Barcelona impulsa un premi global de la pau en un món en guerra

La ciutat atorga el Premi Internacional Barcelona per la Pau, valorat en 300.000 euros, per posicionar-se internacionalment mentre creixen els conflictes i el deteriorament democràtic

Publicat el 15 d’abril de 2026 a les 14:14

La presentació del primer Premi Internacional Barcelona per la Pau, un guardó de caràcter biennal dotat amb 300.000 euros i amb voluntat que sigui de pau "itinerant", s'ha celebrat al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona. El premi neix en el marc de la celebració del 150è aniversari del naixement de Pau Casals. La distinció té l'objectiu de reconèixer iniciatives amb impacte global i reforçar el paper de la ciutat com a actor internacional. El lliurament serà a principis del 2027 i se celebrarà a l’Auditori de Barcelona.

Hi han participat el director general de la Fundació Pau Casals, Jordi Pardo, i la senadora xilena Isabel Allende, filla de Salvador Allende, president de Xile derrocat el 1973, com a membre del consell assessor del premi. Per inaugurar l'anunci, la violoncel·lista Candela Puigbó ha interpretat la peça d’El cant dels ocells, associada a Pau Casals, que ha tocat amb un instrument original del músic, propietat de la fundació que porta el seu nom.

Jaume Collboni ha presidit l'acte, que s'ha inscrit en una estratègia més àmplia: consolidar Barcelona com a espai de mediació, diplomàcia urbana i cultura de la pau. La capital catalana es reivindica com una ciutat que ha pres posició davant les guerres. L'alcalde ha recordat la mobilització del 2003 contra la invasió de l'Iraq amb 1,3 milions de persones als carrers, com a crítica implícita al context internacional d'aleshores. Ha rememorat que en aquell moment, el president dels Estats Units, George W. Bush, impulsava la guerra mentre -com va apuntar- ningú des de fora "mirava els carrers de Barcelona".

 

La referència no ha sigut només històrica. Ha servit per establir un contrast amb el present i amb lideratges actuals. També s'ha mencionat Donald Trump com a exemple d'una política allunyada de la diplomàcia cultural i de la tradició de reconèixer figures vinculades a la pau. Collboni ha reivindicat la ciutat comtal com una que no vol quedar al marge.

El premi com a eina

La presentació ha recalcat que el premi "va més enllà del reconeixement simbòlic". Estarà destinat a iniciatives, tant institucionals com de la societat civil, que treballin activament en la resolució de conflictes i la defensa dels drets humans, amb la voluntat de "generar impacte real i teixir una xarxa internacional".

Les intervencions internacionals, la princesa de Jordània Rym Ali, presidenta de la Fundació Anna Lindh; i Shigemitsu Tanaka, copresident de Nihon Hidankyo, l'organització guardonada amb el Premi Nobel de la Pau 2024, han dibuixat un escenari global marcat per la repetició de patrons: Gaza, Sudan o Teheran com a exemples de conflictes on es vulnera el dret internacional i es destrueixen també espais de cultura i memòria.

"No són inevitables, aquestes violacions són eleccions actives", afirma Ali. El diagnòstic compartit és que la guerra no és només una tragèdia humanitària, sinó també una fallida política. I que la pau, per tant, és "una decisió que exigeix justícia, igualtat i responsabilitat".

Isabel Allende: "la pau no és absència de conflicte"

En aquest context, Isabel Allende ha aportat una lectura més profunda. "La pau no és absència de conflicte", ha dit. "És la capacitat de gestionar-lo sense trencar la convivència". La seva intervenció ha posat el focus en tres eixos: democràcia, drets humans i memòria. Ha recordat el vincle històric entre Barcelona i l'exili xilè i ha defensat la memòria com una eina activa. "La memòria no és només recordar, és evitar repetir". En aquest punt, ha evocat la figura del president Allende com a símbol d'una democràcia truncada.

La senadora ha advertit d'un deteriorament progressiu de les democràcies, amb l'auge de discursos simplistes que prometen seguretat a canvi de drets. En aquest context, s'ha defensat reforçar la diplomàcia, el multilateralisme i la participació democràtica com a formes de canalitzar els conflictes, posant la ciutat comtal com a exemple. L'acte s'ha tancat amb la interpretació d'El Cant dels Ocells, peça que funciona com a síntesi del que s'ha exposat: la pau no com a eslògan, sinó com una pràctica que cal sostenir.