Els habitatges destinats al lloguer turístic s’han reduït un 11,3% interanual, amb gairebé 6.000 pisos menys, entre el 2024 i el 2025. La caiguda deixa aquest parc en 46.915 immobles a Catalunya, l’oferta més baixa que recull l’INE des de l’any 2020 i que significa que un de cada quatre pisos turístics han desaparegut des d’aleshores. En termes de places disponibles, avui n’hi ha 72.000 menys (un 22% menys). Al conjunt de l’Estat, la caiguda interanual del nombre de pisos és encara una mica més acusada, un 12,4%, la més alta de la sèrie. La baixada de l’oferta coincideix amb les mesures legislatives i executives dels darrers anys del govern espanyol i català destinats a fer créixer el parc d’habitatge de lloguer residencial.
L’agost del 2020 hi havia a Catalunya 63.199 pisos destinats al lloguer turístic, o habitatges d’ús turístic (UHT), segons l’estadística experimental de l’Institut d’Estadística Nacional (INE). La mateixa font rebaixa aquesta xifra fins als 46.915 a novembre de l’any passat, això és, gairebé un 26% menys, és a dir, que en aquest període un de cada quatre pisos destinats al lloguer turístic han canviat d’ús.
La caiguda més pronunciada es registra a la demarcació de Barcelona, on segons l’INE haurien tancat prop del 40% dels pisos turístics que operaven l’agost del 2020; de gairebé 26.000 aleshores a poc més de 15.700 el novembre passat. Ara bé, la caiguda no ha sigut lineal. De fet, entre el 2020 i el 2023 hi va haver una forta davallada -principalment a Barcelona-, però entre aquell any i l'agost de 2024 van tornar a incrementar. Barcelona també ostenta la caiguda interanual més marcada de les quatre demarcacions, d’un 13,% (2.416 pisos), mentre a Girona se n’han perdut un 11,7% (2.356), a Tarragona un 8,6% (1.023) i a Lleida un 5,6% (160). Segons l’estadística experimental de l’INE, actualment hi ha més pisos turístics a la demarcació de Girona (17.754) que a la de Barcelona (15.741).
Pisos turístics sobre el parc d’habitatge
Amb les xifres actuals, Catalunya té una proporció d’un 1,2% de pisos turístics sobre el total d’habitatges censats, un dels més baixos de la sèrie (des de l’agost del 2020), només per sobre del que es va registrar el febrer de l’any 2023 (1,18)%. En la línia del que mostren les xifres de pisos per demarcació, Girona es destaca molt per sobre de les altres, amb un 3,5% d’habitatge de lloguer turístic sobre el total, respecte de la proporció a Barcelona (0,61%), Lleida (1,04%) o Tarragona (1,94%).
Sales de Llierca (Garrotxa) és el municipi català amb més pes de l’habitatge turístic sobre tot el parc residencial, amb fins a un 20%, i amb percentatges per sobre dels dos dígits hi ha només una desena més de municipis. Indrets com Margalef (Priorat), 18,4%, Portbou (Alt Empordà), 15,2%, Naut Aran (Vall d'Aran), 15,04%, Cadaqués (Alt Empordà), 12,95%, o Begur (Baix Empordà), 11,92%.
El govern espanyol ha valorat aquestes dades en positiu i ho ha atribuït a "l'acció decidida" de l'executiu" per limitar el parc de lloguer turístic en benefici del residencial. Segons el ministeri que lidera Isabel Rodríguez, els números actuals "reflecteixen les mesures impulsades a través del Registre Únic d'Arrendaments i l'entrada en vigor de la reforma de la Llei de Propietat Horitzontal (LPH)" que "empodera" els veïns per poder vetar aquesta mena de lloguers.
