La Generalitat ha hagut d'afrontar més de 1.100 milions d'euros en quatre anys per pagar les substitucions del cos de docents del sistema educatiu públic de Catalunya. A més, només l'any passat, un de cada quatre mestres o professors treballava cobrint la plaça d'un funcionari que havia hagut d'agafar la baixa mèdica, que havia demanat un permís familiar o que havia optat per una excedència. Les dades, aconseguides per Nació a través d'una petició de transparència, retraten un sector colpejat per una alta volatilitat laboral. En resposta a aquestes xifres actualitzades, experts, docents i familiars d'alumnes coincideixen a assenyalar que calen mesures noves sobre la taula. Alguns aposten per prestigiar la posició de professor a la pública de manera prioritària, d'altres es mostren convençuts que cal millorar les condicions laborals i d'organització dels centres.
Sigui com sigui, tots apunten que cal entendre que l'alt volum de substitucions també es produeix en un moment d'ampliació del professorat, que al seu torn també respon a l'arribada de més alumnes a les escoles i instituts catalans. A més, en l'anàlisi dels últims anys es veu clarament com les baixes es van disparar especialment durant els anys 2021 i 2022, quan el coronavirus -especialment amb la variant òmicron- encara impactava amb força sobre aquests treballadors. "La pandèmia va suposar un augment de les substitucions perquè en estar als centres, els docents eren molt més proclius a tenir contagis que la majoria de la resta de treballadors. No és el mateix compartir aula amb 30 nens per classe que una oficina amb quatre companys o una feina al carrer", recorda Iolanda Segura, portaveu del sindicat USTEC-STEs, el majoritari entre els docents, per explicar l'alt percentatge de baixes mèdiques.
El fenomen, però, ve de llarg. I té contrapartides tant per a la Generalitat com per als professionals que han de conviure amb aquesta realitat laboral i per als alumnes. "Les dades són un símptoma que els docents emmalalteixen i, per tant, d'entrada representen un problema per als docents", exposa Mònica Nadal, directora de recerca de la Fundació Bofill.
En el mateix sentit, la referent de l'entitat especialitzada en igualtat d'oportunitats educatives subratlla que també "pot ser un problema" per a l'aprenentatge dels infants i adolescents. Així com tenir el mateix metge facilita el tractament sanitari, que el docent conegui l'alumne -i viceversa- també ocupa un paper rellevant en l'àmbit educatiu. Sigui com sigui, si hi ha rotació de professionals, Nadal recalca que amb feina de claustre i amb comprensió vers els estudiants "una bona política de substitucions no ha d'afectar la qualitat" de l'ensenyament. Amb les dades exposades, des de la Fundació Bofill demanen al Departament d'Educació -encara en mans d'ERC- que indiqui "si es tracta d'una tendència estructural del sistema" i quines afectacions en pot tenir.
USTEC posa el focus a l'estrès
La sindicalista Iolanda Segura -representant dels docents- lamenta que hi hagi "moltes baixes per estrès" [per privacitat no és possible saber el diagnòstic de les baixes concedides pels metges als treballadors] després que hagi "augmentat considerablement" la dada dels educadors que acaben superats pel que se'ls exigeix al centre. Això inclou les peticions de burocràcia, les agressions d'alumnes o la manca de participació en el projecte educatiu, assegura la representant d'USTEC.
"La situació als centres és insostenible per molts motius. I és que hi ha ambients molt tensos perquè ja no hi ha un sentit d'equip. Les direccions tenen un sentit d'autoritat, fan que el projecte no sigui consensuat amb el claustre i a més poden triar professionals a dit", exposa Segura. Això abans no era així i encara es podria revertir democratitzant més les decisions de cada escola o institut.
El volum de professionals utilitzats per atendre l'activitat de l'escola pública conviu amb un dèficit continuat de professors substituts d'algunes especialitats i, particularment, en alguns territoris, tal com detalla Educació en la informació reclamada per Nació. Passa, sobretot, en l'àmbit de les filologies i en les matèries científico-tecnològiques. Entre les mesures exposades per la conselleria per "pal·liar" la manca de docents i d'"incentivar" l'accés a la feina de mestre hi figuren la flexibilització temporal dels requisits per accedir a la borsa d'interins, la creació de grups estables de substitucions o els complements retributius per a una major dedicació d'hores lectives dels professors especialistes en llengua catalana i literatura, i també en informàtica.
Des del sector de les mares i els pares dels alumnes, però, no tenen clar que aquest sigui el camí. "Les mesures de la Generalitat, algunes que ja s'apliquen de fa temps, demostren que no està funcionant", enraona la directora de les Associacions Federades de Famílies d'Alumnes de Catalunya (aFFaC), Lidón Gasull. En el seu cas, demana més imaginació i esforços per abordar la manca de professionals. Gasull considera que arribats a un cert punt de millora econòmica de les condicions dels docents, la solució ja no passaria per augmentar més els salaris, sinó que "cal prestigiar la professió".
Formació i compromís
La representant de les famílies subratlla aquest exemple amb força. Així, planteja "fer una bona selecció amb la formació inicial universitària" per "atraure persones compromeses" i defugir que es normalitzi acabar sent professor per manca d'alternatives laborals. "A l'interinatge hi ha moltes persones que la docència no és el seu principal objectiu però que s'hi troben. Si rebaixem qualsevol requisit, tenim un personal una mica menys compromès i la qualitat de l'educació es resenteix", apunta la directora de l'aFFaC. "Baixar les mesures d'accés és portar personal no qualificat i mancat de vocació", resol la mateixa portaveu.
A l'entorn sindical recorden també que en molts casos les baixes ni tan sols es cobreixen si no arriben als set dies. I també conclouen que hi ha solucions prèvies a haver-se de trobar gestionant maldecaps sobrevinguts habitualment. "Si els centres tinguessin un terç més de plantilla fent reforços o codocència a l'aula, si un dia et falta un mestre o professor, tens algú cobrint el forat amb molta més facilitat i no cal córrer a buscar substituts. A banda que ja coneix els alumnes", exposa Iolanda Segura. Així, s'aposta per un augment destacat de les plantilles a escoles i instituts com a remei previ. "Si no hi ha canvis de base, seran pedaços, les mesures que es plantegen", adverteix.
No només fer de mestres
Ara bé, sobre la manca de professionals de matèries concretes que compliquen l'arribada dels substituts adequats, les receptes han de ser diferenciades segons l'àmbit. D'entrada, Segura lamenta que en àrees com el català, ara s'estan pagant les conseqüències d'haver devaluat els estudis en llengua i filologia. En canvi, "matemàtics i informàtics prefereixen anar-se'n a la privada: els hi paguen el doble i tenen més estabilitat", resol la portaveu sindical. Per resoldre situacions com aquesta, per exemple, en formació professional, Lidón Gasull (aFFaC) planteja "buscar fórmules per compatibilitzar" que els professionals de l'FP puguin combinar fer de professors i l'activitat fora de l'institut. "Costa molt trobar-hi docents perquè els fas decidir entre la docència i seguir el món professional privat, quan són dues coses que haurien d'anar lligades", conclou la representant de les famílies d'alumnes.