La Festa Major de la Mercè, que se celebrarà entre el 23 i el 27 de setembre del 2026, tindrà un pregó familiar, aquesta vegada. El mestre celler Toni Falgueras, del Celler de Gelida del barri de Sants, comandarà el discurs inaugural de la festa barcelonina, però ho farà acompanyat de la seva filla Meritxell Falgueras, sommelier. Així ho ha anunciat l'alcalde de la ciutat, Jaume Collboni, des del Palauet Albéniz. A la roda de premsa, el mateix Falgueras ha apuntat que una de les prioritats que li desitja a la ciutat és saber reivindicar el producte local del país, més enllà dels vins, i la tradició pròpia, que s'articula amb els "mercats municipals", "els esmorzars de forquilla" i fins i tot "els licors cremats". 

El cartell de la festivitat enguany anirà a càrrec de l'artista Cinta Vidal, i inclourà en la proposta gràfica "espais emblemàtics de la ciutat, amb una perspectiva innovadora". "Jo el que proposo és un estampat d'edificis i tot són reconeixibles", ha explicat Vidal en la presentació del mural. 

Alhora, la ciutat convidada serà Shanghai, ha informat l'Ajuntament.

Pregoners i cartells previs

La llista dels darrers deu pregoners comença amb Javier Pérez Andújar, el 2016, i s'estén als anys següents amb els noms de Marina Garcés, Leticia Dolera, Manuela Carmena, Tortell Poltrona, Custodia Moreno, Carla Simon, Najat El Hachmi, Carme Solé Vendrell i Emma Vilarasau. L'actriu que va fer de pregonera l'any passat va aprofitar l'escenari de la festa major barcelonina per enviar un missatge inequívoc i contundent, en un dels moments més intensos del genocidi d'Israel sobre Palestina: "El meu desig és veure Netanyahu i tota la seva cúpula militar jutjats per crims de guerra i crims contra la humanitat davant d'una cort penal internacional". 

Pel que fa al cartell de la Mercè, a l'edició anterior es va optar per un disseny de l'artista Lluís Danés, que va homenatjar les arts escèniques amb la representació gràfica d'un teatre ambulant. Aquella proposta va protagonitzar una de les polèmiques habituals que acompanyen la simbologia de la festa major barcelonina. Una entitat d'advocats cristians va portar el cas als jutjats perquè assegurava que barrejava "l’imaginari circense propi d’un freak show amb la iconografia religiosa". En el mateix sentit, la versió del 2024, basada en els codis estètics d'un espot audiovisual de la productora CANADA, va arrossegar un altre debat públic. En aquell moment, la conversa girava entre els qui els semblava una reivindicació sensible de les festes viscudes també des de les classes populars i els qui hi veien un rerefons tèrbol en un cartell protagonitzat per una nena petita sola.