any passat. En aquell missatge es feia constar que el fet d'obrir diumenges i festius a l'estiu incrementaria "l'activitat un 13%" i que generaria "3.200 llocs de treball". Aquest desembre, la regidora de Comerç, Montserrat Ballarín, va fer referència a aquell primer càlcul com una xifra vinculada a la idea inicial, "quan la previsió era obrir a tota la ciutat". Finalment, el territori per obrir s’havia escurçat i s’havia limitat la proposta a gairebé una trentena de barris, als sectors 1 i 2 del PEUAT.
El debat dels llocs de treball és el pal de paller d'un pla pilot de l'Ajuntament de Barcelona, que va encapçalar un acord per permetre que les botigues obrissin tots els diumenges i festius als 27 barris amb més afluència turística de la ciutat. Després de la pandèmia, l'argument estrella era la reactivació de l'economia i la creació d'ocupació. Ara, però, les dades exposen una gran diferència entre el promès i el generat. L'evidència ha deixat poc rastre dels milers de llocs de treball que augurava el primer tinent d'alcaldia, Jaume Collboni.
La versió municipal és que la mesura ha creat 2.633 llocs de treball, segons es va comunicar en comissió. Tanmateix, la veu discordant d'UGT -que va signar el pacte però que ràpidament va començar a denunciar-ne ombres- i una anàlisi de dades per part de Nació assenyalen que això no és cert. A més, l'informe municipal fa constar que només van obrir el 15,7% dels comerços que podien fer-ho i que es van detectar "incompliments" de les condicions de l'acord social per part d'empreses: com no fer voluntari treballar en diumenge o no garantir els descansos adequats de la plantilla.
La mare dels ous del debat és un tuit de Collboni el maig de l'any passat. En aquell missatge es feia constar que el fet d'obrir diumenges i festius a l'estiu incrementaria "l'activitat un 13%" i que generaria "3.200 llocs de treball". Aquest desembre, la regidora de Comerç, Montserrat Ballarín, va fer referència a aquell primer càlcul com una xifra vinculada a la idea inicial, "quan la previsió era obrir a tota la ciutat". Finalment, el territori per obrir s’havia escurçat i s’havia limitat la proposta a gairebé una trentena de barris, als sectors 1 i 2 del PEUAT.