[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

Les enquestes no poden ser un dogma de fe ni orientar per complet les polítiques d'un govern o una organització. Però sí que donen valuoses pistes de quines són les inquietuds majoritàries, on es poden trobar els punts d'acord i quina acollida té una determinada idea o projecte. Aquests dies en tenim de tots colors. Des dels baròmetres habituals del CEO i el CIS, que per sort cada cop són més flexibles a l'hora de preguntar pels temes d'actualitat, fins als dels diaris, que cada cop donen més opcions a Alberto Núñez Feijóo de ser president espanyol. Ahir en vam conèixer una d'interessant, elaborada per Gesop i difosa pel Catalonia Global Institute, que afirma que el 70% dels independentistes estarien disposats a implicar-se en un moviment de desobediència civil pacífic. Només faltarà que algú els lideri i doni sentit a les incomoditats que els pot generar fer-ho.

Avui us n'expliquem una altra que és d'abast estatal i està feta partir d'una mostra de 7.200 enquestats. L'han encarregada l'Institut Català Internacional per la Pau i EsadeEcPol i ens ofereix algunes dades rellevants. Sens dubte que la més reveladora és la que fa referència al grau de satisfacció ciutadana amb la Transició, que va facilitar el pas de la dictadura a l'actual règim polític espanyol.

El principal fruit d'aquell acord entre els que volien la ruptura i els partidaris que les coses canviessin poc o gens va ser la Constitució espanyola. El text, votat l'any 1978, reconeixia drets importants com la llibertat d'expressió, la política o la de sindicació, però també consagrava la supremacia del castellà i la unitat d'Espanya, impedia a les autonomies federar-se i establia mecanismes de reforma que, a la pràctica, la fan intocable. A Catalunya la Constitució, que llevat d'ERC i del senador Xirinacs avalaven totes les forces polítiques amb representació, va aconseguir el 90% de vots a favor, una mica per damunt de la mitjana espanyola.

Què en queda d'aquell entusiasme a casa nostra? Doncs ben poca cosa segons l'enquesta. El 45,5% dels catalans considera que la Transició ja no és un motiu d'orgull. Només se senten encara satisfets el 20% dels enquestats. El desacord amb l'actual marc polític és evident i té poc a veure amb el reconeixement que aquell pacte polític té encara en el conjunt d'Espanya. Sigui amb la desobediència, amb la unilateralitat -que tampoc surt ben parada a l'enquesta que us presentem- o amb el diàleg, el conflicte polític català necessita alguna proposta de solució.

L'independentisme va perdre a finals de 2017 la iniciativa política i el govern espanyol, a la defensiva mentre a Castella i Lleó es constituïa ahir el primer govern amb l'extrema dreta explícita, no és capaç d'articular una proposta. El descontentament amenaça de convertir-se en estructural i anar a més. I és l'avantsala de l'antipolítica, que ja treu el cap en el debat públic, als parlaments i als governs. Després ho lamentaran.
 

---

Avui no et perdis

» Dades | Només el 20% de catalans veu amb orgull la transició espanyola; per Roger Tugas Vilardell.

» Dades | Un nou estudi refuta l'existència de problemes de convivència a Catalunya; per Roger Tugas Vilardell.

» Anàlisi | Elits sense projecte i extrema dreta sense desgast: el que diuen les urnes franceses; per Pep Martí.

» L'extrema dreta ja toca poder: el PP i Vox pacten a Castella i Lleó; per Irene Montagut.

» Aragonès: «A Europa la dreta aïlla l'extrema dreta i a Espanya se la posa la govern; per Lluís Girona.

» Puigdemont condiciona la renovació de lideratges del congrés de Junts; per Oriol March.

» Junts només validarà la reforma lingüística si genera més consens «polític i social»; per Oriol March.

» Opinió: «Llengua i discriminació»; per Carme Vidalhuguet.

» Aforisme Fuster (XI): Matar Putin; per Francesc Viadel.

» Opinió: «Metafísica i benzodiazepines»; per Jaume Barberà.

» Fil directe: «Optimisme pasqual»; per Pep Martí.
 

---

 El passadís

Fa uns dies saltava a la "fama" un diputat de Vox per Alacant per, amb to de la veu que locutava el No-Do, acusar Pedro Sánchez i Félix Rodríguez Bolaños de ser com Hitler i Goebbels. Es tracta de José María Sánchez i no és el primer cop que el diputat protagonitza estirabots: des de presentar-se amb un cigar a les comissions al Congrés fins a insultar titllant-les de "bruixes" o "cridaneres" a diputades d'esquerres. De Sánchez crida l'atenció que no és precisament un sans-culotte. És catedràtic de la Facultat de Dret de Sevilla i també jutge en excedència. El curiós (o no tant) és que fins que es va convertir en diputat per la formació ultra era lletrat, amb l'aval del govern espanyol, al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). A Vox són ultres, sí. Però també estan ben incardinats al sistema.

Vist i llegit

Si us ha agradat The Crown (si no l'heu vista encara, feu-ho) segurament tindreu també interès a veure Elizabeth: A Portrait in Part(s) que aquests dies s'estrena al festival Visions du Réel. A El País ens el presenta Héctor Llanos Martínez, que explica que és un retrat irònic i divertit tot i que s'ha realitzat amb la col·laboració de la casa reial. El treball repassa els 70 anys de regnat d'Isabel II. A la informació podreu veure el tràiler del documental produït per Amazon i dirigit per Roger Michell. 

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1931, fa 91 anys, se celebraven a tot Espanya eleccions municipals. Les forces republicanes es van imposar, especialment a les ciutats, i dos dies després es va proclamar la Segona República i el rei Alfons XIII va marxar del país obrint un temps convuls però també de grans avenços. A Catalunya, les eleccions les va guanyar amb molta claredat ERC, que havia estat fundada un mes abans a partir de la confluència de formacions d'esquerres i nacionalistes. A Barcelona, el partit de Francesc Macià va obtenir 25 dels 50 regidors. Els altres se'ls van repartir la Lliga Regionalista, el Partit Republicà Radical i un independent. Jaume Aiguader va ser nomenat alcalde. Lluís Companys, primer, i Macià, després, van proclamar la República el dia 14. Aquí podeu escoltar Macià. Us aconsello el dietari que vam fer amb motiu del 90 aniversari, que explica com va ser aquell dia i on podeu recuperar què va passar en els dies previs.

 L'aniversari

El 12 d'abril de l'any 1938, avui hauria fet 84 anys, va nàixer a Barcelona la soprano Montserrat Caballé, que va morir el 2018. És coneguda per les seves interpretacions de grans òperes de Bellini, Rosetti o Donizetti. Durant molts anys es va afirmar que havia nascut l'any 1933 perquè es va sumar cinc anys per poder entrar al conservatori del Liceu, on es va començar a formar. En els seus darrers anys de vida Caballé, que va fixar la residència fiscal a Andorra, havia tingut problemes amb la hisenda espanyola. Una de les seves actuacions més populars va ser l'estrena de la cançó Barcelona, escrita pels Jocs del 92 i que va interpretar amb Freddie Mercury.
  ​ Fes clic aquí per rebre'l