La política condiciona la societat, i viceversa. L'etapa del procés no escapa d'aquesta lògica, i el 2017 va ser l'any en què va haver-hi més opinions dicotòmiques. Concretament a l'hora de saber si el ciutadà tenia interès en la política: els independentistes en tenien "molt" o "bastant", mentre que els constitucionalistes "poc" o "gens". Tant és així que l'any 2017 va marcar la diferència més gran pel que fa a l'interès per conèixer que succeeix en l'esfera política entre partidaris de la república catalana i partidaris de la unitat d'Espanya.
En els baròmetres del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), una enquesta que es fa de manera quadrimestral, hi ha una bateria de qüestions, i n'hi ha una de freqüent. Es pregunta a l'enquestat si "la política li interessa molt, bastant, poc o gens". En el darrer baròmetre, apareix una dada destacable i va lligada a una qüestió actual: l'independentisme ha desaparegut o s'ha adormit? Sigui quina sigui la resposta, el fet és que les xifres actuals de l'interès per la política dels votants dels partits independentistes es troba en un dels punts més baixos: més del 30% està poc interessat en la política, mentre que l'any 2017 aquesta xifra era menys de la meitat.
De la mateixa manera, només el 15% dels independentistes està molt interessat -també una de les dades més baixes des del 2010- i s'acosta a una xifra habitual entre els votats constitucionalistes, els quals de manera general tenen un menor interès comparat amb els votants de partits sobiranistes.
La política ja no interessa
L'any del 20 de setembre, de l'1 d'octubre, i de la declaració unilateral d'independència va ser on, depenent del sentiment sobiranista, hi havia més o menys interès. Però d'ençà que la fallida del procés les coses han canviat, i existeix una tendència: la política cada vegada interessa menys, tant a l'electorat independentista com unionista.
Tot i això, des del 2010 els independentistes han tingut més interès que els constitucionalistes. L'any 2018, un 20% de votants no independentistes responien "gens" davant la pregunta sobre "quin interès té en la política?". Val a dir que el resultat serien més baixos si no es tingués en compte l'interès dels votants dels partits d'esquerres com Sumar, ja que la xifra de desafecció seria més elevada. A tall d'exemple, l'any 2014, el 45% dels votants del PSC reconeixien tenir "poc" interès en la política.
Els votants d'ERC, els que més s'han desencantat
Desgranar l'interès en la política segons el partit més pròxim permet veure els punts on l'electorat s'ha allunyat de la política, i quan s'hi ha interessat més. Com és lògic, els partits polítics marquen una tendència similar a la dels blocs mostrada anteriorment. Tot i això, es poden veure detalls com la desafecció del PP durant l'auge del procés o com els votants d'ERC són qui més s'han desencantat de la política des del 2019.
De la mateixa manera, tant els votants del PSC i del PP se situen per sota dels altres partits catalanistes a l'hora de mostrar interès per la política. Més enllà del procés independentista: ni en el moment d'auge es mostra un major rebuig -tret dels "gens" dels votants del PP- ni un cop arriba l'ocàs hi ha cap mena de repunt. En general, és un votant a qui no interessa la política.