Objectiu: garantir el futur del català. Aquest és el compromís que el Govern, el PSC, ERC i els Comuns, i una representació àmplia dels agents econòmics i socials, i de la societat civil organitzada van adquirir el passat 13 de maig signant el Pacte Nacional per la Llengua. Un compromís que des d'aquest dijous es fa extensiu a tothom.

Després que el conseller Francesc Xavier Vila fes una crida a tots els municipis, institucions, organitzacions i empreses del país perquè es fessin seu el Pacte, ara el Departament de Política Lingüística ha posat a disposició de les entitats el procediment per adherir-s'hi. Així, demana a les organitzacions interessades que comencin a desplegar les seves pròpies accions de foment del català i emplenin el formulari d'adhesió al Pacte. 

El Pacte és un full de ruta fins al 2030 i el compromís adquirit amb l'adhesió al Pacte pot concretar-se en una gran varietat d’accions de proximitat que impulsin l’ús del català en tots els àmbits de la vida. Les entitats que subscriuen el Pacte Nacional per la Llengua es comprometen per tal que el català esdevingui una llengua comuna, completa, plenament oficial i constantment actualitzada, una llengua plenament sostenible que gaudeixi del suport, l’ús i l’apreciació de la població.

El Pacte és un bon punt de partida per millorar i capgirar la conjuntura actual del català. Al capdavall, torna a col·locar la llengua al centre com una prioritat del país, un pas important i decisiu després de la deixadesa dels últims anys.

El Govern parla de "pressupost històric" per al 2025. L'acord fixa el 2030 com a "horitzó estratègic per arribar als objectius" i s'estructura en "9 horitzons de treball i 21 àmbits d'actuació que abasten tots els contextos de la vida contemporània, des de l'educació i la universitat fins al món laboral, passant per la salut, la cultura, la tecnologia i la cohesió social, entre d'altres". Tot plegat, però, no es pot abordar sense prou recursos. Per garantir-los, el pacte estableix "un compromís pressupostari mínim anual de 200 milions d'euros per a la política lingüística de tota la Generalitat".

Un dels principals reptes és en l'àmbit de la sanitat i l'assistència sociosanitària, en què avui dia encara no és possible que els catalanoparlants puguin ser atesos en la seva llengua, com bé demostren les queixes constants per discriminació lingüística.