Professionals de l'Hospital Vall d'Hebron i l'Hospital de Santa Maria de Lleida han identificat tres persones a Catalunya amb una variant de l’angioedema hereditari transmesa per un mateix donant de semen. Es tracta d'una malaltia minoritària que provoca episodis d'inflor a la pell, l’aparell digestiu o les vies respiratòries, i que afecta més les dones que els homes. De fet, els barons que la tenen acostumen a ser asimptomàtics. Aquest és el primer cas al món documentat de transmissió a través d'un donant anònim d'aquesta patologia, fet que posa de manifest els reptes que plantegen les malalties genètiques en la donació de semen.
La recerca, publicada a la revista científica Frontiers in Immunology, va començar a partir d'una pacient que patia inflor recurrent a la cara i altres parts del cos sense causa aparent i que no responia a tractaments antial·lèrgics habituals. En fer més proves, es va corroborar que l'origen de la inflor no era al·lèrgic, i van apuntar a una forma rara d'angioedema hereditari. Concretament, les proves genètiques van revelar que es tracta de la variant T328K, que causa aquesta malaltia en quasi tots els casos d'angioedema hereditari associat al gen F12. En diagnosticar-li la malaltia, els professionals del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) van contactar amb la clínica de fertilitat corresponent i van confirmar que el donant era portador d'aquesta mateixa variant.
Arran de la confirmació del primer cas, la clínica de fertilitat es va posar en contacte amb la resta de dones que havien rebut semen del mateix donant i els investigadors van identificar dues persones més amb la mateixa variant genètica. Actualment, però, no tenen símptomes de la malaltia com la primera pacient.
Roger Colobran, el cap del grup d’Immunologia Translacional del VHIR, que “des del punt de vista genètic, aquest cas és especialment rellevant perquè demostra com una variant patogènica pot passar desapercebuda en un donant asimptomàtic i transmetre’s a diversos descendents”. Encara que defensa que la reproducció assistida és “segura” i “garantista”, planteja incloure aquesta variant en futures ampliacions de l’estudi dels donants.
Signen la investigació professionals del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, en col·laboració amb el servei d’Al·lergologia de l’Hospital Universitari de Santa Maria de Lleida i l’Institut de Recerca Biomèdica (IRBLleida).
Implicacions per a la reproducció assistida
Els investigadors destaquen que aquest cas posa de manifest els reptes que suposen les malalties genètiques dominants -que es poden desenvolupar amb només una còpia del gen afectada- en els programes de donació de semen. Encara més tenint en compte que es poden manifestar de forma diferent en les persones portadores de la mutació, el que s'anomena penetrància incompleta.
El doctor Colobran deixa clar que els processos de reproducció assistida “són segurs i garantistes” i fins i tot ha assenyalat que “genèticament és més garantista que aparellar-se espontàniament”. Així, es descarten patologies infeccioses transmissibles i les malalties genètiques més freqüents, que poden ser fins a 300.
Amb tot, afegeix que el “risc zero no existeix”, ja que hi ha moltes malalties genètiques, i ha suggerit que en futures ampliacions d’estudis de portadors es pugui incloure la variant patogènica de l’estudi. Per als autors, els resultats d’aquest estudi suggereixen que, en determinades regions on aquesta variant és més prevalent –com la Península Ibèrica, països propers com França i del nord d’Àfrica i Llatinoamèrica– podria valorar-se el cribratge dirigit del gen F12.
Una malaltia minoritària amb afectació diferent segons el sexe
L’angioedema hereditari és una malaltia que provoca episodis recurrents d’inflor a òrgans com la pell, l’aparell digestiu o les vies respiratòries. En alguns casos pot arribar a ser potencialment greu. Concretament, la forma associada al gen F12 afecta homes i dones de manera diferent. En homes portadors, la probabilitat de desenvolupar símptomes és molt baixa, mentre que en dones portadores pot arribar al 60–80%, sovint influïda per factors hormonals. Això fa possible que homes completament asimptomàtics transmetin la variant genètica sense saber-ho.
“Per als clínics, és important pensar en aquesta malaltia quan una pacient presenta episodis d’inflor recurrents que no responen al tractament antial·lèrgic convencional, especialment si hi ha una relació amb els estrògens com en el cas de prendre anticonceptius orals o en l’embaràs”, conclou la doctora Mar Guilarte, facultativa especialista del Servei d’Al·lergologia i coordinadora d'Unitat d'Angioedema Hereditari nens i adults (CSUR) de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigadora del grup de Malalties Sistèmiques del VHIR.
