El tinent d'alcaldia de Seguretat de Barcelona, Albert Batlle, sempre s'ha mostrat partidari d'endurir el control i la presència policial a la capital catalana. Així ho ha tornat a defensar aquest dimarts en una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies, on ha assegurat que la ciutat està "molt poc videovigilada" i confia arribar a les 500 càmeres noves el 2027, un projecte ja anunciat fa mesos però que continua en les prioritats del govern de Collboni. Actualment, Barcelona disposa d'unes 186 càmeres comptant les que ja hi ha a la plaça Catalunya (14) i al front marítim (12). Malgrat que queda menys d'un any per acabar el mandat, Batlle manté l'objectiu d'arribar a mig miler de càmeres noves el 2027: "Estem en el bon camí", ha asseverat amb fermesa el tinent d'alcaldia, que ha recordat que aquest mateix dimarts s'anunciaran noves càmeres.
Instal·lar videovigilància als carrers barcelonins no sempre ha estat una mesura ben rebuda entre la ciutadania. De fet, el mateix Batlle afirma que han hagut de fer feina per "remoure moltes reticències" respecte aquestes polítiques. Ara bé, assegura que, després d'un temps, ja s'ha pogut crear diàleg perquè es faci "amb totes les garanties" però, a la vegada, cobrint les necessitats que té Barcelona. Des del seu punt de vista, les zones on han de col·locar-se, diu, han de ser de gran concentració de persones, on hi ha més activitat delictiva i també espais susceptibles de ser utilitzats per a un atac terrorista: "Són els tres elements: el terrorisme, la massificació i l'activitat delictiva", defensa Batlle.
Entre les ubicacions on l'Ajuntament ja ha dit que instal·larà càmeres pròximament hi ha la rambla del Raval (21 noves càmeres) i la plaça Reial (20). S'han començat algunes primeres tasques d'instal·lació, però cal obra civil i encara no és clar quan estaran en marxa. A banda, també es va dir que es duplicarien les de la Rambla, passant de 32 a 62 un cop finalitzin les obres el febrer del 2027. Finalment, Batlle assegura que també es posaran a les bateries del Turó de la Rovira, on els veïns han denunciat diversos incidents, però en tot cas no serà aquest estiu, sinó que ja formarà part de la darrera fase del projecte.
Les càmeres, un element de "dissuasió"
El tinent defensa que la videovigilància és un element de "dissuasió" de delictes i acompanyament a la tasca policial i afegeix que les càmeres també són útils per a la resolució d'activitat delictiva. Preguntat, per exemple, pels resultats de les càmeres de la plaça Catalunya, instal·lades a l'abril, comenta que "hi ha una certa activitat delictiva que ha sigut captada i esbrinada a través d'elles". A més, Batlle reitera, des del seu parer, que és un sistema "molt garantista" amb la intimitat de les persones. Una visió que els més crítics d'aquestes mesures no comparteixen.
A banda de les noves càmeres, el tinent d'alcaldia del govern de Collboni recorda que hi ha altres instruments que també contribueixen a la seguretat. Per exemple, actualment la Guàrdia Urbana disposa d'un centenar de pales detectores de metalls, una eina útil per detectar navalles o altres tipus d'armes blanques. Batlle comenta que és una xifra "suficient" per ara, d'acord amb el nombre de controls que es duen a terme. En aquest sentit, matisa que una pala detectora no forma part de l'equipació individual dels policies sinó que els vehicles que patrullen per la ciutat porten aquestes pales, per això creu que un centenar ja és suficient.
Tirar endavant les tàser per a la Guàrdia Urbana
D'altra banda, pel que fa a l'objectiu de dotar la Guàrdia Urbana amb pistoles elèctriques -com ja tenen els Mossos i altres policies locals-, Batlle dona per fet que serà possible aquest mandat. Al juliol, la Comissió de Presidència, Seguretat i Règim Interior de l'Ajuntament de Barcelona va aprovar inicialment el reglament que en regula la dotació i l'ús. El següent pas és la seva votació definitiva al plenari.
Així, tot i que el ple ja va tombar el juny del 2025 el reglament per a l'ús de les pistoles elèctriques pel vot contrari de Junts a última hora, Batlle creu que aquest fet no es repetirà. De fet, Junts ja va votar a favor en la darrera votació en comissió fa un mes. "Les converses que hem tingut amb Junts i amb altres forces polítiques ens permetran portar l'aprovació i l'adquisició d'aquest instrument", afirma durant l'entrevista i aprofita per agrair la "bona predisposició" i el canvi de posició de la formació juntaire.
